Resultats de la cerca
Es mostren 8119 resultats
Josep Maimó i Ribes
Filosofia
Història del dret
Filòsof il·lustrat i jurista.
Doctor en dret i teologia, exercí d’advocat a la cort Fou introductor del sensualisme de Locke i del materialisme de Condillac Mantingué una polèmica amb el pare Isla Fou un defensor i un propagador de les idees de l’escriptor portuguès Barbadinho, de qui traduí al castellà el Verdadero método de estudiar para ser útil a la República y a la Iglesia 1760 És autor també d’alguns tractats de dret
privilegi de Gaeta
Història
Privilegi promulgat per Alfons el Magnànim el 17 de juny de 1439 a Gaeta, al regne de Nàpols, pel qual ordenava que el regne de Mallorca «en res en lo món sia sotmès al Principat de Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges».
Es trobava, així, dins la tradició de l’organització confederal i delegada de la corona catalanoaragonesa No sembla, tanmateix, que amb l’aplicació d’aquest privilegi restés exclosa en la pràctica l’aplicació a Mallorca de les constitucions i els usatges del Principat, malgrat que així hagi estat afirmat Amb tot, ajudà, potser, a la consolidació de la recepció del dret romà i al desenvolupament d’un dret propi, però d’ascendència del Principat
Climent Pujol i Villegas
Canonista i orientalista.
Estudià al seminari de Vic a Comillas es doctorà en teologia, i a Roma, en dret canònic Ordenat de sacerdot, collaborà a Catalunya Social Ingressat a la Companyia de Jesús, ensenyà a la facultat de Sant Ignasi de Barcelona 1941 i a l’Institut Oriental de Roma És autor de diverses obres sobre dret canònic dels catòlics orientals, en castellà i llatí L’any 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi
Benet Corominas
Literatura
Polígraf.
Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874 Fou vicari provincial dels dominicans de Manila 1875 Emmalaltí i tornà a Àvila Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis Institutionum Canonicorum Libri IV Manila, 1871 i Las campanas Manila, 1863, recull d’articles publicats en els periòdics Católico Filipino i El Oriente , de Manila
Arcadi Garcia i Sanz
Historiografia catalana
Historiador i jurista.
Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia, començà els estudis de filosofia i lletres i de dret 1943-46 a la Universitat de Barcelona, però es llicencià a la Universitat de València 1946-48 Retornà a Vic, on havia fet el batxillerat i, en 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent i Subirà Més endavant, s’…
cens emfitèutic
Dret civil català
Prestació dinerària anual de caràcter perpetu o temporal, i redimible a voluntat del censatari, que es vincula a la propietat d’una finca, la qual respon directament i immediatament del seu pagament.
El cens es pot constituir de tres maneres per contracte, per usucapió, o per testament, codicil o heretament El cens és essencialment divisible i la divisió d’una finca gravada amb un cens comporta la divisió del gravamen, de manera que hi hagi tants censos com finques gravades Dit cens pot atorgar també al censalista el dret de lluïsme i el dret de fadiga, o un sol d’aquests drets, si s’ha estipulat en el títol de constitució
vidu | vídua
Dret civil
Història del dret català
Estat civil en què incideix una persona vàlidament casada quan el matrimoni resta dissolt per mort del cònjuge.
El dret civil català acostumava a deixar a mans dels particulars l’existència i l’entitat dels drets de la vídua, que normalment es traduïen en un ampli dret d’usdefruit a favor de la vídua pactat en capitulacions matrimonials o establert pel marit en el seu testament A voltes la llei estableix determinats beneficis a favor de la vídua, anomenats també drets viduals, que són principalment la tenuta, l’any de plor i la quarta vidual
símbol químic
Química
Lletra o conjunt de lletres que hom empra per a representar els elements químics.
A causa de la varietat isotòpica, de les diferents formes allotròpiques i de les diverses càrregues elèctriques que poden suportar, hom pot especificar els símbols dels elements mitjançant índexs, disposats simètricament al voltant de les lletres del símbol, que representen el nombre de massa índex superior esquerre, el nombre atòmic índex inferior esquerre, el nombre d’àtoms índex inferior dret i la càrrega iònica índex superior dret, com, per exemple, 1 6 3 2 S 2 2 +
Les basíliques
Dret romà
Col·lecció legal que conté les compilacions de Justinià i les lleis posteriors, feta ordenar per Basili I el Macedoni, emperador de Bizanci, acabada en temps del seu fill Lleó VI el Filòsof i promulgada l’any 887 amb el nom de Basilikhá
.
L’obra, escrita en grec, segueix l’ordre de la compilació de Justinià i té el doble interès de presentar l’aplicació del dret romà en una època no gaire allunyada de Justinià i de fer conèixer el criteri dels antics juristes, afegit en forma de notes i escolis Alguns fragments figuren interpolats en les nombroses edicions vulgatae del Corpus Iuris Civilis i, sobretot als ss XVI-XIX, arribaren a gaudir de la consideració de dret comú
Fèlix Pons i Marquès
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Durant la República milità en el partit regionalista i fou regidor de l’ajuntament de Palma Després de la guerra entrà en contacte amb el grup democratacristià de Jiménez Fernández i el 1962 assistí a la reunió de l’oposició a Munic Com a advocat gaudí d’un gran prestigi Tractadista de dret civil balear, tingué una actuació destacada en defensa del dret foral al congrés de Saragossa 1947 Fou degà del Collegi d’Advocats de Balears 1956-61
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina