Resultats de la cerca
Es mostren 7017 resultats
Àngel
Família bizantina que donà sengles dinasties a l’imperi de Bizanci (1185-1204) i al despotat d’Epir (1204-1318).
Aquestes dinasties foren fundades per dos nets del matrimoni format per Constantí Àngel i Teodora, filla de l’emperador bizantí Aleix II Comnè D’una banda, Isaac II Àngel, fill d’Andrònic, proclamat emperador de Bizanci en la revolta que enderrocà el darrer emperador Comnè, destronat pel seu germà Aleix III 1195 i restablert el 1203, associat amb el seu fill Aleix IV i ambdós deposats el 1204 de l’altra, Miquel, fill illegítim del sebastocràtor Joan, fundador del despotat d’Epir, on la dinastia dels Àngel perdurà fins a l’assassinat de Tomàs 1318
Nicolas Beauzée
Gramàtica
Gramàtic francès.
Ocupà la càtedra de gramàtica a l’École Royale Militaire de Metz L’any 1756, a la mort de Du Marsais, s’encarregà de prosseguir la redacció dels articles gramaticals a l' Encyclopédie de Diderot La seva obra mestra és la Grammaire générale, ou exposition raisonnée des éléments nécessaires du langage 1767, possiblement el darrer gran llibre creador dins la tradició de Port-Royal El seu pensament es caracteritza per la concreció i la constant atenció als elements materials del llenguatge, prèviament a la recerca de les funcions abstractes
Rafael Barceló i Roig
Filosofia
Història
Lul·lista.
Franciscà, ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial Fou professor de teologia lulliana a l’Estudi General de Palma Fou collaborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull d’acord amb els criteris del lullisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam manuscrita, replicada per Salzinger en el darrer capítol dels Perpicilia lulliana És autor també d’un catàleg dels manuscrits lullians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma
Jean Brunhes
Geografia
Geògraf occità, deixeble de Paul Vidal de la Blache.
Professor de geografia física a Suïssa Friburg i Lausana del 1896 al 1912, passà aquest darrer any al Collège de France, a París La seva obra es compon principalment de treballs sobre geografia humana La géographie humaine 1910, Géographie de la France 1920-26 i Géographie de l’histoire 1921 Viatjà per Pèrsia, la Mediterrània, el Canadà i l’Extrem Orient, estudiant problemes dels països que visità, com els que recull en el seu llibre L’irrigation dans la Péninsule Ibérique et dans l’Afrique du Nord 1902
Sant Amanç del Morassac (Peralada)
Art romànic
El lloc del Morassac, avui un veïnat de masies al nord de Peralada, és esmentat en una llista d’alous infeudats pel monestir de Sant Quirc de Colera del darrer quart del segle XI Hi ha la capella de Sant Amanç, edifici bastit segurament als segles XVI o XVII i en part modificat en temps moderns El basament del seu absis semicircular podria ésser un vestigi d’un temple molt anterior, però, sense treballs d’excavació, són unes romanalles massa minses per a poder afirmar res en aquest sentit
Fanely Revoil
Música
Soprano francesa.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal Contractada al Teatre dels Camps Elisis de París, hi cantà sovint, com també al Châtelet i a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat En aquest darrer teatre estrenà nombroses operetes -gènere en el qual destacà especialment- d’autors contemporanis francesos, com Madame Sans-Gêne , Ciboulette o Fragonard Actuà diverses vegades a Londres, però la seva carrera tingué poca projecció internacional Amb una clara inclinació cap a la docència, impartí classes de cant al Conservatori de Versalles 1958-63 i, després, al Conservatori de París…
Alonso de Tejeda
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Format a la Universitat de Salamanca, exercí de mestre de capella en diverses ciutats castellanes i lleoneses Ciudad Rodrigo, Lleó 1591-93, Salamanca 1593-1601, Zamora 1601-04 1623-28, Toledo 1604-18 i Burgos 1618-23 Tot i viure en una època de canvi entre el darrer Renaixement i l’inici del Barroc musical, Alonso de Tejeda no manifestà, en l’obra que se n’ha conservat, el seu interès vers l’art nou Això es pot observar en la vuitantena de motets conservats a la catedral de Zamora
manovella
Tecnologia
Mecanisme de transmissió de moviment consistent en una peça fixada a l’extrem d’un arbre i proveïda d’una maneta descentrada que permet de fer-lo girar, o d’un maneguet sobre el qual s’articula una biela tot constituïnt un sistema biela-manovella
.
La manovella serveix per a accionar un mecanisme de torn de tracció o bé, formant part d’un conjunt biela-manovella, per a transformar un moviment alternatiu en rotatiu o a l’inrevés En aquest darrer cas, i essent constant la velocitat angular de la manovella, el moviment de l’extrem de la biela oposat a la manovella és rectilini i alternatiu, i la seva velocitat és funció, en cada instant, de l’angle que forma la manovella amb la recta de la trajectòria de l’esmentat extrem de biela
rellotge de repetició
Tecnologia
Rellotge, generalment de butxaca, que indica les hores a través d’una soneria que es dispara en prémer un botó o palanca.
Hi ha diverses categories de repeticions la de quarts quan toca l’hora amb un so greu i els quarts amb una doble campanada de tons diferents agut-greu la de cinc minuts quan sona les hores, els quarts i els grups de cinc minuts que passen del darrer quart tocat la de minuts quan toca les hores, els quarts i els minuts la de gran soneria quan dóna els tocs d’hores i quarts automàticament i els repeteix sota demanda la de carilló quan els quarts sonen amb una curta tonada
oxidasa
Bioquímica
Enzim present en moltes substàncies que té la propietat de fixar l’oxigen.
L’oxidasa actua cedint electrons a l’oxigen per a formar aigua o peròxid d’hidrogen En aquest darrer cas les oxidases tenen gairebé sempre un grup de flavina com a grup prostètic Hi ha oxidases que contenen coure però no tenen cap grup porfirínic i poden transferir electrons dels o -difenols i p -difenols i dels en-diols a l’oxigen per a formar aigua, com és el cas de la p -difenoloxidasa lacasa, la o -difeniloxidasa catecolasa i l’oxidasa de l’àcid ascòrbic de les plantes Les flavoproteïnes són anomenades també oxidases
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina