Resultats de la cerca

Després d’una primera etapa versionant temes de Led Zeppelin, Creedence o Deep Purpple, el 1985, amb la incorporació del bateria Martín Rodríguez, el grup començà a compondre temes en català El 1988 M González abandonà la formació, i Q Mandado assumí el paper de cantant Aquell any enregistrà el primer disc, Els Senyors de els pedres , que ja deixava veure la seva característica retòrica marcadament medieval, juntament amb unes melodies molt elaborades Posteriorment, se n’editaren Terra de vente s 1990, L’últim segell 1991, Contes i llegendes 1993 i Eclipsi 1995, en el qual abordà temes…

Format, des del 1988, per Papa Jules saxo, harmònica, Lupe Villar guitarra, Quim Mondado veu i baix, Martín Rodríguez bateria i Josep MCorominas guitarra Des del 1985 interpretaren els propis temes Enregistraren, entre d’altres, Els senyors de les pedres 1989, Contes i llegendes 1993, Noctambulus 1996 i L’altre cantó del mirall 1999 Tot i que es dissolgué el 2001, el grup encara afegí dos nous treballs al seu catàleg discogràfic L’últim concert 2002 i Entre amics 2004, amb enregistraments en directe en els quals s’acompanyaren d’artistes i músics com Lluís Llach, Ramoncín,…

Integrat pels guitarristes Laura Almerich, Manuel Calve, Jordi Codina i Jaume Torrent que substituí Josep Henríquez el 1976, en el moment de la seva creació era l’únic quartet de guitarres que hi havia a Espanya, cosa que afavorí que compositors com Xavier Montsalvatge, Joaquim Homs, Lleonard Balada, Xavier Benguerel o Albert Guinovart creessin obres expressament per al grup Per la seva longevitat i projecció constituí un cas excepcional de conjunt de cambra català Actuà per Europa, Turquia, Israel, el Canadà, els Estats Units i Mèxic, entre altres països, en sales tan prestigioses com el…

Filla del pintor Manlio Masu, la seva formació fou autodidàctica i debutà el 1990 com a vocalista en un conjunt de jazz fins el 1995 El 1996, després d’un concert de Maria del Mar Bonet a l’Alguer, aprengué el català en la seva variant algueresa, en la qual començà a cantar a la seva ciutat L’any 2000 publicà el primer disc, El meu viatge , i actuà per primer cop a Catalunya al Festival de Música Viva de Vic Posteriorment ha fet concerts arreu dels Països Catalans L’any 2006, a Girona, estrenà l’espectacle musical Pregàries Àlbums posteriors són Alguímia 2003, antologia musicada…

Amb Nardini, Manfredi i Cambini creà el Quartetto Toscano, un dels primers conjunts de cambra del món A París 1767 actuà amb Manfredi al Concert Spirituel Allí degué familiaritzar-se amb l’estil de l’escola de Mannheim, que influí en ell Anà a Madrid 1768 i entrà al servei de l’infant Lluís Borbó, però no assolí una posició a la cort Dirigí l’orquestra privada de la comtessa de Benavente-Osuna, al palau de la qual estrenà 1786 la sarsuela La Clementina , amb text de Ramón de la Cruz representada a València el 1796 Fou compositor de cambra de Frederic Guillem II de Prússia 1787-97…

Inicià a la vila natal els estudis musicals, que continuà al conservatori de Barcelona amb V Gavín, A Ros Marbà i J Zamacois, entre d’altres, i on fou professor de trombó de vares, trombó de pistons, bombardí i tuba 1961-91, instruments en els quals s’especialitzà Fou solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1953 i de l’Orquestra Municipal de Barcelona 1958, i al conservatori de Barcelona 1961-91 És autor de mètodes de trombó i d’altres instruments de vent Escuela moderna de trombón de varas , Método completo para trombón de pistones, bombardino, tuba y demás saxhorns bajos ,…

Segon fill i successor de Ferran III , tendí a ampliar, en detriment de Turquia, els dominis patrimonials a l’àrea danubiana, per tal de compensar la pèrdua d’autoritat a Alemanya derivada dels tractats de Westfàlia i mantenir un lloc preeminent dins el concert europeu, lloc que li negava la França de Lluís XIV En la lluita amb l’imperi Otomà, després de la derrota del formidable exèrcit turc que el 1683 assetjà Viena Leopold I pogué ocupar la plana hongaresa i Transsilvània Intervingué, també, en els conflictes suscitats per Lluís XIV, contra el qual promogué l’Aliança de la…

S'introduí en el món de la música gràcies a l’obtenció de diversos premis de cançó del País Valencià l’any 1987, apadrinat per Lluís Llach, amb qui collaborà en diversos concerts Les seves primeres gravacions, en especial el disc Tornar a l’aigua 1991, el perfilaren com l’hereu directe de la generació de cantautors encapçalada per Llach i Raimon i el consolidaren com una de les millors veus dels Països Catalans El to intimista de les seves composicions i la seva actitud compromesa amb la identitat i la llengua valencianes marquen la seva trajectòria professional, que es completa amb els…

Estudià en el conservatori de París i, ja adult, reprengué els estudis a la Schola Cantorum 1905-1915 En la seva primera etapa de creació compongué 3 Sarabandes 1887, Gymnopédies 1888, Trois Gnosiennes 1890 i La Missa dels pobres , per a orgue 1895 Cap al 1900 compongué algunes cançons de cafè concert i tot d’òperes pianístiques de títols insòlits En una segona etapa, molt més sòbria, escriví el drama per a veus i piano o orquestra Socrate 1916, Le Piège de Méduse , comèdia lírica en un acte 1913, la pantomima Jack in the Box 1917 i el ballet Parade 1917, encàrrec de SDiaghilev…

Integrant, amb Pau Vallvé, del duet u_mä, amb el qual publicà un disc homònim el 2007, emprengué la seva trajectòria en solitari amb Linòleum 2009, un disc amb composicions pròpies d’un estil intimista i experimental, i una depurada tècnica Presentà aquest disc amb una seixantena de concerts, entre d’altres, els que oferí a l’Auditori de Barcelona i al festival Cruïlla BCN, al Parc del Fòrum Fruit d’aquesta activitat en directe fou el disc Linòleum en concert En el segon treball enregistrat, Magnòlia 2011, amb la collaboració del Quartet Brossa, reafirmà el seu estil i mostrà…