Lesions elementals de la pell

Les lesions elementals són les modificacions de la pell degudes als trastorns dels teixits cutanis. Tot i que hi ha una gran varietat de malalties cutànies, les alteracions que generen bàsicament en els teixits cutanis són gairebé una vintena. Cada lesió elemental pot tenir diverses varietats i matisos, típics de cada malaltia. Fins i tot una mateixa malaltia, al llarg de l’evolució, es pot manifestar amb diverses lesions.

Màcula

La màcula és una alteració circumscrita del color de la pell. Aquesta lesió es pot fer visible clarament però no s’aprecia amb el tacte, perquè no provoca elevació de la pell ni n’altera la consistència.

La coloració de la pell és deguda fonamentalment al pigment melanina i la sang que circula pels vasos del derma. Les màcules es manifesten quan la pigmentació o la circulació sanguínia són alterades. Segons el factor causal, les màcules poden ésser de grandària, forma i coloració diverses.

La màcula eritematosa és una taca de color vermell deguda a una dilatació dels capil·lars sanguinis. Si hom comprimeix la pell, la taca desapareix, perquè aleshores es comprimeixen també els vasos sanguinis. La màcula eritematosa sol ésser transitòria, excepte quan es tracta d’angiomes plans en què hi ha l’augment del nombre de vasos sanguinis i la lesió és persistent.

L’exantema consisteix en l’aparició simultània de diverses màcules eritematoses en diverses zones del cos. És típic d’algunes malalties infeccioses, com ara el xarampió, l’escarlatina o la rubèola.

L’eritrodèrmia és un envermelliment difús, generalitzat a tota la pell, que es pot presentar sobretot en alguns casos de psoriasi o d’ictiosi.

La màcula purpúria és un tipus de màcula causada per la sortida de sang de l’interior dels vasos sanguinis als teixits. Aquesta màcula, a diferència de l’eritematosa, no desapareix quan hom prem la pell, perquè no es modifica amb la compressió dels vasos sanguinis, ja que la sang n’ha sortit. El pigment hemoglobina que conté la sang extravasada es va transformant amb el pas del temps i modifica el color de les màcules. Aquesta lesió és inicialment de color vermell, però després es torna d’un blau moradenc, posteriorment verd o groguenc i finalment marronós. Aquesta evolució és típica dels hematomes causats per un traumatisme.

Segons la grandària, la disposició i la profunditat de l’hemorràgia, es poden formar diversos tipus de màcules purpúries. Les petèquies són màcules molt petites, puntiformes. Les víbexs són màcules de forma lineal; les equimosis tenen la grandària d’una moneda i les sugil·lacions són les més grosses. Les sufusions són màcules purpúries de límits indefinits. Popularment, hom parla de sangtraïts i blaus.

La màcula pigmentària és una taca causada per l’acumulació d’algun pigment o colorant en la pell. El pigment pot procedir del mateix organisme, com la melanina, o bé ésser extern, com és el cas dels tatuatges. El color d’aquest tipus de màcules depèn del tipus de pigment i de la profunditat de la pell en què es trobi. L’acumulació de melanina en capes superficials genera una coloració marronosa, com ara és el cas de les efèlides, les pigues, els nevus melanocítics i el melasma. L’acumulació de melanina en capes profundes provoca un color blavós, com la dels nevus blaus. L’acumulació de lípids, que s’esdevé en els xantomes, genera un color groguenc.

La màcula acròmica és una taca de color més clar que la pell circumdant, causada per una manca de melanina o un defecte de la circulació sanguínia. Es presenta típicament en el vitiligen i la pitiriasi versicolor.

Pàpula i placa

La pàpula és una lesió circumscrita, elevada, de consistència sòlida, generalment d’un diàmetre inferior a 1 cm.

Aquesta lesió pot ésser deguda a un increment del nombre de cèl·lules epidèrmiques. Així s’esdevé, per exemple, en les berrugues o el mol·lusc contagiós.

