Resultats de la cerca
Es mostren 1431 resultats
Castell de Taús (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Restes de l’antic castell adossat a una construcció moderna ECSA – A Villaró Aquest castell és situat al capdamunt del poble, adossat a una construcció moderna Mapa 34–11253 Situació 31TGC512838 Per anar a Taús cal prendre la carretera que, de Noves de Segre, va fins als Castells i Gerri de la Sal Les restes del castell es troben a la part més alta del poble AVB Història El castell de Taús és esmentat l’any 1094 com una propietat de Ramon Guillem de Taús En el testament d’aquest, a part el castell, es fan llegats a Sant Martí i Sant Julià de Taús Els primers senyors coneguts del lloc…
Sant Martí de l’Armentera
Art romànic
Situació La vila de l’Armentera es troba a la plana alluvial de l’Alt Empordà, a mà dreta del curs baix del riu Fluvià i a uns 3 km del mar, en un espai que es caracteritza pels fèrtils terrenys de conreu i pels aiguamolls L’església parroquial de Sant Martí és ben destacada dins el nucli urbà de la vila Mapa 258M781 Situació 31TEG063691 Per l’Armentera passa la carretera local de Viladamat a Castelló d’Empúries i hi arriba també la local de Ventalló a l’Armentera Història El lloc de l’Armentera i la seva església…
Fontcoberta
Fontcoberta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la capçalera de la riera de Garrumbert, afluent del Terri per l’esquerra; drena també el terme la riera de la Farga.
Situació i presentació Al N confronta, per la riera de Centenys, amb el municipi d’Esponellà i, a ponent, per la riera i l’estany d’Espolla amb Porqueres A migdia afronta amb Cornellà del Terri i, a llevant, per sota del puig de Santa Caterina, amb Vilademuls, municipi amb el qual limita també al NE, sota el puig de Sant Roc, ja dintre Vilademuls Bona part del terme és ocupada per boscos de pins i alzines i sotabosc amb matollar de diverses espècies El terme comprèn els pobles de Fontcoberta, cap de municipi, i Vilavenut, els veïnats d’Espasens, Fares, la Farrès, Figueroles i la urbanització…
telefonia
Telefonia. Estructura d’una xarxa bàsica per cable i satèl·lit, centrada en una àrea urbana i interconnectada amb diverses xarxes cel·lulars, que permet, entre altres serveis, la comunicació tradicional, la transmissió digital de dades i la videoconferència (amb connexió de fibra òptica o bé amb equip VSAT)
© Fototeca.cat
Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància del so, especialment de la veu humana, mitjançant dispositius elèctrics.
La seva invenció és deguda al físic nord-americà d’origen escocès Alexander G Bell, el qual l’any 1876 el presentà a l’exposició de Filadèlfia, bé que hi havia hagut d’altres investigadors anteriors, com ara Charles Bourseul i JP Reiss El telèfon de Bell consistia en un micròfon i un receptor separats a una certa distància i basats en un mateix principi de l’electromagnetisme En el micròfon, la veu del qui parlava feia vibrar una làmina de ferro molt fina, i modificava així el camp d’un imant permanent que portava una bobina associada, en el qual s’induïen corrents elèctrics proporcionals a…
arada
Arada
© C.I.C. - Moià
Agronomia
Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de l’estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes, etc.); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.
No és precisable la data d’origen de les arades de quan eren totalment de fusta no se n'han conservat restes És probable que ja durant el Neolític fos usada una mena d’arada, moguda a mà, com la que s’ha conservat en algunes illes escoceses i d’altres llocs d’agricultura molt primitiva L’arada tingué un paper molt important en l’evolució humana, puix que permeté el conreu de superfícies molt més grans, alliberant una part de la comunitat de la producció agrícola, fet que permeté l’especialització També provocà l’entrada de l’home a les…
Caldes d’Estrac
Caldes d’Estrac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, entre Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar.
