Resultats de la cerca
Es mostren 3124 resultats
modes rítmics
Música
Sistema ritmicomètric propi de la música del segle XIII, molt especialment la de l’Escola de Notre-Dame, descrit per alguns teòrics de l’època, en especial per Joan de Garlàndia (De mensurabili musica, ~1250).
Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…
Gavina cendrosa
La gavina cendrosa Larus canus és fàcil de confondre amb el gavià argentat Larus cachinnans , bé que és més petita que aquest ateny 41 cm i té ei bec i les potes de color groc verdós, com en aquests exemplars en vol D’acord amb la gran variabilitat de plomatge pròpia de les gavines, els joves presenten, en un determinat estadi del seu desenvolupament, una franja negra i ampla, molt definida, a la part superior de la cua, dibuix que desapareix en els adults Marcella Chinchilla El marcat increment poblacional a la major part dels quarters de reproducció durant aquest segle i, especialment,…
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic noruec.
Fill d’un pastor luterà pobre, el 1817 un dels seus mestres en reconegué el talent, l’introduí en els clàssics de les matemàtiques i aconseguí el seu ingrés a la Universitat de Cristiania actualment Oslo l’any 1821, on obtingué un títol, i finançà la seva formació posterior El 1823 fou el primer a formular i resoldre una equació integral El 1824, amb l’enginyer alemany August Leopold Crelle, fundà el Journal für die reine und angewandte Mathematik ‘Revista de matemàtica pura i aplicada’, on publicà molts treballs El 1926 anà a París, aleshores centre mundial de les matemàtiques, on completà…
biga

Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
soldadura

Soldadura : a) per arc amb protecció gasosa creada pel revestiment; b)per arc en atmosfera de plasma d’hidrogen; c) contínua per resistència elèctrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Unió de dues peces, d’igual o diferent material, mitjançant l’aplicació d’escalfor (sovint fins a la temperatura de fusió de les peces) o, eventualment, de pressió.
En la soldadura, el punt, la línia o la zona d’unió formen un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes La soldadura permet d’efectuar construccions rígides més lleugeres i més econòmiques, en cost i en temps, que la rebladura Cal distingir la soldadura pròpiament dita, per fusió o per pressió, de l’anomenada falsa soldadura , en la qual la unió no és aconseguida per la fusió del metall, sinó per la interposició d’un altre metall fos La falsa soldadura és anomenada soldadura blana quan el metall interposat és de baix punt de fusió, com és ara l’estany, i, per tant, les parts…
geosincrònic | geosincrònica
Astronàutica
Dit d’un satèl·lit artificial que té un període de revolució al voltant de la Terra igual al període de rotació d’aquesta al voltant del seu eix.
conductivitat elèctrica
Electrònica i informàtica
Mesura de la capacitat de conducció elèctrica d’una substància, de valor igual al quocient entre la densitat de càrrega elèctrica i el camp elèctric aplicat: j = γE.
És la inversa de la resistivitat γ=1/ρ La unitat SI de conductivitat elèctrica és l’ohm -1 m -1 o, atès que 1 siemens = 1 ohm - 1 =1 mho, la unitat SI de γ és el Sm -1
tauó
Física
Partícula de la família dels leptons, de massa igual a 1 784 MeV, de càrrega elèctrica —1 nombres leptònics L e=L μ=0 i L τ=1.
La seva vida mitjana és de 3×10 - 1 3 s leptó, partícula
inducció magnètica
Física
Vector tal que la força produïda per un camp magnètic sobre un element de corrent és igual al producte vectorial d’aquest element de corrent pel dit vector.
La inducció magnètica és el quocient entre el flux magnètic i la superfície travessada per ell per això és anomenada també densitat de flux magnètic La unitat de mesura en el SI és el tesla
monestir de Sant Daniel
Claustre del monestir de Sant Daniel
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina de monges, situada a la vall de Sant Daniel, al poble de Sant Daniel, dins el municipi de Girona (Gironès).
L’edifici L’església i el claustre són les parts que es conserven d’època romànica i que han estat menys alterades, encara que estiguin mig embegudes per construccions posteriors És una església de planta de creu grega i té, sobre el transsepte, de braços molt desenvolupats, l’element més remarcable un cimbori octagonal, externament decorat amb arcuacions i bandes llombardes, i amb finestres geminades situades a les cares del segon pis que es corresponen a les naus Al costat nord destaca la decoració llombarda, en sèries de dues arcuacions entre lesenes, de l’absidiola, que només és visible…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina