Resultats de la cerca
Es mostren 4513 resultats
Consol Isaac Peidró
Natació
Nedadora.
Formada al Club Natació Barceloneta, tot i proclamar-se campiona de Catalunya infantil de fons a la travessia petita del port de Barcelona 1991, s’acabà especialitzant en proves de velocitat, en crol i papallona Fou campiona de Catalunya i Espanya de 50 m lliure en diferents categories d’edat Passà després al Club Natació Catalunya 1996, Club Natació Granollers 1999 i Club Esportiu Mediterrani 2000 i guanyà els Campionats de Catalunya absoluts de 50 m papallona 1997, 1998, 2000, 2002 i de 50 m lliure 2000, 2002 També fou campiona d’Espanya de relleus 4 × 50 m lliure 2002 i subcampiona estatal…
Sant Tiberi d’Agde
Monestir
Monestir del Llenguadoc, al N de l’antiga seu episcopal d’Agde.
Fou fundat vers el 782 seguint el nou esperit dictat per Benet d’Aniana El 907 hi fou celebrat un concili de la Narbonesa on es tractaren alguns afers catalans, en especial la subjecció de la seu de Vic a Narbona i un decret i llista sobre els béns i els drets de Sant Joan de les Abadesses Al segle XII era un lloc important de pelegrinatge en la ruta de Sant Gèli a Sant Jaume de Galícia a través de Catalunya Sobre un edifici del segle XI es començà el 1457 una nova església de tres naus, amb absis poligonal, envoltada el 1535 d’un mur que li serveix de façana, que no s’acabà mai…
vescomtat de Berga

Dinasties dels vescomtes de Berga
Història
Vescomtat de l’antic comtat de Cerdanya creat en adquirir el pagus de Berga la categoria de comtat.
El primer vescomte conegut és Branduí 905 Onofred actuà a mitjan segle X, i a partir de Bardina 1003 — ~1017 es perfilà clarament una línia successòria que té per titulars el seu fill Dalmau I 1018-67 i el seu net Bernat Dalmau 1067-90 Un germà d’aquest vescomte fou Hug Dalmau de Cervera, senyor de Cervera i tronc de la futura branca vescomtal de Bas vescomtat de Bas Bernat Dalmau fou succeït pel seu fill Dalmau II Bernat 1086-1113, amb el qual s’acabà la successió de Bardina L’any 1130 aparegué Guillem, vescomte de Berga, de filiació desconeguda, pare del famós trobador Guillem de Berguedà…
assassí | assassina
Islamisme
Dit dels seguidors de la secta islàmica nizarita, branca dels xiïtes ismaïlites, fundada per Ḥasan ibn Ṣabbāḥ al-Rāzī.
Hom formà una llegenda negra a partir dels relats dels croats i de la descripció que féu Marco Polo de la fortalesa d’Alamut, segons els quals els membres d’aquesta secta, anomenats fidaci ‘el qui se sacrifica’, eren embriagats amb haixix, i enviats a perilloses missions que consistien generalment en l’assassinat d’algun cap enemic important En realitat els “assassins”, des de llurs castells fortificats, situats a diversos llocs inexpugnables de Síria i de Pèrsia, constituïren un decidit moviment de resistència antiturc mataren Niẓam al-Mulk, 1092, atabeg del soldà seljúcida Malik Šah,…
Alfredo Cristiani
Política
Polític salvadorenc.
El 1968 acabà els estudis d’administració empresarial a la universitat nord-americana de Georgetown Durant els anys setanta esdevingué un important terratinent cafeter i home de negocis El 1979 creà la Fundación Salvadoreña para los Estudios Económicos y Sociales, i el 1984 ingressà a l’Alianza Republicana Nacionalista ARENA, formació que un any després començà a presidir Es presentà com a candidat d’ARENA en les eleccions del març del 1989 i guanyà Napoleón Duarte, del Partido Demócrata Cristiano Partidari de negociar amb el Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional FMLN, la seva gestió…
Odó I de França
Història
Rei de França (887-898) i comte de París.
Fill de Robert el Fort i d’Aelís de Tours Se sotmeté a Arnulf I de Germània, i aquest el deixà gaudir pacíficament del regne Derrotà els normands el 886 i el 888, quan havien atacat París, però fou derrotat per ells el 889 Hagué de lluitar contra diversos rivals i acabà pactant amb Carles el Simple, protegit també per Arnulf, i es repartí amb ell el regne el 897 Llavors li correspongueren els països entre el Sena, l’Atlàntic, la terra dels sarraïns i la Mediterrània, i per tant els comtats catalans, que inicialment havien oposat alguna reticència al seu reconeixement Es casà amb Teodrata i…
Maria Cristina d’Àustria