Situació i presentació El terme municipal de Caldes d’Estrac, conegut també per Caldetes, és un dels més reduïts del país 0,9 km 2 És situat a la costa de llevant de la comarca, entre els termes de Sant Vicenç de Montalt N i W, separat pel rial de la Fenera, el torrent de la Farnaca i la riera dels Gorgs i d’Arenys de Mar NE, separat pel camí del Remei i per la divisòria entre Can Muntanyà i Can Ripoll fins a Can Xenaica Centra el terme el turó de Caldes 112 m d’altitud, en una bona part cobert de pinedes i bosc baix Al NE s’alça el turó de la Torre dels Encantats o…
Ontinyent
Ontinyent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Vall d’Albaida, a la vall mitjana del riu Clariana (dit també riu d’Ontinyent
), que neix al terme de Bocairent i entra a la vall d’Ontinyent pel congost de l’Infern, a la sortida del qual rep la important font del Pouclar.
És accidentat, al N, pels vessants sud-occidentals de la serra Grossa 900 m alt, amb un fort descens cap a l’interior, i, al S, per la serra d’Ontinyent la Soterranya, 782 m alt que continua vers l’W, amb majors altituds 1 011 m alt, per la serra de Beneixava, i vers l’E, al límit amb el Comtat, per la serra d’Agullent Aquest relleu muntanyós és la causa que el 62% de l’extens territori no sigui conreat 5 775 ha de pinedes i 1 300 de matollar L’agricultura es localitza a la vall, amb predomini del secà 4 600 ha el 1984, en terres sovint abancalades vinya 1 400 ha, oliveres 745 ha, arbres…
anàlisi matemàtica
anàlisi matemàtica Portada dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica de Newton (1687)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Part de les matemàtiques bastida sobre els conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral.
És el desenvolupament modern del càlcul infinitesimal, elaborat durant els segles XVII i XVIII, que tenia com a principals problemes el de les quadratures determinació de la longitud d’una corba i de les àrees i volums de figures i el de la tangència traçat de tangents a corbes i superfícies Els coneixements que s’anaren acumulant sobre aquests temes formaren els càlculs integral i diferencial, cor d’aquesta disciplina matemàtica L’anàlisi matemàtica presenta els trets distintius de l’abstracció i generalitat dels seus mètodes, característics del rigor del raonament lògic És el resultat d’una…
Santa Coloma de Gramenet
Vista aèria de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, situada a l’esquerra del Besòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, situat a l’esquerra del Besòs, a la sortida del congost de Montcada.
Situació i presentació Limita a més al N amb el terme vallesà de Montcada i Reixac, a l’E amb Badalona i al S amb Sant Adrià de Besòs El 1945 Barcelona s’annexionà un sector que Santa Coloma tenia a la dreta del Besòs El 1937 adoptà el nom de Gramenet de Besòs La serra de Sant Mateu s’inicia a l’esquerra del Besòs i des del congost de Montcada s’enfila per la Guinardera, la Placeta dels Llops 198 m, el turó del Pollo o Puig Castellar 303 m, el replà del Campament i els turons de les ermites de Sant Climent i Sant Onofre o mont de Poià Seguint els límits, trobem a llevant la serra de Mosques d…
catedral d’Urgell
Temple principal del bisbat d’Urgell, dedicat a Santa Maria, al qual la capital del bisbat deu alhora l’origen i el nom (villa Sedis o Sedes Urgelli).
Destruïda pels sarraïns, probablement l’any 793, juntament amb la ciutat romanovisigòtica Orgia o Orgellia , la primitiva església episcopal fou substituïda per una altra, bastida en temps de Carlemany , que el bisbe Sisebut consagrà, el 839, en presència del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya Refeta, en estil art romànic , pel bisbe Ermengol 1010-35, fou objecte d’una nova dedicació, l’any 1040, durant el pontificat del seu successor Eribau A més de l’altar de Santa Maria, que ocupava l’absis central, en els documents coetanis són esmentats uns altres cinc altars de sant Esteve, del Sant…