Marcel·la Chinchilla.
El marcat increment poblacional a la major part dels quarters de reproducció durant aquest segle i, especialment, en anys recents, explicaria en part l’increment d’observacions de la gavina cendrosa que, de ser considerada excepcional a les nostres costes, ha passat a esdevenir un visitant molt escàs (sempre es veuen individus aïllats o estols de, com a màxim, 5 exemplars), però regular. En efecte, es coneixen dades de 17 anys, des del 1936 fins al 1984, i des de mitjan anys setanta hi apareix gairebé cada any.
Exceptuant el novembre i el juny, hi ha dades de cada mes; s’observa principalment entre el desembre i el març (sobre 35 citacions, 22 són d’aquest període) i existeix també una submàxima els mesos d’agost-setembre (8 citacions). A l’igual que passa amb d’altres espècies, les observacions de l’època de cria (abril-juliol) corresponen totes a exemplars immaturs.
La gavina cendrosa es presenta tot al llarg del litoral, i els indrets amb una freqüència més alta de citacions són els aiguamolls de Castelló d’Empúries-badia de Roses, el Maresme i el delta de l’Ebre, fruit probablement d’una prospecció ornitològica més intensa. La resta de localitats són: l’estany de Canet (Rosselló), el Barcarès (Rosselló), Barcelona, el delta del Llobregat, l’Ametlla de Mar, Benicàssim, l’albufera de València-devesa del Saler i Torrevella. A les Balears, on és molt rara, majoritàriament apareix a Menorca (7 citacions), i també a Mallorca (2 citacions) i a Formentera (1 citació).