Resultats de la cerca

Debutà l’any 1748 a l’Opéra de París, en el ballet Le Carnaval et la Folie , i tres anys més tard fou nomenat primer dansarí, lloc en el qual succeí el seu mestre LDupré És un dels representants més illustres de l’estil francès de dansa noble Actuà amb grans èxits a Alemanya, Itàlia, Polònia, Àustria i Anglaterra, on residí durant la Revolució Francesa

Estudià teologia a Alcalá i passà després a Barcelona Religiós mercedari, fou provincial de l’orde El 1777 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou nomenat revisor d’història juntament amb Jaume Caresmar 1779 Nomenat general de l’orde 1788, anà a residir a Madrid El 1794 fou designat bisbe de Solsona, però no hi residí gaire, car actuà sovint a Barcelona

Deixeble de Joan Baptista Pujol, l’any 1877 anà a París, pensionat, a estudiar amb Antoine François Marmontel Hi debutà amb un gran èxit de crítica, i poc després es presentà a Barcelona 1879 Es destacà per la perfecció del fraseig Actuà sovint en concerts, fins que es retirà, el 1914 Es dedicà especialment a l’ensenyament Fou mestre de Joaquim Nin i Castellanos

Professor racionalista, mantingué una escola a Sants que fou, a partir del 1919, un important lloc de reunió dels principals dirigents de la CNT Membre del comitè regional el 1923, fou empresonat durant la Dictadura Fou un dels fundadors d' Acción 1930 i actuà com a delegat del comitè regional de la CNT en el Comitè Revolucionari de Catalunya en 1929-30 Morí exiliat a França

El 1601 esdevingué organista de Santa Maria Maggiore, a Roma, i actuà habitualment a les festes de les famílies nobles romanes Fou protonotari apostòlic del papa Gregori XV 1621-23 La seva música religiosa és menys destacada que la profana, com el seu Carro di fedeltà d’amore 1606, per a cinc veus i diversos instruments, les seves canzonette i un volum de madrigals

Obtingué l’Oscar d’interpretació del 1953 per Roman Holiday Actuà, entre d’altres, als films Sabrina 1954, War and Peace 1956, The Nun's Story 1958, Breakfast at Tiffanys 1961,  My Fair Lady 1964, Two for the Road 1966, Robin and Marian 1976, i They All Laughed 1980 Després de nou anys de silenci, reaparegué en un breu paper a Always SSpielberg, 1989

Augustinià, estudià a les Universitats de València i de Lleida, on fou catedràtic de filosofia, teologia i Sagrada Escriptura Fou prior del convent de València i definidor de la província d’Aragó El 1536 fou nomenat bisbe titular de Tars i auxiliar de Sogorb, vers el 1556 bisbe d’Ales Sardenya —però actuà com a auxiliar a Lleida—, i el 1573 arquebisbe de Sàsser

Collaborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño , i estrenà altres comèdies d’èxit i l’antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana Fou durant anys un dels collaboradors més característics de “La Codorniz”, sovint amb el pseudònim d’El Marqués de Santi-Llopis Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo 1963, de Jordi Grau

El 1922 emigrà a França, i formà part 1923-29 dels Ballets Russos de Diaghilev, amb els quals actuà a Barcelona el 1925 hi tornà sovint, més tard, com a primer ballarí de l’Opéra de París 1940, 1944, 1951 El 1945 fundà el Nouveau Ballet de Montecarlo Autor de la coreografia de més de 200 ballets i de llibres, com La danse 1938, Giselle 1942, etc

Estudià a París amb PLe Flem i MDupré Debutà al capdavant de l’Orchestre Symphonique de París 1938 fou titular de l’Orquesta Sinfónica de Madrid 1940-45, de la Cape Town Orchestra 1947-52 i, establert als EUA, de la San Francisco Orchestra 1954-64 El 1982 li fou encomanada la formació de l’Orquestra d’Euskadi Actuà com a director invitat a tot el món