Resultats de la cerca
Es mostren 13403 resultats
Gilabert de Cruïlles i de Bestracà
Història
Senyor de les baronies de Cruïlles i Peratallada.
Fill de Gilabert III de Cruïlles, fou el fundador de la grandesa del llinatge pel seu casament vers el 1249 amb Guillema de Peratallada morta vers el 1295 baronia de Cruïlles Serví Jaume I de Catalunya-Aragó a València i fou ambaixador seu a Roma 1266, Navarra 1273, Foix 1278 i França 1279 Gran privat de Pere el Gran, l’acompanyà a Bordeus el 1283 i després fou conseller i home de confiança d’Alfons el Franc i ambaixador seu a Provença 1287 i a França, on fou retingut pel rei francès 1290-92 El 1293 anà d’ambaixador a Roma Fou un gran creditor de Jaume I i de Pere el Gran, però també hagué…
Joan Baptista Coromina
Arts decoratives
Escultura
Pintura
Ceramista, pintor i escultor.
El 1908 fou presentat a Girona juntament amb Ricard Guino i amb l’arquitecte Rafael Masó , amb qui feu, des d’aleshores, la part més considerable de la seva obra Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Palafrugell 1912-17
Pere Lloberas i Vidal
Literatura catalana
Escriptor.
Alcalde de la Bisbal 1931-34, hi dugué a terme obres importants És autor de La Bisbal en la història i el record 1959, Antologia de poetes bisbalencs de la Renaixença 1965, Un segle de vida bisbalenca 1969 i La Bisbal Anys enrera 1900-1939 1974 Morí a l’edat de noranta anys
rambla de Cervera
Rambla del Baix Maestrat, que es forma als vessants orientals del Peiró de Vallibona, dins els termes de Morella (Ports) i Catí (Alt Maestrat).
Travessa després, per Xert, l’inici del corredor de SantMateu, que comunica l’Alt i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s’endinsa desguassa a la mar prop de Benicarló
Miralsot
Barri
Barri del municipi de Fraga (Baix Cinca), prop de la séquia que rega la plana estesa a l’esquerra del Cinca, vora el terme de Vilella de Cinca.
És format per un nucli principal Miralsot de Baix , que concentra la major part de la població, i el petit nucli de Miralsot de Dalt
Sant Pau de Fontclara
Monestir
Monestir benedictí i actual església parroquial de Fontclara, al municipi de Palau-sator (Baix Empordà); fou fundat per l’abat Saborell poc abans del 889.
Aquest any obtingué un precepte del rei Odó que el posava sota la seva protecció i li confirmava propietats a Boada i Morella Baix Empordà i les esglésies de Santa Reparada i Sant Mateu Ja no existia a la fi del segle X sembla que fou refós a la Grassa
politja

A dalt, politja fixa; a baix, sistema de politja fixa i politja mòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Roda proveïda d’un ull en el seu eix geomètric, que li permet de girar a l’entorn d’un eix que hi és introduït, i amb la superfície lateral acanalada, de manera que permet de passar-hi un cable, una corda, etc, tot arrossegant-lo o essent arrossegada per ell, i que serveix per a canviar la direcció o el sentit d’una força, eventualment multiplicant-ne l’efecte quan forma part d’un sistema, com per exemple en un polispast.
En la politja fixa , en un dels extrems de la corda actua la resistència i en l’altre la potència, tot restant la politja fixa respecte al moviment de translació del conjunt En la politja mòbil , un dels extrems és fixat a un suport i en l’altre actua la potència, mentre la resistència és aplicada a l’eix de la politja i aquesta adquireix un moviment de translació simultani al de rotació
encaixament

Situació del fetus abans de l'encaixament (a dalt) i després (a baix)
© Fototeca.cat
Moment en què la circumferència màxima de la presentació fetal travessa l’estret superior i penetra progressivament en el canal pelvià.
cremada

De dalt a baix, cremades de primer, de segon i de tercer grau
© Fototeca.cat
Medicina
Lesió tissular produïda per l’acció de la calor.
La intensitat de la cremada depèn de la temperatura, del temps d’exposició, de la localització i de l’estat de la pell Segons llurs efectes, hom les classifica en cremades de primer grau eritema, de segon grau vesícules, i de tercer grau escara o destrucció poc o molt profunda dels teixits La restitució a la integritat del teixit afectat és en relació amb la profunditat i l’extensió de la cremada, que quan és grossa provoca un quadre clínic greu a causa de la pèrdua de plasma en els teixits lesionats, amb el consegüent desequilibri iònic, hídric i hematològic
goniòmetre

Goniòmetre d’aplicació o de contacte (a dalt) i de reflexió (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar angles.
Hi ha diverses classes de goniòmetres segons el tipus de mesura a fer Els més coneguts són els goniòmetres d’aplicació o de contacte i els de reflexió , tots dos emprats, principalment, per a mesurar l’angle que formen les cares dels cristalls Els primers són emprats solament en cristalls de grandària suficient, posant-los en contacte directe amb les cares del cristall Els segons són d’una gran precisió i funcionen òpticament En primer lloc hom projecta un raig de llum sobre una cara del cristall i observa amb una ullera el raig reflectit a continuació hom fa girar el cristall entorn d’un eix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina