Resultats de la cerca
Es mostren 9068 resultats
Déu nostre senyor
Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè (Adonai) i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament (gr: κύριος), aplica indistintament a Déu i a Crist.
El títol arribà fins i tot a substituir el mateix nom sagrat de Jahvè en la lectura sinagogal de la Bíblia, costum que ha seguit després la tradició litúrgica cristiana El Nou Testament aplica aquest títol diví al Crist glorificat “Déu li ha donat un nom per sobre de tot altre nom Jesús és el Senyor”, significant amb això que participa del domini i el poder de Déu
Sant Esteve de Guialbes
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al sector central del terme, al S de Vilademuls.
L’antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan s XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia L’església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l’antic castell, fou reedificada al s XVIII en depèn el santuari i antiga collegiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes
Àrtida

Ilulissat a l’estiu (Grenlandia Occidental, Àrtida )
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred…
Rojals
Vista parcial de Rojals (Baix Segura)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a banda i banda del Segura; arriba al S fins a la meitat de la salina de la Mata.
Les llomes de La Atalaya 127 m, Soler i Calvario accidenten lleugerament el terme la primera és un anticlinal pliocènic amb cabussament fort vers el Segura i suaument vers la depressió de la Mata L’horta ocupa vers el 50% dels conreus, dels quals destaquen els cítrics i les hortalisses, regats per aigua de pous i del riu L’emigració, frenada els anys setanta, es dirigia a Barcelona, Elx i França Hi ha un aeròdrom La vila 4 520 h 2006 8 m alt és en bona part a la dreta del riu Celebra un mercat el dijous i una fira el 29 de juny L’església parroquial és dedicada a santPere…
tamàndua
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels edentats, subordre dels xenartres, de la família dels mirmecofàgids, que arriba a 1,20 m de longitud total, la meitat de la qual correspon a la cua.
Es diferencia de l’os formiguer pels seus costums arborícoles i pel fet de tenir un musell més curt i unes orelles més grosses És cobert d’un pèl curt, atapeït i aspre De vida nocturna, s’alimenta d’insectes, sobretot de formigues, i també de mel L’àrea de distribució de l’espècie comprèn l’Amèrica Central i la del Sud fins a Bolívia
sotaeiximent
Electrònica i informàtica
Fenomen que s’esdevé en una operació aritmètica quan el resultat —generalment a mig elaborar— no arriba, en valor absolut, a poder ésser representat amb xifres significatives en la notació numèrica escollida.
la Savina
Nucli
Nucli de població i port de Formentera, d’on arrenca la carretera que, per Sant Francesc i Sant Ferran, arriba a l’extrem oriental de la Mola, on hi ha el far.
La Savina pertany a la parròquia de Sant Francesc de Formentera El port té un moviment creixent i als seus voltants hi ha alguns establiments turístics
dissociació tèrmica
Química
Reacció de ruptura dels enllaços d’una molècula i alliberament dels àtoms constituents aconseguida a temperatures elevades, quan l’energia d’agitació tèrmica dels gasos arriba a superar les energies d’enllaç.
Així, a l’interior d’una flama o d’un arc elèctric les molècules es dissocien i els àtoms lliures són estables
fascicle de Burdach
Biologia
Grup de fibres nervioses sensitives situades en el cordó posterior de la medul·la espinal; en el bulb, aquest fascicle travessa el nucli de Burdach i arriba al còrtex cerebral del costat oposat.
Fou descrit pel fisiòleg alemany Karl F Burdach
hominització

Hominització, origen i evolució dels homínids
© Fototeca.cat
Antropologia
Zoologia
Procés evolutiu seguit per un conjunt de formes successives de primats que partint d’un avantpassat comú de l’home i alguns pòngids encara no identificats, arriba fins a l’home actual.
Tracta, per tant, d’una branca evolutiva actualment representada per una única espècie, Homo sapiens , però que en el decurs del temps s’ha diversificat, donant formes que s’extingiren i altres que anaren canviant pels mecanismes biològics de l’evolució Les proves que mostren que l’home s’origina a partir d’un avantpassat comú amb alguns pòngids són irrefutables i provenen de camps tan diferents com l’anatomia comparada, l’embriologia, la paleontologia, la genètica o la bioquímica, integrats en l’antropologia física o biològica Evolució dels homínids fins a l’home actual La semblança…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina