Resultats de la cerca

Abans del 1920 formava municipi independent L’església parroquial Sant Bernat havia depès de la de Vilallonga de la Safor Era lloc mixt de moriscs 35 focs el 1609 i cristians Fou centre de la baronia de Forna

L’església parroquial de Santa Maria és la de l’antic priorat de Santa Maria de Meià El lloc fou de la jurisdicció del priorat i formà municipi independent fins el decenni 1920-30 El seu terme comprenia el poble de Peralba És una entitat local menor amb junta administrativa pròpia

El territori municipal s’estén pel vessant vallespirà del coll a la capçalera del riu de Rom, però des del tractat dels Pirineus 1659, que atribuí a França el fort de Bellaguarda, comprèn el vessant empordanès del turó on hi ha emplaçat aquest castell, entre els colls de Panissars les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars pertanyen també al municipi i del Pertús el torrent de la Comtessa, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà —i la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el seu curs— forma la frontera…

El riu de la Cuba o de Sant Joan, límit occidental, el separa d’Aragó Drena també el terme la rambla de Sellumbres, límit oriental, i és accidentat pel sector muntanyós que separa ambdós rius vessants occidentals del Bovalar, roca Parda El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya 1500 ha, destinada sobretot a cereals hi ha només 14 ha d’horta Les pinedes, a llevant del terme, ocupen 550 ha hi ha grans extensions de pasturatges, pobres, que aprofiten un miler de caps d’ovella Hi ha una petita indústria tèxtil La vila 234 h agl 2006, portellans 1076 m alt és al…

El caràcter pla del terme i l’aigua derivada del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna d’Oliva i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger Hi ha una petita activitat metallúrgica La població, que tingué un fort creixement als s XVIII i XIX com tota la comarca, s’ha estabilitzat al s XX a causa de la saturació de l’activitat agrícola és tradicional l’emigració a França El poble 2 132 h 2006, pilers 8 m alt és a uns 2 km de la costa L’església parroquial de Santa Bàrbara, erigida el 1535 amb els annexos de Palmera i Rafelsinén, data de la fi del s…

Situació i presentació Orogràficament, és un municipi pla amb una suau inclinació cap a la mar A l’extrem N, l’altura màxima de la planúria, constituïda per dipòsits quaternaris, és de 60 m Prop de Salou és lleugerament accidentada per la part final de la unitat de relleu que forma, terra endins, el cap de Salou Localment aquest sector es coneix amb el nom de les Garrigues Hi afloren calcàries del Secundari i calcarenites del Terciari A l’E del Racó comença la platja de la Pineda, de 3510 m de llargada Diversos reguerots i barrancs travessen el municipi i desemboquen a la mar o als espais…

Situació i presentació El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de…

Situació i presentació El municipi de Santa Fe del Penedès 3,48 km 2 és situat a la part central de la comarca A septentrió, la riera del Romaní, afluent de la de Lavernó, separa el terme dels del Pla del Penedès i Subirats, a llevant confronta amb Avinyonet del Penedès, a migdia amb la Granada i a ponent amb Font-rubí Travessa el municipi una carretera local que passa pel poble de la Granada i les carreteres comarcals que van d’Igualada a Vilafranca del Penedès i de Martorell a Vilafranca El terreny és més aviat pla, suaument ondulat i inclinat de S a N El punt més alt del terme és al Pedró…

Hi ha una capella dedicada a sant Jaume Fins el 1970 havia format part del municipi d’Ars

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE i E, Bràfim W i Vilabella W de l’Alt Camp, Masllorenç E i Bonastre SE del Baix Penedès, i Salomó S del Tarragonès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es feu a petició dels…