Resultats de la cerca

Fou jugador de la Unió Esportiva Santboiana en la dècada de 1940, i posteriorment, als anys cinquanta, fou el president de l’entitat

Davanter, s’inicià al Santboià i passà pel Gavà 1934-35, el Barcelona aficionats i el Sabadell 1935-36 Després de la Guerra Civil, fitxà pel primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà vuit temporades 1939-47, amb un total de 161 partits i 38 gols marcats Fou campió de Lliga 1945, de Copa 1942 i de la Copa d’Or 1945 Abans de retirar-se jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol 1947-48 a primera divisió L’any 1941 formà part de la selecció de Catalunya

Competí a la JAC Vic i després a la UE Vic Tot i proclamar-se campió català de 110 m tanques i salt de llargada 1942, s’especialitzà en salt amb perxa Entre el 1942 i el 1951 pujà en vuit ocasions al podi del campionat d’Espanya amb tres títols consecutius 1947, 1948, 1949, quatre subcampionats 1942, 1945, 1946, 1950 i un bronze 1951 i fou primer en el rànquing espanyol de l’especialitat el 1945 i el 1949 Guanyà també dos campionats de Catalunya 1947, 1949, on feu també un segon 1946 i un tercer lloc 1948

S’inicià al Club Bàsquet Santfeliuenc El 1940 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, en què jugà una temporada i assolí el Campionat d’Espanya Fitxà pel Futbol Club Barcelona, en el qual jugà deu anys Fou sis vegades campió d’Espanya i vuit cops campió de Catalunya Al començament dels anys cinquanta retornà al Club Bàsquet Santfeliuenc, en què realitzà tasques de jugador entrenador Internacional en dinou ocasions amb la selecció, obtingué la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1951 Amb la selecció catalana, disputà 7 partits

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a l’Associació Esportiva de Pesca Marítima Sant Feliu de Guíxols, que presidí Destacà en la modalitat de mar-costa, en què fou campió d’Espanya en categoria individual 1992 i subcampió 1991 També assolí el Campionat Estatal de clubs 1994 i el subcampionat 1996, i formà part de la selecció catalana que guanyà l’or 1992 i la plata 1991 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat Amb l’equip del seu club, obtingué la medalla de plata en el Campionat del Món de mar-costa 1996 Fou vicepresident de la Federació Catalana i de l’Espanyola de Pesca

Començà a jugar al Club d’Escacs Sant Boi i poc després s’incorporà al Club d’Escacs Barcelona El 1989 fou campió de Catalunya juvenil i subcampió català absolut El 1991 fou campió d’Espanya juvenil Formà part de la selecció espanyola a l’Olimpíada 1996 i al Campionat d’Europa per equips 1997 Guanyà l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer en dues ocasions 1997, 2001 Obtingué el títol de Gran Mestre poc abans de la seva mort

Presidí la Unió Esportiva Santboiana en dues etapes 1956-59 i 1963-75 També fou directiu del club en altres etapes i collaborà decisivament en la modernització de l’entitat El 1971 promogué la construcció de sis pistes de tennis, d’un frontó i d’un edifici modern Amb motiu del cinquantè aniversari del club se li concedí la insígnia d’or

Membre del Club Atlètic Bisbalenc, guanyà dues vegades els 100 km de Santander, es proclamà campiona d’Espanya en una ocasió i establí un nou rècord de Catalunya en l’altra 1985 Morí en ser atropellada mentre entrenava al terme de Corçà La seva germana Catalina 31 de març de 1963, també fou atleta de fons i es proclamà campiona de Catalunya de marató 1982

Presidí el FC Barcelona 1968-69, després que el 1953 no es va poder presentar a les eleccions a causa de la prohibició del règim franquista Se li atribueix la frase “el Barça és més que un club”, pronunciada durant el discurs d’accés a la presidència

La mina del sector de Seròs, que començà les extraccions el 1862, i explotada per la societat Minera del Baix Segre, tancà definitivament les seves portes el 2010