Resultats de la cerca

S'incorporà al teatre professional el 1965 però la seva tasca com a actor no sobresortí fins el seu paper en el muntatge d' Èdip Rei 1970, de Sòfocles, i en el de Yerma 1971, de García Lorca També protagonitzà amb èxit Tarzan dels micos , de Terenci Moix 1974, Quan la ràdio parlava de Franco , de Benet i Jornet 1979, Hamlet , de Shakespeare 1979, Terra baixa , de Guimerà 1981 i Setmana Santa, de SEspriu 1986 De les seves intervencions en obres emeses per televisió cal destacar Salomé , d’OWilde 1976, La dama de les camèlies , d’ADumas 1977 i Goya 1984 En cinema debutà amb El…

Inicià a la vila natal els estudis musicals, que continuà al conservatori de Barcelona amb V Gavín, A Ros Marbà i J Zamacois, entre d’altres, i on fou professor de trombó de vares, trombó de pistons, bombardí i tuba 1961-91, instruments en els quals s’especialitzà Fou solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1953 i de l’Orquestra Municipal de Barcelona 1958, i al conservatori de Barcelona 1961-91 És autor de mètodes de trombó i d’altres instruments de vent Escuela moderna de trombón de varas , Método completo para trombón de pistones, bombardino, tuba y demás saxhorns bajos ,…

Membre del CIAM i redactor en cap de Casabella 1947-49, és un dels exponents més representatius de l’anomenada “segona generació” d’arquitectes Com a dissenyador, féu alguns dissenys famosos, com la màquina de cosir Borletti 1956, l’aparell de televisió Doney Brion Vega 1962, la ràdio i el telèfon Siemens 1966 i la butaca Fourline, i obtingué alguns premis a les triennals de Milà Com a arquitecte dugué a terme importants estudis teòrics per a la industrialització de la construcció i sobre nous materials, que es reflecteixen en la fàbrica de ceràmica i el complex per als…

Mentre cursava estudis tècnics, s’introduí en els cercles del cineclubs de Lisboa, i el 1957 s’incorporà com a director de muntatge a la Radiotelevisió Portuguesa, en la qual, després de la dictadura, ocupà càrrecs directius El 1959 estudià, becat, a Londres i a Hollywood En tornar a Portugal fou un dels principals renovadors del cinema portuguès dins del moviment anomenat Cinema Novo, que tingué en Belarmino 1964, documental sobre un boxejador de Lisboa, un dels punts culminants Dirigí una trentena de produccions, sovint adaptacions de novelles, a més de curts, documentals i sèries de …

Es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona La seva carrera com a actriu s’ha desenvolupat principalment en l’àmbit teatral, on ha protagonitzat diversos muntatges dirigits per Josep Maria Mestres, entre els quals hi ha La xarxa 2002, de Joan Brossa El ventall de Lady Windermere 2007, d’Oscar Wilde La casa dels cors trencats 2009, de Bernard Shaw Nit de Reis 2010, de William Shakespeare, així com les obres Carnaval 2006 de Jordi Galceran amb direcció de Sergi Belbel La plaça del Diamant 2007 de Mercè Rodoreda amb dramatúrgia de Josep Maria Benet i Jornet i direcció de…

Fill dels humoristes Jerry Stiller i Anne Meara, debutà com a actor amb 10 anys, a la sèrie Kate McShane interpretada per la seva mare Des de mitjan dels anys vuitanta, assumí diverses feines com a actor de repartiment i guionista en cinema i televisió Si bé el 1994 debutà com a realitzador amb la pellícula Reality Bites , un drama que radiografiava l’anomenada Generació X, la seva trajectòria està vinculada al gènere de la comèdia Obtingué un gran èxit amb There's Something about Mary 1998 i després ha interpretat Your Friends & Neighbors 1998, Meet the Parents 2000, The…

Estudià filosofia a l’Emmanuel College de Cambridge Començà la seva carrera com a reporter i columnista en els diaris The Manchester Guardian i The Observer , per dedicar-se posteriorment de ple a la literatura Entre les seves obres teatrals destaquen especialment la comèdia Noises off 1982 i el drama històric Copenhagen 1998 Ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el London Evening Standard a la millor comèdia Alphabetical Order , 1977 Make and Break , 1980 Noises off i a la millor obra Benefactors , 1984 Copenhagen , 1998 Democracy , 2003, el Tony a la millor obra i el…

Net d’emigrats lituans d’origen jueu, s’inicià professionalment a la televisió realitzant espots comercials, i l’any 1993 rodà el seu primer telefilm, La classe  américaine , al qual seguiren les sèries C’est pas les 20 heures 1994 i Les films qui sortent le lendemain dans les salles de cinéma 1996 L’any 1997 debutà en el cinema amb el curt Échec au capital , i dos anys després s’estrenà el seu primer llargmetratge, Mes amis Amb les paròdies dels films d’espionatge OSS 117 Cairo, Nest of Spies 2006 i  OSS 117 Lost in Rio 2009 obtingué un cert ressò Fou, però, amb The Artist 2011…

Té com a objectius el reforç de la comunicació local, la implementació de totes les tecnologies disponibles i l’assessorament general Fou creada el 1999 per iniciativa conjunta de la Diputació de Barcelona i la Federació Prolegalització de les Televisions Locals a Catalunya posteriorment Televisions Locals de Catalunya TLC, i ha actuat des d’aleshores com a instrument de suport i servei a la televisió de proximitat Des del 2004 està gestionada per la Xarxa Audiovisual Local XAL, una entitat pública empresarial creada per la Diputació de Barcelona que gestiona també i el diari…

Format a l’Institut del Teatre, actuà en la Companyia de Josep Maria Flotats, sota la direcció del qual interpretà El despertar de la primavera de Frank Wedekind 1986, Lorenzaccio , d’Alfred de Musset 1989, El misantrop , de Molière 1989, Cavalls de mar ,  de Josep Lluís i Rodolf Sirera 1992, i, sota la direcció de Maurizio Scaparro, Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand 1985 Treballà també amb Sergi Belbel El mercader de Venècia , de William Shakespeare, 1994, Tamzin Townsend Bones Festes , d’Alan Ayckbourn, 1992, David Selvas Who is P , d’Albert Tola, 2005 True West , de Sam Shepard,…