Resultats de la cerca
Es mostren 15972 resultats
José Luis López García
Música
Director coral navarrès.
Vida Entre el 1947 i el 1971 fou director de l’escolania, organista i director de les Escoles Professionals Sant Josep de València, ciutat on estudià música i on el 1967 fou nomenat professor del conservatori El 1974 fou nomenat catedràtic del Conjunt Coral i Instrumental a Múrcia Ha estat fundador i director de diverses entitats corals, com l’Orfeó Infantil de Torrent València o la Coral Polifònica d’Alcàsser També ha dirigit diverses bandes i orquestres arreu de l’Estat espanyol i de diversos països europeus Ha publicat, entre altres obres, el llibre Conjunto coral 1977, a més d’algunes…
Juli Guillen i Tato
Historiografia catalana
Historiador i militar. Ingressà a la marina, on fou contraalmirall.
Fou acadèmic de la Real Academia de la Historia i secretari perpetu Fou director del Museu Naval 1933-72, i, quan es creà 1948 l’Arxiu General de la Marina Álvaro de Bazán, també en fou director i realitzà gestions perquè la seu s’installés al palau dels marquesos de Santa Cruz el Viso del Marqués, Ciudad Real Tingué un gran prestigi com a historiador i museòleg, com demostra la seva participació en congressos internacionals i conferències tant a la Península com a l’estranger Publicà nombroses obres Historia de las Condecoraciones marineras Cruces, medallas y escudos de distinción 1958,…
Francesc Andreu i Maimó
Historiografia catalana
Historiador i músic.
De família mallorquina, aviat tornà a l’illa, ingressà als teatins i fou ordenat prevere Es llicencià en filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, ciutat on fixà la seva residència S’ha especialitzat en la història dels teatins i del seu fundador, sant Gaietà de Thiene Creà i dirigí des del 1945 la revista Regnum Dei-Collectanae Theatina , en què ha publicat nombrosos articles Edità Le lettere di San Gaetano da Thiene 1954 i és autor de Don Pío Frezza e le Suore Operaie di Gesú 1979, Oppidani illustri ed altrimenti degni di memoria, Francesco Grimaldi…
Antoni Tomàs i Pastor
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
El 1890 fou ordenat de prevere i, el 1893, ingressà a la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors D’aquest orde arribà a ser conseller i secretari general Com a investigador, centrà el seu treball en diversos estudis biogràfics i d’història sagrada Collaborà en la revista Lluch gairebé des de la seva fundació Algunes de les seves obres resten inèdites Biografía del MRP Joaquín Rosselló y Ferrá 1914, Vida de la beata Catalina Thomás en el monasterio de Santa María Magdalena de la Ciudad de Palma 1916, Nostra Senyora de Lluch Compèndi històric 1918, Biografía del MI SrD Miguel Maura…
Llorenç Lliteras i Lliteras
Historiografia catalana
Escriptor, prevere i investigador.
Fou ordenat de sacerdot a Barcelona el 1916 Coordinà el Bolletí dominical de les parròquies de Mallorca i fou collaborador d’ El Correo de Mallorca , Bellpuig i Analecta Praemonstratensia Fundà el Museu Regional d’Artà 1927 i l’Institut Catòlic d’Artà 1940 Participà en excavacions arqueològiques com les de sa Cova, sa Punta i son Favar, i feu estudis sobre la història local d’Artà durant els s xiii i xiv Entre les seves obres destaquen La ermita de Belén 1948 programa de festes “Los premonstratenses en Mallorca”, Analecta Praemonstratensia , 39 1963 “Final del priorato de Santa…
Cesare Valletti
Música
Tenor italià.
Estudià amb professors particulars i el 1947 debutà a Bari com a Alfredo La Traviata El 1950 cantà a Roma Il turco in Italia al costat de Maria Callas -amb qui tornà a cantar el 1953- i el mateix any es presentà al Covent Garden de Londres com a membre integrant de la companyia del Teatro alla Scala de Milà El 1953 actuà a l’Òpera de San Francisco i entre el 1953 i el 1962 ho feu de manera regular al Metropolitan de Nova York També interpretà el paper de Don Ottavio Don Giovanni en el Festival de Salzburg Dotat d’una veu poc potent però d’una gran elegància, centrà el seu…
Karl Erb
Música
Tenor alemany.
De formació autodidàctica, debutà a Stuttgart amb Der Evangelimann 'El recitador d’evangelis', de W Kienzl Entre el 1908 i el 1912 cantà a Lübeck i Stuttgart, i el 1913 fou contractat a l’Òpera de Munic, on debutà en el paper titular de Lohengrin , de R Wagner El 1917 cantà a l’estrena de Palestrina , de H Pfitzner, sota la direcció de B Walter S’especialitzà en el repertori mozartià, que sovint interpretà amb la seva dona, la soprano Maria Ivogün Combinà les òperes de Mozart amb títols d’autors contemporanis i obres de R Wagner, CM von Weber i ChW Gluck Colpit per dos accidents…
Felia Litvinne
Música
Soprano russa, nacionalitzada francesa.
Estudià cant a París amb P Viardot i amb Barthe-Bauderalli L’any 1883 debutà a París interpretant el paper de Maria Boccanegra Portà una intensa carrera internacional actuà en diferents teatres de Nova York 1885, al Teatre de Mapleson, a Milà 1890, de nou a Nova York Metropolitan, 1896 i al Covent Garden de Londres del 1896 al 1910 Actuà també a Sant Petersburg, Montecarlo i Brusselles Es retirà el 1916, i a partir de llavors es dedicà a la docència entre els seus alumnes destaquen G Lubin, R Féart i N Koshets Segons les crítiques de l’època, posseïa una ampla extensió vocal, de…
Antoni Bassas Onieva
Periodisme
Esport general
Periodista.
Debutà en la informació esportiva el 1980 al Carrusel matinal de Ràdio Joventut-Ràdio 4, d’on passà a Ràdio Barcelona, on transmeté bàsquet i handbol, dirigí el resum dominical Àrea de gol i s’incorporà a l’equip de transmissions de Joaquim Maria Puyal en dues etapes, a Ràdio Barcelona 1981-85 i a Catalunya Ràdio 1985-95 L’any 1998 creà, presentà i dirigí juntament amb Xavier Bosch i Eduard Boet, el programa sobre el centenari del Futbol Club Barcelona Aquest any, cent És autor del llibre A un pam de la glòria 1994, retrat de la gestació, èxit i decadència del Dream Team de Johan…
Josep Olivella i Astals
Música
Director de cor i compositor català.
Vida Es formà musicalment a Sabadell, primer a l’escolania de la seva parròquia i posteriorment a l’orfeó de la mateixa ciutat El 1909 ingressà com a cantant a la Societat Coral La Industrial, de la qual més tard fou sotsdirector i director Hi romangué fins el 1968, any de la seva jubilació Parallelament dirigí diverses entitats corals claverianes, com la Glòria Sentmenatenca, la Joventut Nova Estrella de Sabadell o l’Aliança de Ripollet Com a compositor és autor de diverses cançons i sardanes D’entre les distincions que rebé destaquen la Medalla del Mèrit Claverià i la Medalla d…