Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
d’ús intern
Farmàcia
Dit dels medicaments que hom introdueix a l’interior del cos, generalment per la boca —via oral—, per tal de fer-los passar a la sang (efecte sistèmic); en alguns casos hom intenta una acció local sobre la mucosa gàstrica o intestinal.
traçador
Física
Química
Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.
Quan el traçador és format únicament per un isòtop d’un dels núclids de la substància l’evolució de la qual hom vol seguir, és anomenat també indicador radioactiu i traçador isotòpic Hom empra generalment radioisòtops per a aquesta finalitat El procés d’introducció del traçador en una molècula és conegut com a marcatge , i hom diu aleshores que el compost en el qual s’ha introduït el traçador és marcat Els composts marcats tenen essencialment les mateixes propietats físiques i químiques que les formes ordinàries Els traçadors més comunament emprats són el 1 4 C, que emet radiació β de 0,156…
sanguini | sanguínia
Heràldica
Dit del color de la sang emprat a l’heràldica anglesa i representat gràficament per un ratllat molt fi de línies horitzontals que s’entrecreua amb un altre de línies diagonals que van del cantó destre del cap al sinistre de la punta.
pectoral
Farmàcia
Dit de totes les preparacions farmacèutiques l’acció medicamentosa de les quals consisteix a augmentar o fluïdificar la secreció bronquial i facilitar-ne, per tant, l’expulsió per la tos (hom diu popularment que estoven la tos i que eviten la irritació)
.
patentat | patentada
Militar
Antigament, dit dels cossos de l’exèrcit o de la marina, on els caps i oficials, a més dels estudis militars, calia que en tinguessin d’especials, com en els d’artilleria, d’enginyers militars, d’enginyers navals, de metges militars, jurídics, etc.
papilionaci | papilionàcia
Botànica
Dit de la corol·la dialipètala, zigomorfa, pentàmera i de perfloració vexil·lar, que consta d’un pètal posterior gros, o estendard, de dos pètals laterals, o ales, i de dos pètals inferiors o interns, els quals són concrescents o connivents i formen la carena.
La corolla papilionàcia és característica de les papilionàcies
oriünd | oriünda
Esport general
Futbol
En alguns esports, especialment el futbol, dit del jugador que, nascut fora del país on és fitxat, es fa passar per originari del país, pel fet d’haver conservat la nacionalitat dels pares, cosa que, en molts casos, ha resultat ésser una fal·làcia.
obert | oberta
Matemàtiques
En un espai mètric E, dit del conjunt C tal, que donat un punt qualsevol a de C existeix una distància d tal, que tots els punts de E situats a una distància del punt a inferior a d pertanyen al conjunt C.
Així, entre els intervals de la recta real, els únics oberts són els intervals oberts interval Les propietats formals dels conjunts oberts han conduït a la formulació de l’anomenada topologia general , en la qual la noció d’obert és una noció primitiva que només és subjecta als tres axiomes següents el conjunt buit és obert, tota unió de conjunts oberts és un conjunt obert, i tota intersecció finita de conjunts oberts és un conjunt obert
menor
Música
Dit d’un dels modes de la música occidental que empra una escala diatònica els graus de la qual tenen distàncies entre ells diferents dels de l’escala major i que varien segons que sigui un mode menor natural, harmònic o bé melòdic.
En el cas del mode melòdic, varien també entre ells els intervals entre els graus de l’escala ascendent i els de la descendent