Gavina cendrosa

Larus canus (nc.)

La gavina cendrosa (Larus canus) és fàcil de confondre amb el gavià argentat (Larus cachinnans), bé que és més petita que aquest (ateny 41 cm) i té ei bec i les potes de color groc verdós, com en aquests exemplars en vol. D’acord amb la gran variabilitat de plomatge pròpia de les gavines, els joves presenten, en un determinat estadi del seu desenvolupament, una franja negra i ampla, molt definida, a la part superior de la cua, dibuix que desapareix en els adults.

Marcel·la Chinchilla.

El marcat increment poblacional a la major part dels quarters de reproducció durant aquest segle i, especialment, en anys recents, explicaria en part l’increment d’observacions de la gavina cendrosa que, de ser considerada excepcional a les nostres costes, ha passat a esdevenir un visitant molt escàs (sempre es veuen individus aïllats o estols de, com a màxim, 5 exemplars), però regular. En efecte, es coneixen dades de 17 anys, des del 1936 fins al 1984, i des de mitjan anys setanta hi apareix gairebé cada any.

Exceptuant el novembre i el juny, hi ha dades de cada mes; s’observa principalment entre el desembre i el març (sobre 35 citacions, 22 són d’aquest període) i existeix també una submàxima els mesos d’agost-setembre (8 citacions). A l’igual que passa amb d’altres espècies, les observacions de l’època de cria (abril-juliol) corresponen totes a exemplars immaturs.

La gavina cendrosa es presenta tot al llarg del litoral, i els indrets amb una freqüència més alta de citacions són els aiguamolls de Castelló d’Empúries-badia de Roses, el Maresme i el delta de l’Ebre, fruit probablement d’una prospecció ornitològica més intensa. La resta de localitats són: l’estany de Canet (Rosselló), el Barcarès (Rosselló), Barcelona, el delta del Llobregat, l’Ametlla de Mar, Benicàssim, l’albufera de València-devesa del Saler i Torrevella. A les Balears, on és molt rara, majoritàriament apareix a Menorca (7 citacions), i també a Mallorca (2 citacions) i a Formentera (1 citació).