Situació
Restes de l’antic castell adossat a una construcció moderna.
ECSA – A. Villaró
Aquest castell és situat al capdamunt del poble, adossat a una construcció moderna.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TGC512838.
Per anar a Taús cal prendre la carretera que, de Noves de Segre, va fins als Castells i Gerri de la Sal. Les restes del castell es troben a la part més alta del poble. (AVB)
Història
El castell de Taús és esmentat l’any 1094 com una propietat de Ramon Guillem de Taús. En el testament d’aquest, a part el castell, es fan llegats a Sant Martí i Sant Julià de Taús. Els primers senyors coneguts del lloc són els Taús.
Entre els anys 1131 i el 1157 hi ha documentada la figura de Bernat de Taús, que fou un dels que va signar el testament del comte Ermengol VI d’Urgell, l’any 1132.
L’any 1169, l’església d’Organyà, va infeudar a Arnau de Taús, a la seva muller Dolça i als seus descendents l’heretat que fou del prevere Pere Isarn.
Ermengarda de Taús, que sembla ser que va ser filla d’Arnau, es casà amb Arnau de Caboet i tingueren una filla anomenada Arnaua, que es va casar amb Bertran de Tarascó. El 15 d’abril de 1157, Arnaua féu lliurament al seu marit de l’honor de Caboet i dels béns que li pertanyien per part de la mare. En aquest moment, Ermengarda de Taús encara vivia, ja que el 1180 donà a la filla Arnaua i al gendre Bertran la meitat dels castells de la Guàrdia, Taús, Castells, Saüquet i Saüquedell amb la condició que ella, la filla i el gendre visquessin junts. Aquest document fou signat per Ramon de Taús, Guillem de Tarascó, Bernat de la Guàrdia i Ramon de Castells.
Aquestes propietats van ser motiu de lluita, ja que l’any 1194 i per acabar la guerra motivada pels castells de Taús, Castells, Saüquet i Saüquedell que mantenien Ermengarda, Arnaua de Caboet, Bertran de Tarascó i Bernat de Taús amb Pere d’Orcau i Raimunda de Taús fou establerta una concòrdia. Entre d’altres coses s’acordà que Pere d’Orcau tindria vuit homes en aquests castells. Concretament, al castell de Taús, Bernat Gocet i Ramon Berenguer. Sobre aquests vuit homes, ni Bertran de Tarascó ni Bernat de Taús hi tindrien cap dret. Arnaua, de qui es diu que junt amb el seu marit foren albigesos, es va tornar a casar amb Arnau de Castellbò. Amb aquest segon matrimoni, el castell de Taús passà a formar part del vescomtat de Castellbò.
L’any 1226 Pere d’Orcau va vendre els drets senyorials dels castells esmentats anteriorment a Roger Bernat II, vescomte de Castellbò.
No tornem a tenir notícies del castell de Taús fins l’any 1443, quan volent repoblar molts dels llocs del vescomtat que havien quedat deshabitats amb motiu de les guerres i mortalitats, es rebaixà als habitants del vescomtat, durant vint anys, el preu de la quèstia anual.
L’any 1519, Taús era una de les batllies del vescomtat de Castellbò dins el quarter de Castellbò. En el lloc de Taús residia el lloctinent del batlle. La castlania de Taús era de Joan Aguilar i anteriorment ho havia estat del seu pare. Com tot el vescomtat, el castell de Taús fou incorporat a la corona definitivament el 1548.
A partir del segle XVI no es torna a esmentar el castell de Taús. (RMAE)
Castell
De l’antic castell només resta un pany de paret pertanyent a una cantonada, adossat a una construcció moderna. És d’uns 3 m d’alt per 2 m d’ample, amb carreu ben escairat i d’unes dimensions mínimes de 40 cm de llarg per 25 cm d’alt, unit amb morter de calç. Els carreus formen filades regulars, i recorden força els de la Roca de Berén. Hi ha forats de bastida. El gruix de la paret seria d’uns 80 cm. Aquesta paret continuaria en direcció nord: hi ha fragments de la part interior del mur en aquesta direcció. Al carrer d’accés al castell hi ha una sèrie d’esglaons de pedra.
Per les característiques de l’aparell constructiu, podem datar aquestes restes en època romànica. (AVB)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 256; Baraut, 1988, vol. I, pàg. 179.