Resultats de la cerca

Estudià enginyeria i el 1961 ingressà al PCUS Cridat per Gorbačov a Moscou 1985, el 1989 esdevingué diputat President de la República russa el 1990, amb motiu del cop d’estat del 1991 protagonitzà amb èxit la resistència contra els involucionistes, cosa que li permeté ocupar el lloc de Gorbačov i emprendre mesures més radicals reconegué la independència de les antigues repúbliques soviètiques i illegalitzà el PCUS Fou el principal promotor de la Comunitat d'Estats Independents 1991, de la qual fou president 1993-2000 Els seus continuats enfrontaments amb la duma culminaren amb la convocatòria…

Fill de Joan Maluquer i Rosés Doctor en sociologia per Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne 1963 i doctor en dret per Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 1973 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i durant la primera legislatura de l’estatutària 1980-84, secretari del consell executiu També publicà  L’estructura econòmica de les terres catalanes 1963, Població i societat a l’àrea catalana 1965, premi Duran i Bas–IEC 1967, l’exhaustiu compendi Els ocells de les terres catalanes 1956, 1973, 1981 i 1987 premi Enric de…

Combaté en l’exèrcit alemany a la Segona Guerra Mundial i el 1943 fou fet presoner pels aliats a Tunis i traslladat als EUA, on estudià anglès i gestió empresarial Després de tornar a la República Federal Alemanya 1946 i fer un curs de llibreter, i el 1947 succeí el seu pare i el seu oncle en la direcció de l’editorial Bertelsmann , fundada i propietat de la família Mohn de feia cinc generacions Durant els trenta-quatre anys que ocupà el càrrec convertí l’editorial en una de les primeres empreses del sector del món El 1950 creà el primer ‘Cercle de Lectors’, fòrmula que constituí una de les…

L’any 1969 s’incorporà a l’exèrcit i rebé formació militar a França i a l’URSS Ingressà posteriorment a la Guàrdia Presidencial, de la qual fou apartat per l’aleshores cap d’estat Moussa Traoré, i el 1991 encapçalà el cop d’estat que l’enderrocà i posà fi a més de dues dècades de dictadura El 1992 organitzà els processos electorals per retornar la democràcia al país i cedí el poder a Alpha Oumar Konaré Els anys següents, distanciat de la política, es dedicà a campanyes sanitàries i participà en missions diplomàtiques en alguns dels conflictes del continent africà, com ara les crisis a Ruanda…

Es llicencià i es doctorà en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i és especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge També és diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Maire Curie de París, màster d’Atenció Sanitària basada en l’Evidència Universitat d’Oxford i màster d’Epidemiologia i Planificació Sanitària Universitat de Galles La seva trajectòria laboral es concentra principalment al sistema de salut públic català, on ha estat cap de la Divisió d’Avaluació de Serveis Assistencials del Servei Català de la…

Començà la seva carrera com a actor en el teatre independent L’any 1975 intervingué en el muntatge Boa constrictor , de Marta Català, i el 1976 formà part del Grup de Teatre de l’Escorpí, i participà en Quiriquibu , de J Brossa, i Tirant lo Blanc , dirigit per J A Codina Membre de l’equip fundacional del Teatre Lliure, actuà en els muntatges d’aquesta formació entre el 1976 i el 1984 Camí de nit , Mahagonny , Leonci i Lena , Titus Andrònic , Hedda Gabler , La nit de les tríbades , La bella Helena , Primera història d’Esther , Els fills del sol , etc Entre el 1979 i el 1980 collaborà amb Els…

Provinent d’una família alauita, fou pilot de les forces aèries El 1946 s’afilià al Ba’t i fou nomenat ministre de defensa 1966-70 quan aquest partit prengué el poder Primer ministre 1970-71 i secretari general del Ba’t des del 1970, aquest any encapçalà el cop d’estat que dugué a terme la facció militar del partit i que el portà a la presidència de la república el 1971 i del Front Nacional Progressista, partit únic creat per ell i que incloïa el Ba’t La seva gestió a l’interior del país es caracteritzà per una dura repressió sobre l’oposició, molt especialment contra els dissidents sunnites…

Era abat de Montserrat el 1451, com a successor d’Antoni d’Avinyó Doctor en dret, dictà constitucions i capítols per als monjos, els ermitans i la confraria de Montserrat Tingué el càrrec de bibliotecari reial, i fou amic personal dels papes Nicolau V i Calixt III Aquest li conferí, el 1456, el comandament d’una galera pontifícia que havia de lluitar contra els turcs Aquell mateix any hom el troba en constants actuacions contra les extralimitacions del governador Galceran de Requesens i del mateix Magnànim i en defensa de les Constitucions de Catalunya El 1461 era president de la generalitat…

Estudià als seminaris de Tortosa i Sogorb, es doctorà en lleis a València 1825 i fou ordenat de sacerdot a Tarragona el 1831 El 1830 fou nomenat catedràtic de cànons a la Universitat de València, i canonge doctoral el 1831 Per la seva actuació antiliberal intransigent, el 1840 fou separat de la càtedra Continuà combatent el liberalisme en els seus escrits, especialment a Las postdatas 1841, diàlegs entre un polític i un bisbe, que tingué força difusió, tot i que aparegué anònim El govern moderat li tornà la càtedra el 1843 Juntament amb Jaume Balmes preparà les bases per al nou concordat amb…

Llicenciada 1965 i doctorada en filosofia 1974 per la Universitat de Barcelona, estudià a París amb Alain Touraine 1967-79 Fou professora de sociologia a la Universitat de Barcelona 1970-73 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, on fou també catedràtica 1992-2006 i catedràtica emèrita des del 2006 Especialitzada en els camps de la sociologia de l’educació i la sociologia de la dona, destaca l’Enquesta Metropolitana realitzada a través de l’Institut d’Estudis Metropolitans 1984-85, 1990, 1885, 2000 En l’àmbit de la gestió pública, fou directora de l’Institut de la Dona del Ministeri d’…