Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Robert Emmet
Història
Política
Revolucionari i nacionalista irlandès.
S'afilià als United Irishmen, grup polític que volia aconseguir la plena emancipació dels catòlics irlandesos Participà en els preparatius de diversos aixecaments, i aparentment tenia l’ajut de Napoleó L’any 1803 dirigí un aixecament que fou reprimit amb brutalitat Executat, es convertí en una figura mítica del nacionalisme irlandès
Unió Esportiva Coma Cros
Futbol
Club de futbol de Salt.
Fou fundat l’any 1952 i la màxima categoria que assolí fou la primera territorial En acabar la temporada 2012-13, es fusionà amb el Club Esportiu Salt per constituir el Club Esportiu Salt SharingFootball S’entrenava al camp municipal de la Guixera i tenia diversos equips de futbol de base
Unió Esportiva Breda
Futbol
Club de futbol de Breda.
Fou fundat l’any 1954, tot i que abans de la Guerra Civil ja hi havia hagut alguns clubs a la població Durant molts anys jugà a primera territorial També tenia un segon equip, un de femení i altres de futbol de base S’entrena al camp municipal de la població
Forn de ceràmica de les Ribes (Guixers)
Art romànic
Situació La troballa, l’any 1948, d’un forn medieval de ceràmica a la masia de les Ribes, i el recull, en una sèrie de prospeccions, de nombrosos fragments dispersos d’olles petites, permeteren comprovar l’autenticitat del topònim Ollers aplicat a la zona des de temps antic Un taller de ceràmica grisa, centrat entorn de la citada masia de les Ribes, ocupà el segle XI tota la superfície de les construccions actuals i arribà fins als camps de l’entorn de l’ermita de Santa Creu, entre els 950 i els 925 m d’altitud, a 1 km de distància, en línia recta, de la vila de Sant Llorenç de Morunys en…
Pujalt

Pujalt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme de Pujalt, de 31,43 km 2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic S’estén per una remarcable planura enlairada, un típic altiplà, a uns 750 m d’altitud, entre Conill, Sant Ramon i Estaràs El terme és força homogeni en el sector de Pujalt i dels seus agregats de l’Astor i Vilamajor, i en canvi fa unes estranyes sortides al sector de Conill, pràcticament envoltat pel terme de Calonge de Segarra, i en el de la Guàrdia…
Surat
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, Índia, prop de la desembocadura del Tāpi.
Port Treballs d’artesania i brocats Visitada a la primeria del s XVI pels portuguesos, el 1612 s’hi establí la primera factoria comercial de la Companyia Anglesa de l’Índia Oriental Perdé la importància que tenia aleshores 800 000 h en convertir-se Bombai en la primera ciutat portuària del país
el Sepulcre
Priorat
Antic priorat de canonges del Sant Sepulcre, dependent de Santa Anna de Barcelona, situat al NW del municipi de Peralada (Alt Empordà), prop del veïnat de les Olives.
Existia ja el 1163 i tenia béns a Peralada, Cabanes, Espolla, Darnius i Terrades El 1435, ja sense comunitat, fou venut pel prior de Santa Anna al convent de carmelitans de Peralada Resten murs i l’absis de l’església del s XII, ara destinats a dependència del mas veí dit el Sepulcre
la Vinyanova
Antiga granja de Montserrat, als termes del Bruc (Anoia) i de Collbató (Baix Llobregat), el nucli inicial de la qual (mas Bernarda) fou adquirit el 1566.
Els monjos hi anaven periòdicament a descansar, i per això hi havia una gran casa —restaurada parcialment i adaptada com a restaurant— i una capella Segons l’anunci de subhasta fet per l’estat el 1821, tenia 150 jornals de sembrat plantat d’oliveres, 130 jornals de vinya i 50 de bosc
castellet de Costurera
Història
Antiga fortificació de la vall de Seta, situada dins el municipi de Balones (Comtat).
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs del marquesat de Guadalest tenia 15 focs el 1602, agregat a la parròquia de Benimassot en esdevenir rectoria de moriscs Una inscripció aràbiga procedent de l’antiga mesquita de Costurera fou traslladada a Benimassot En resta l’antiga fortificació, coneguda com a castellet de Costurera
timbre d’Aragó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or, que l’any 1394 manà el rei Joan I de Catalunya-Aragó que s’encunyés a la seca de Perpinyà, i per això coneguda als documents catalans amb el nom de timbre de Perpinyà.
Tenia un pes de 3,52 g, portava a l’anvers la figura del rei completa, amb el ceptre a la dreta i el món de l’imperi a l’esquerra, vestit de llarg i al revers, un escut format per les armes reials sobremuntades amb la cimera que representa el drac alat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina