Resultats de la cerca
Es mostren 119433 resultats
parpella

Els ulls dels cocodrils tenen tres parpelles: la superior, la inferior i la membrana nictitant
(CC0)
Anatomia animal
Cadascuna de les estructures accessòries externes que protegeixen els ulls dels vertebrats terrestres de la dessecació i de les partícules estranyes.
Les parpelles apareixen en els amfibis terrestres a fi que la còrnia no s’assequi, ja que en moure’s netegen i humitegen la superfície d’aquella N’hi ha una de superior i una d’inferior, i en els rèptils i ocells n’hi ha una altra de transversal, la membrana nictitant, que es desplaça de dins a fora i és transparent
historicisme
Filosofia
Terme que designa doctrines filosòfiques diverses que hom pot caracteritzar per llur tendència a reduir la realitat humana a la seva condició històrica.
Pròpiament el corrent historicista correspon al començament del s XX i fou configurat sobretot per ETroeltsch i KMannheim, però hom en pot trobar clars antecedents en Giambattista Vico i, posteriorment, en autors com Hegel, Comte, Lvon Ranke, Marx i Dilthey història Tot establint que la natura —i sobretot la natura humana— és essencialment històrica la història és condició i àdhuc causa determinant de la gènesi de tot valor i tota ètica, l’historicisme segueix, metodològicament, el principi que els fets humans han d’ésser estudiats només en relació amb llur context històric relativisme…
espermatozoide

Part anterior d’un espermatozoide humà vist de costat
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula sexual masculina.
En les plantes, els espermatozoides solen ésser anomenats anterozoides i només són típicament lliures en les plantes inferiors En els animals, els espermatozoides són produïts en l’aparell reproductor a partir dels espermatogonis per un procés d'espermatogènesi Un espermatozoide es compon d’un cap, en el qual hi ha el nucli, que conté el material cromosòmic hereditari, i d’un flagel o cua, que actua com a aparell propulsor Segons les espècies hom pot observar diferències morfològiques sobre la forma del cap o la llargària de la cua En l’home el cap té una forma oval, i mesura de…
vers
Literatura
Successió de peus mètrics en la poesia quantitativa i de síl·labes ordenades segons un determinat nombre i un cert ritme en la poesia moderna, que s’escriu en una sola ratlla i que, combinada amb altres successions semblants, forma un poema.
Hom mesura el vers segons la quantitat sillàbica en els versos mètrics de la poesia clàssica grega i llatina segons el nombre de síllabes, en els versos sillàbics de les llengües romàniques per tant, la catalana i segons l’accentuació, en els versos rítmics de les llengües germàniques L’estudi de l’estructura, el ritme i les combinacions dels versos pertany a la mètrica D’entre els criteris de classificació dels versos catalans hi ha el basat en la rima i l’establert segons el nombre de síllabes En el primer cas, cal esmentar el vers rimat i els versos desproveïts de rima I, entre aquests, el…
enteixinat
enteixinat del palau del marquès de Llió (fi del segel XIII), a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Estructura inferior d’un sostre pla o en volta constituïda per l’encreuament de bigues i motllures que formen caselles quadrilàteres o poligonals.
Aquesta mena de sostre era emprat quan les bigues eren de fusta i hom el volia enriquir bo i evitant la formació de revoltons Ultra les bigues disposades de llarg, presenta uns travessers de secció semblant o igual a la de les bigues, de tal manera que vist per sota mostra una quadrícula com si fos format per un entrecreuament de bigues collocades perpendicularment les unes a les altres En el gòtic, l’enteixinat es caracteritzà per una estructura plana amb bigues vistes o amb atalussats, policroms i daurats, i amb motius ornamentals complectius de tant en tant al castell de Peratallada Baix…
saxòfon
Saxòfon baix
© Fototeca.cat
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta senzilla i tub metàl·lic de perforació cònica, construït normalment de llautó.
Fou inventat cap el 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París Hi ha diverses modalitats de saxòfon el sopranino en mi bemoll, el soprano en si bemoll, el contralt en mi bemoll, el tenor en si bemoll, el baríton en mi bemoll, el baix en si bemoll i el contrabaix en mi bemoll A excepció dels dos primers, els altres presenten una o diverses incurvacions, la darrera de les quals, cap avall, situa l’instrument en una línia aproximadament vertical La part corresponent al pavelló, de grandària considerable, és incurvada cap amunt Els forats, de mides variables, són tapats per…
greix
Alimentació
Bioquímica
Lípid neutre constituït per una barreja de triglicèrids (èsters de glicerol i àcids grassos) i una fracció insaponificable, que conté colesterol i altres components químics específics.
Les substàncies nutritives assimilades en excés sobre les necessitats normals es transformen en greix, el qual és emmagatzemat en els teixits especialitzats quan s’arriba a un període de penúria, l’organisme empra aquestes reserves L’acumulació de greix acompleix també una altra funció en els organismes superiors, que és la de formar una capa de greix sota la pell, el pannicle adipós , el qual actua com a aïllant tèrmic protegint el cos contra temperatures ambientals massa baixes També hi ha greixos com a components estructurals de diversos teixits, de membranes cellulars i de lipoproteïnes…
emètic
Farmàcia
Dit dels productes que provoquen el vòmit.
Els emètics locals actuen per la irritació gàstrica provocada per la ingestió oral, i aquesta irritació ocasiona fortes contraccions, que produeixen l’expulsió del contingut de l’estómac Hom ha emprat com a emètics productes vegetals, com les arrels de la polígala i de la ipecacuana, el principi actiu de la qual és l’emetina Un emètic central molt emprat per via parenteral és l'apomorfina
tro
Meteorologia
Fenomen acústic que acompanya el llamp.
És degut a l’expansió de l’aire al pas de la descàrrega elèctrica Atès que la propagació del so es més lenta que la de la llum, hom sent el tro després de veure el llamp La distància del llamp a l’observador pot ésser calculada aproximadament a raó d’1 km per cada tres segons de retard del tro amb relació al llamp
taràntula
taràntula
© Fototeca.cat
Aracnologia
Nom donat a diversos aràcnids de l’ordre dels araneids
i pertanyents als gèneres Lycosa
i Pardosa
, amb espècies més o menys verinoses.
Lycosa tarentula és la taràntula freqüent a tot el sud d’Europa d’uns 3 cm de longitud i de color fosc, durant el dia resta amagada al cau galeries excavades per ella mateixa i surt a la nit a caçar insectes La femella, després de la desclosa dels ous, transporta al dors les aranyes acabades de néixer La picada és poc verinosa i poc dolorosa, contràriament al que hom pensa