Resultats de la cerca
Es mostren 4504 resultats
Cartagena
L’antiga Casa de la Duana, a Cartagena de Indias
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del departament de Bolívar, Colòmbia, a la costa del golf de Darién.
Hi ha indústria alimentària, tèxtil, d’adobs, del calçat, de la ceràmica i química, refineries de petroli unides per oleoducte amb els camps petrolífers de Barrancabermeja És un important centre comercial, on és efectuada una part del comerç exterior de Colòmbia a causa de la situació favorable del seu port natural La ciutat és unida amb la línia de navegació fluvial del riu Magdalena pel canal del Dique, constituït en època colonial i obert novament al tràfic És un nus de comunicacions aeroport internacional, ferrocarril, port i carretera Universidad de Cartagena 1827 Fundada per Pedro de…
Setúbal
Ciutat
Capital del districte homònim, a Estremadura, Portugal.
Port de pesca i comercial situat al fons de la badia de Setúbal i a la desembocadura del Sado, té construccions navals, indústries químiques, construccions mecàniques i indústries derivades de la pesca Dominada pels lusitans, al s II aC fou conquerida pels romans, que en foren expulsats pels sueus 409 Ocupada pels àrabs primeria del s VIII, el 1237 fou reconquerida per l’orde de Santiago i, més tard, esdevingué corregidoria 1357 i un port important Presa pels castellans 1580, el 1640 hom hi proclamà Joan IV com a rei de Portugal Fou ocupada per les forces napoleòniques 1807-08
Bremerhaven
Ciutat
Ciutat del land de Bremen, Alemanya, a l’estuari del Weser.
Situada vora la desembocadura del Geeste, és una important ciutat portuària El seu port, creat com a port de passatge el 1857, ha estat ampliat diverses vegades fins el 1931, i fa d’avantport de Bremen, bé que el drenatge i la canalització del Weser l’han perjudicat en permetre als vaixells de gran tonatge de remuntar el riu El territori de l’actual ciutat i els seus suburbis industrials Lehe foren incorporats al land de Bremen el 1947, després que fou reconstruïda dels danys de la Segona Guerra Mundial el 56% dels edificis foren perjudicats
riu de la Bonaigua
Riu
Riu de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa; drena la vall suspesa dita vall de la Bonaigua
.
És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu al final d’un replà, a més de 100 m damunt el fons de la vall glacial d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu Una gran zona forestal, en part d’avetoses mata de Sorpe, mata de València, cobreix la baga d’aquesta vall
Alós d’Isil

Alós d’Isil (Alt Àneu)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), el més septentrional de la vall d’Àneu i de tot el Pallars.
És situat a 1280 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alós o de Salau Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aula, es troben les bordes d’Alós L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda Alós d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839
Chongqing
Ciutat
Ciutat del sheng de Sichuan, a la regió del Sud-oest, Xina, situada a la vora del riu Iang-Tsé, a la confluència amb el riu Jialing.
La ciutat és un centre comercial i port fluvial de primera categoria, principal punt d’exportació dels productes de la província És també un nucli industrial siderúrgia, indústries tèxtils seda i cotó, químiques adobs i alimentàries Centre d’ensenyament superior Universitat de Chongqing Aeroport Coneguda ja al s IV aC, quan era la capital del regne de Pah Fou la seu de nombrosos aixecaments en contra del govern central El 1891, pel tractat de Pequín, el seu port s’obrí al comerç estranger i es desenvolupà com a centre comercial Fou capital de la Xina del 1938 al 1945
noli
Transports
Economia
Dret marítim
Preu estipulat per a un transport de mercaderies per la mar.
Pot ésser establert segons la durada del transport per dies, per mesos o pel temps de viatge, el volum que ocuparan les mercaderies al vaixell o les característiques de les mercaderies pel pes, per les dimensions o pel nombre d’unitats d’embalatge El noli és pagat, normalment, al port de destinació o, quan hom ho estableix així, al port de sortida Malgrat que és obligatori de fer constar l’import del noli a la pòlissa del transport anomenada també pòlissa de noli i al coneixement d’embarcament, l’incompliment d’aquesta norma no implica legalment l’anullació del…
Club Nàutic Ampolla
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de l’Ampolla.
Fundat el 1968, té seccions de vela lleugera, vela de creuer i pesca, així com escoles de nàutica, surf de vela, esquí aquàtic i submarinisme També practicà el rem i la motonàutica Fou seu del Campionat del Món de motonàutica de Fórmula 1 i 3 1983 i del Campionat d’Espanya de classe 420 1981 Organitza diferents competicions catalanes, entre les quals destaquen la Travessia Nedant al Port del Fangar – l’Ampolla i el Campionat de Catalunya de pesca amb curricà de costa Disposa de port esportiu amb 432 amarradors i d’un edifici social El 2011 tenia 900 socis
Vila de Cotlliure
Art romànic
La vila de Cotlliure s’estén, enforma de semicercle, al voltant del seu port, partit per la gran mola del castell a la dreta de la desembocadura del Dui i formada per dos nuclis molt ben diferenciats, la vila —amb el port d’Amunt— i el raval —amb el port d’Avall La Vila Vella és a la banda esquerra de la ribera Cotlliure deu el seu origen a una ciutat antiga que existia des del segle VI a C, com ha estat demostrat, d’una banda, per les excavacions malauradament interrompudes que vam practicar el 1962 i, d’altra banda, com deixava endevinar el nom del Castrum Cacucoliberi esmentat per primera…
Miguel Boyer Salvador

Miguel Boyer (agost de 1995)
© TVE
Política
Polític i economista basc.
El 1960 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE i, després de llicenciar-se en economia, va ingressar al Banc d’Espanya El 1977 va abandonar el PSOE a causa de la seva oposició al corrent marxista que segons ell imperava en aquell partit i fundà, amb Francisco Fernández Ordóñez , el Partit Socialdemòcrata PS Al setembre del 1977 tornà a ingressar al PSOE per ocupar-se de la política econòmica Diputat el 1979, després de la victòria socialista fou nomenat ministre d’economia i hisenda 1982-85, des d’on combaté la inflació i impulsà la reconversió siderúrgica i la liberalització…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina