Resultats de la cerca

Competí representant el Club de Boxa Navarro Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes superlleuger 1987 Formà part de la selecció catalana que participà en els Campionats d’Espanya 1986 El 1992 fou el primer detingut durant l’anomenada “Operació Garzón” contra l’organització Terra Lliure i restà empresonat fins el 1995

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, està especialitzat en medicina de muntanya Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, al Karakoram Gasherbrum II, 1980, i K2, 1988, als Andes del Perú 1981 i a l’Himàlaia Manaslu, 1982 Everest, 1983, 1985 Lhotse Shar, 1984, 1987 Cho Oyu, 1992, Annapurna I, 1999 Subdirector de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya, formà part del comitè organitzador del Congrés Mundial de Medicina de Muntanya i Fisiologia d’Altitud Barcelona, 2002

Vinculat al Reial Club Nàutic de Barcelona, destacà en vela lleugera Guanyà el IX Campionat d’Espanya en la classe dragó amb el Fortuna , entre altres competicions Disputà la classe 55 amb el Possilipo III en els Jocs Olímpics de Roma 1960, juntament amb Eusebi Bertrand i Jordi Martí

S’inicià a quinze anys a la Unió Universitària de Barcelona i a disset anys anà al Club Patín, també de Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1950 El 1951 debutà amb la selecció espanyola, que aquell any es proclamà a Barcelona campiona del món i d’Europa per primera vegada Acabat el Mundial s’incorporà al Turó 1951-53, després a l’Universitari 1953-57 i, finalment, fitxà pel Club Patí Voltregà 1957-63, on es retirà després d’assolir tres Campionats de Catalunya 1959, 1962, 1963, un d’Espanya 1960 i una Copa de les Nacions de Montreux 1961 Amb la selecció espanyola guanyà tres…

S’inicià com a davanter al collegi Santa Isabel de Barcelona Fitxà pel Club Patí Voltregà 1977-80, on debutà com a mig Jugà al Liceo de la Corunya 1980-82, amb el qual l’últim any guanyà la Copa del Rei i la Copa de la CERS, i el Reus Deportiu 1982-84, amb el qual conquerí una altra Copa del Rei 1983, una Supercopa d’Espanya i una Recopa d’Europa 1984 Marxà a Itàlia per jugar a l’HC Castiglione 1984-87, i tornà al Reus Deportiu 1987-91, on es retirà El 1979 fou campió d’Europa tant amb la selecció espanyola júnior com amb l’absoluta també guanyà un Mundial 1980 i dos Europeus absoluts 1981,…

Membre de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya Ha realitzat nombroses expedicions Fou director de l’Escola Catalana d’Espeleologia Se’l considera l’importador dels Jumar a Catalunya, els quals dugué dels Estats Units 1964

Competí representant el club Choi’s de Castelldefels Obtingué diploma en la categoria de 58 kg en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 Fou campió mundial en les categories de 50 kg 1997 i de 58 kg 2008 i tercer classificat en la de 54 kg 2001 També es proclamà campió d’Europa en 56 kg 1996, 2000 i 58 kg 2004, i fou subcampió 2002 i tercer classificat 1998 en 54 kg en la mateixa competició Formà part del cos tècnic de la selecció francesa de taekwondo

Lateral dret, començà al Club Esportiu Mataró Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1971-76, amb el qual jugà 124 partits de Lliga i assolí la internacionalitat Passà al Futbol Club Barcelona 1976-82 i disputà 212 partits i guanyà dues Recopes d’Europa 1979, 1982 i dues Copes del Rei 1978, 1981 Acabà la seva trajectòria al Cartagena 1982-83 Fou quatre vegades internacional absolut i tres olímpic Jugà dues vegades amb la selecció catalana Com a entrenador ha dirigit, entre d’altres, la Unió Esportiva Vic, el Futbol Club Santboià, l’Associació Esportiva Prat, el Gimnàstic de Tarragona i l’AEC…

S’inicià a El Correo Catalán 1951 i es formà a l’Escola Oficial de Periodisme 1958 Fou auxi-liar de redacció 1955 i cap de secció 1976-80 a El Noticiero Universal Collaborà en publicacions esportives com Dicen o Lean 1957, i a Radio Nacional de España a Barcelona 1958 Dirigí Revista del Golf Mediterráneo En l’àmbit esportiu s’especialitzà en futbol, sempre molt vinculat al FC Barcelona

Fou vocal del FC Barcelona 1952-57, vicepresident 1957-61 i, a causa de la dimissió de Miró-Sans, assumí la presidència interina encapçalant una junta gestora, de l’1 de març al 7 de juliol de 1961, quan l’assemblea de compromissaris escollí Enric Llaudet com a president Durant el seu mandat, el primer equip de futbol disputà per primer cop la final de la Copa d’Europa, a Berna, i traspassà Luis Suárez a l’Inter de Milà També presidí la Federació Catalana de Futbol 1961-64 Sota el seu mandat s’organitzà, conjuntament amb la federació espanyola, un Espanya-França amistós que se celebrà al Camp…