També en pot originar la infiltració de la pell per cèl·lules immunitàries que intervenen en les reaccions inflamatòries. Aquest n’és el factor causant, per exemple, en el liquen pla.

Un altre origen de pàpules és l’acumulació d’alguna substància en el derma. Així, l’acumulació de lípids en el cas de xantomes.

De vegades, les pàpules creixen, o se n’ajunten algunes, i es presenta una placa. Aquesta lesió té les mateixes característiques que la pàpula, però és més gran. Es presenta, entre d’altres malalties, en l’erisipela, la psoriasi o el lupus eritematós.

Favó

El favó és una elevació circumscrita i transitòria de la pell, de consistència elàstica, superfície llisa i un color rosat pàl·lid. En general, va acompanyada de coïssor i és causada per una acumulació circumscrita de líquids en el derma. És la lesió típica de la urticària.

Nòdul

El nòdul és una lesió palpable, de forma arrodonida o elíptica, de consistència sòlida, que generalment té un assentament profund en la pell i pot ésser sobreelevada o no. La seva grandària sol ésser de 5 a 10 mm de diàmetre i no supera gairebé mai els 20 mm.

D’altra banda, és possible que sigui degut a una proliferació de cèl·lules epidèrmiques, com és el cas d’alguns tipus de càncer de pell, o bé a l’acumulació de substàncies o cèl·lules inflamatòries en el derma o l’hipoderma, com ara en els quists o l’eritema nodular.

Goma

La goma és una lesió semblant al nòdul, però que segueix una evolució característica. Aquesta evolució s’esdevé en quatre fases. Inicialment, hi ha un període de creixement del nòdul. A continuació, la lesió s’estova, sobretot en la part central. En tercer lloc, es produeix un període d’ulceració durant el qual la lesió s’obre i en surten teixits morts. En darrer lloc, en un període de reparació, la lesió guareix i deixa una cicatriu que, en general, és atròfica i pigmentada.

Aquest tipus de lesió es presenta en algunes infeccions degudes a fongs, en la sífilis i en la tuberculosi cutània.

Tumor

El tumor és una lesió elevada o infiltrada en els teixits més propers, que té tendència a créixer o persistir indefinidament. És degut al desenvolupament alterat de cèl·lules provinents d’algun teixit cutani, que creixen independentment d’ell. Hi ha molta diversitat de tumors, de forma, color, grandària i consistències diverses.

Aquesta lesió és la més característica dels tumors cutanis benignes i el càncer de pell.

Vesícula

La vesícula és una elevació circumscrita de la pell, de grandària inferior a 5 mm de diàmetre i plena de líquid. El líquid es pot acumular a nivell de l’epidermis, entre l’epidermis i el derma o en el derma. Aquest líquid pot provenir d’un procés inflamatori o bé pot ésser sang. Sovint, la vesícula es trenca, el líquid surt a l’exterior i forma una crosta en assecar-se.

Es poden presentar vesícules en nombroses malalties, entre d’altres, en la dermatitis atòpica, la dermatitis de contacte, les picades d’insectes i la miliària. Sovint, les vesícules són múltiples o es presenten agrupades, com s’esdevé especialment en l’herpes simple i l’herpes zòster.

Butllofa

La butllofa és una elevació circumscrita de la pell, d’una grandària superior als 5 mm, que és plena de líquid. Les característiques que presenta són semblants a les de la vesícula, però se’n diferencia perquè és més grossa. La butllofa es manifesta especialment en el pèmfig i les cremades causades pel sol o un altre factor.

Pústula

La pústula és una elevació circumscrita de la pell plena de pus, és a dir, el material provinent d’un procés inflamatori, compost bàsicament per microorganismes i cèl·lules inflamatòries mortes. És deguda a la proliferació de microorganismes en la pell i a la resposta defensiva consegüent del sistema immunitari. La pústula es pot presentar directament sobre la pell prèviament normal, però és més habitual que sigui generada per la infecció d’una vesícula. N’apareixen sovint en l’acne, l’impetigen, el furóncol, diversos tipus de tinyes i en la psoriasi pustulosa.