Maria Cristina d’Austria,reina i regent d’Espanya.
© Fototeca.cat
Història
Reina (1879-85) i regent (1885-1902) d’Espanya.
Filla de l’arxiduc Carles Ferran d’Àustria i d’Elisabet d’Àustria-Este-Mòdena, fou la segona muller d’Alfons XII 1879 En morir aquest 1885, fou proclamada regent El naixement d’Alfons XIII 1886, fill pòstum d’Alfons XII, posà terme a les especulacions successòries La regència de Maria Cristina es caracteritzà per l’aplicació del pacte d’El Pardo Afavorí el seu amic personal Sagasta, raó per la qual el partit liberal fou autor de les reformes polítiques més importants de la Restauració Inaugurà l’Exposició Universal de Barcelona 1888 L’agudització del problema del Marroc, la crisi social…
Alfred Döblin

Alfred Döblin
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Metge als barris obrers de Berlín i socialista, s’exilià a França el 1933, i el 1940 als EUA En acabar la guerra tornà a Alemanya Considerat un dels renovadors de la tècnica novellística alemanya, escriví drames, assaigs, novelles i contes Les primeres obres, de temes històrics i fenòmens collectius, són expressionistes Die drei Sprünge des Wang-Lun ‘Els tres salts de Wang-Lun’, 1915, Wallenstein 1920, Berge, Meere und Giganten ‘Muntanyes, mars i gegants’, 1924 i Berlin Alexanderplatz 1929, que tracta del fenomen de les metròpolis modernes, alienadores de l’individu A l’exili inicià una…
Antoni de Montcada i Abbate
Història
Tercer comte d’Adernò.
Fill de Mateu de Montcada i Sclafani El 1367 li fou concedit el comtat d’Àsaro, que després perdé El 1392 anà amb el seu germà Guillem Ramon amb l’expedició catalana de Martí el Jove a Sicília, i en fou recompensat amb les baronies de Traina, Castronovo i Miserendino, que perdé per rebel Després de seguir el seu germà en les alternatives d’amistat i rebellia, acabà per ésser un gran amic de Martí el Jove Fou senescal o mariscal i gonfanoner de Sicília El 1396 rebé els comtats d’Adernò i de Centorbi aquest ja el tenia com a baronia Després de la mort de Martí l’Humà, esdevingué un dels…
Carrara
Família del comtat de Pàdua, esmentada ja el 1027, que constituí, el s XII, un important domini centrat a Carrara.
Aquest domini passà a Pàdua al s XIII, on la família s’establí Des del 1318, en què Jacopo da Carrara fou elegit capità general de Pàdua, els Carrara controlaren el govern de la ciutat Francesco I da Carrara mort el 1393, dit il Vecchio 1355-88, aliat de Gènova, lluità contra Venècia i conquerí Treviso 1384, Feltre i Belluno 1386, però fou derrotat i morí presoner dels Visconti, aliats amb Venècia El seu fill, Francesco II da Carrara mort el 1406, dit Novello 1388 1390-1405, fou desposseït per Visconti, però recobrà la senyoria de Pàdua el 1390 Conquerí Verona 1404 i atacà Vicenza, fet que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina