Resultats de la cerca

El sistema nerviós es compon essencialment de dues menes de cèllules les neurones i les cèllules de la glia o neuròglia Les neurones són les cèllules que desencadenen i transmeten els impulsos nerviosos Les cèllules de la glia són les que formen l’estructura dels òrgans nerviosos tenen funcions de sosteniment i aïllament de les neurones, i també de protecció i nutrició neuronals Les neurones són les principals cèllules del sistema nerviós En l’ésser humà, hi ha uns 16 000 milions de neurones repartides en les diverses parts del sistema nerviós Bé que n’hi ha de moltes varietats, totes les…

Els canvis en l’aspecte de l’orina constitueixen un altre grup de signes característics de les malalties de l’aparell urinari Generalment, l’orina acabada d’emetre és clara, transparent, de color groguenc i no s’hi observen partícules De totes maneres, en algunes circumstàncies se’n pot modificar l’aspecte sense que això impliqui l’existència d’una alteració urinària Així, si es deixa reposar l’orina en un recipient, aquestes característiques poden canviar al cap d’alguns minuts a causa de la cristallització i el dipòsit d’algunes de les substàncies que conté, sense que això…

Les lesions elementals són les modificacions de la pell degudes als trastorns dels teixits cutanis Tot i que hi ha una gran varietat de malalties cutànies, les alteracions que generen bàsicament en els teixits cutanis són gairebé una vintena Cada lesió elemental pot tenir diverses varietats i matisos, típics de cada malaltia Fins i tot una mateixa malaltia, al llarg de l’evolució, es pot manifestar amb diverses lesions Màcula La màcula és una alteració circumscrita del color de la pell Aquesta lesió es pot fer visible clarament però no s’aprecia amb el tacte, perquè no provoca…

Mineral que cristallitza en el sistema triclínic Els cristalls són petits i ben definits, aparentment de color verd fosc La duresa és de 4,5-5, i la densitat, de 4-4,4 Hom en troba a Portugal

El bec és cònic, gros, massís i de color roig viu, amb les vores i la punta blanques És apreciat com a ocell de gàbia i habita a tot el SE d’Àsia i a l’Àfrica oriental

El conreu és fet dins de caves sobre fems o terra femada, i per això les fulles agafen un color blanquinós o groguenc característic Hom se'n menja les fulles crues i amanides El principal productor és Bèlgica

Pot presentar-se en forma de trossos irregulars de làtex dessecat, de color verd a groc bru És amargant, soluble parcialment en aigua, alcohol i èter Actualment en desús, fou emprat en forma de xarop com a hipnòtic

Té afinitats dubtoses amb els grans grups coneguts És molt dolicocèfala, de baixa estatura, pell de color bru fosc, però no negre, cabells llargs i ondulats, pilositat del cos escassa, nas ample i deprimit i llavis lleugerament sortints

Pertany a la classe dels arsenats que cristallitza en el sistema hexagonal, de lluïssor vítria, translúcid, de color verd maragda Apareix normalment en forma fibrosa, acicular i en crostes Fou descobert el 1879 a Bohèmia per Anton Mixa

És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, però el pit és de color castany Viu pels voltants dels pobles i nia en forats de parets o també als arbres