Escames

Les escames són fragments de la capa còrnia de l’epidermis que es desprenen en forma de làmines seques. Es poden presentar per un excés d’elaboració de ceratina o pel despreniment de la superfície d’una butllofa seca. Llur aspecte i grandària són molt variables segons la malaltia de què es tracta.

Sobretot, es formen escames en la psoriasi, la dermatitis seborreica, la pitiriasi versicolor i la ictiosi.

Erosió i clivella

L’erosió és la pèrdua d’una part de l’epidermis, de forma molt variable, produïda per un traumatisme lleu o el despreniment del sostre d’una butllofa. Aquesta lesió no arriba a causar hemorràgia ni deixa cicatriu quan guareix, perquè les cèl·lules perdudes són reposades. L’erosió apareix sovint entre les lesions causades per l’herpes i el pèmfig.

La clivella, anomenada també fissura, és una erosió de forma lineal situada en un plec o una àrea de pell engruixida. En aquestes zones, el moviment mateix de la pell pot fer aprofundir l’erosió i, si ateny els receptors nerviosos, pot ocasionar dolor. Es presenten fissures en els palmells en algunes malalties cutànies, com ara la dermatitis de contacte. Durant la lactància, és habitual que n’apareguin al voltant dels mugrons.

Excoriació

L’excoriació és un despreniment de l’epidermis, en general de forma lineal, causat habitualment pel fet de gratar-se. De vegades sagna i dóna lloc a la formació d’una crosta.

Aquesta lesió es presenta en trastorns cutanis que provoquen molta coïssor, sobretot en les infestacions causades per paràsits, com ara la sarna o la pediculosi.

Crosta

La crosta és una massa sòlida, irregular, de consistència i color variables, formada per dessecació de sang, sèrum o pus. És de color negrós si prové de la sang i groguenca si procedeix del pus o el sèrum.

La crosta es pot presentar després que una excoriació ha sagnat. Igualment, pot ésser el resultat de la dessecació del líquid de vesícules o butllofes, com ara s’esdevé en el cas de l’impetigen.

Úlcera

L’úlcera consisteix en la pèrdua de l’epidermis i d’una part del derma o bé tot. De vegades ateny fins i tot l’hipoderma. Aquesta lesió destrueix les fibres de la pell i, en guarir, deixa cicatriu.

Segons el factor causal, l’aspecte, la forma i l’extensió de l’úlcera són molt variables. Les vores poden ésser prominents o deprimides, el fons llis o irregular i tenir o no secrecions.

Habitualment, les úlceres són degudes a un traumatisme, infeccions bacterianes, infeccions per fongs, malalties vasculars o càncer de pell.

Atròfia

L’atròfia consisteix en la disminució del gruix o la desaparició d’algunes de les capes de la pell. L’atròfia de l’epidermis, deguda a una disminució de les cèl·lules de l’epidermis, genera l’aprimament de la pell, que esdevé transparent. L’atròfia dèrmica, causada per una pèrdua o disminució d’algun dels components del derma, ocasiona la depressió de la pell.

Pot sorgir en diverses alteracions cròniques causades pel sol i en l’administració prolongada d’alguns medicaments, sobretot els corticoides.

Cicatriu

La cicatriu és el teixit que creix en guarir una lesió que ha destruït una part del derma o bé tot. És deguda a lesions profundes que guareixen pel creixement de teixit fibrós des de la zona circumdant. El nou teixit format no conserva l’estructura del teixit original, i així es presenta la cicatriu. En cicatritzar, es pot produir un volum de teixit inferior al que hi havia originàriament, la qual cosa es manifesta amb una cicatriu atròfica. Si el teixit fibrós format és superior a l’original, es produeix una cicatriu hipertròfica.

Poden aparèixer després de traumatismes que han destruït l’epidermis i el derma, o quan guareixen lesions inflamatòries, com les que es poden presentar en formes greus d’acne o en l’àntrax.