Resultats de la cerca
Es mostren 3694 resultats
Domènico Caracciolo
Història
Política
Polític napolità.
Fou ambaixador de Nàpols a Torí 1754-64, a Londres 1764-71, on conegué Alfieri, i a París 1771-81, on estigué en contacte amb els enciclopedistes, especialment amb D’Alembert El 1781 esdevingué virrei de Sicília i imposà diverses mesures illustrades Fou nomenat primer ministre 1786-89 per Ferran IV Escriví Reflessioni sull’economia e l’estrazione de frumenti della Sicilia 1785
Francisco Rávago
Cristianisme
Jesuïta castellà.
Confessor de Ferran IV 1747 i membre del Consell de la Inquisició per intercessió de Carvajal, afavorí el seu orde religiós i mantingué una actitud regalista moderada concordat del 1753 En fer costat als dissidents del Paraguai caigué en desgràcia 1755 per raó de les pressions britàniques i portugueses Amb la seva destitució s’inicià la decadència política dels jesuïtes a Espanya
Jean Ranc
Pintura
Pintor.
Deixeble de HRigaud, des del 1724 treballà com a pintor de cambra de Felip V d’Espanya, i aportà el tipus de retrat ampullós i artificiós francès Entre la seva obra es destaca la conservada al Museo del Prado Felip V a cavall, Isabel de Parma, L’infant Ferran i el seu gos, L’infant Carles, La infanta Maria Anna Victòria
Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
Cristianisme
Cardenal.
Germà de Joan, també cardenal, el qual succeí en l’arquebisbat de València 1500-11 i com a cardenal 1500 Havia estat membre de l’orde militar de Sant Joan i abat comendatari del monestir cistercenc de Valldigna Entrà a Roma el 1501 Davant la reacció antiborgiana de Juli II, es retirà a Nàpols, ja dominada per Ferran II de Catalunya-Aragó
Lorenzo Bonincontri
Filosofia
Historiografia
Esoterisme
Literatura
Humanista, astròleg i historiador.
Visquè a Nàpols 1450-75, a Florència 1475-78 i a Roma 1483-91 És autor de dos poemes, Rerum naturalium 1469, 1475, de diversos escrits astròlogics, un dels quals, De rebus coelestibus , dedicat a Ferran II de Catalunya-Aragó i publicat el 1526, d’un Chronicon del 903 al 1458 i d’una història dels reis de Nàpols i de Sicília
Tisó
Història
Nom de l’espasa famosa documentada entre els anys 1018 i 1026 en poder de Ramon Berenguer I, que a la fi del segle esdevingué propietat del Cid i que tornà a la casa comtal potser amb motiu de les noces de Maria, filla d’aquest, amb Berenguer el Gran.
Consta que la posseïren Jaume II, Pere el Cerimoniós, Martí I i Ferran I, el qual segurament la regalà al seu nebot Joan II de Castella, i per aquesta raó apareix a l’inventari dels béns d’Isabel I de Castella, i és possible que la seva fulla sigui una de les avui conservades a la Real Armería de Madrid
Fèlix Valls-Taberner i Arnó
Economia
Empresari.
Fill de Ferran Valls i Taberner, es llicencià en dret Ocupà la presidència del consell d’administració de diverses empreses catalanes, i fou membre de la comissió organitzadora de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la junta del Cercle del Liceu El 1969 li fou atorgat el premi Dag Hammarskjöld
Pedro Abarca
Historiografia
Cristianisme
Historiador i teòleg aragonès.
Professà a la Companyia de Jesús i fou professor de teologia a Salamanca A part d’escriure algun tractat teològic, es dedicà als estudis històrics Són notables una història del monestir aragonès de Sant Joan de la Penya i, sobretot, Los reyes de Aragón en anales históricos 1682-84, síntesi d’història d’Aragó fins a Ferran II, obres encara útils
Cristóbal de Castillejo
Literatura catalana
Escriptor.
Cortesà, serví l’arxiduc Ferran i durant alguns anys fou monjo del Cister Viatjà per Europa La seva obra, recollida a Obras de amores, de conversación, morales y de devoción 1573, reflecteix una actitud oberta a les idees del Renaixement, bé que en poesia es decantà pel vers de tradició trobadoresca i popular, que defensà enfront de les noves formes italianitzants
Volta Pedestre a Sabadell

Volta Pedestre a Sabadell del 1951
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Cursa atlètica que es disputà a Sabadell entre el 1928 i el 1951.
La primera edició tingué lloc dins dels actes de la festa major, amb una distància de 22 km, i la guanyà Ferran Valls, de l’Agrupació Esportiva Catalunya Es disputà anualment fins el 1936, organitzada per la Joventut Atlètica Pensament Després de la Guerra Civil, es recuperà a la primavera del 1947 i es disputà de forma esporàdica fins el 1951
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina