Resultats de la cerca

Ingressà com a infant de cor a la catedral de Sogorb i el 1879 en fou nomenat mestre de capella Escriví música religiosa, com una Missa de Glòria , a quatre veus, el motet Cantate Domino , un Miserere i una Missa de rèquiem Autor d’una Cronología de los maestros de capilla y organistas de la catedral de Segorbe

Llicenciat en dret 1896, formà part d’organitzacions religioses i fou membre important de la Lliga Catòlica de València, per la qual fou conseller 1905 i diputat provincial 1913 Des d’aquest càrrec promogué la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana Fou director i propietari del diari catòlic La Voz de Valencia i president de Lo Rat Penat 1916-19

Fou cantoret a la seu de Sogorb i més tard cantor 1618, contralt 1624 i mestre de capella el 1626, any en què s’ordenà de sacerdot El 1630 fou nomenat contralt de la capella del Patriarca de València i el 1632 substituí Comes com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la mort Hom en conserva quatre obres un motet a la Mare de Déu, una Salve Regina , un Magnificat i un Dixit Dominus

Llicenciat en ciències exactes i enginyer industrial per la universitat i l’escola d’enginyers de Barcelona De professió enginyer industrial, patentà uns models de gasògens per a automoció fou delegat del ministeri d’indústria a Castelló Publicà monografies tècniques Reactores nucleares i econòmiques L’economia del Regne de València segons Cavanilles , 1978, Conrear bàsicament l’assaig en castellà, amb obres com els tres volums de Temas de nuestro tiempo 1973-85, i també en català El sector menyspreat , 1977 La seva obra narrativa ha quedat recollida a De la meua terra Contes, contalles i…

Unit a Abdó Terrades ja el 1840, el 1843 destacà en l’aixecament del castell de Sant Ferran de Figueres, favorable a la junta suprema de Barcelona Revoltat el 1854, passà a ésser compromissari de l’ajuntament, el 1856 s’oposà al cop d’estat d’O'Donnell Exiliat, entrà al Principat pel setembre del 1868, amb el general Pierrad i amb JRubaudonadeu, per comandar les forces ciutadanes de Figueres i el castell Després fou nomenat segon alcalde, i, com a president del comitè provincial del partit republicà federal a Girona, dirigí la insurrecció del 1869 President de la diputació de Girona 1871 i…

Fundador del grup Indika Obtingué el premi Tina Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament, traduït d’una manera arrauxada als seus quadres, sempre inundats de colors càlids, trempats per la seva emotiva personalitat Passà d’una fase naturalista, per esquematització, a l’informalisme, i retornà, a la fi, a representacions esotèriques Residí a París i Estocolm, i té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms Suècia

De jove dirigí les publicacions “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya” Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona Afiliat a Acció Catalana, se'n separà durant la Segona República i tornà a la Lliga Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, tingué una gran amistat amb el cardenal Albarera

Residí al Brasil del 1911 al 1928 Actuà a Barcelona i a París Es féu cèlebre, de gran, a la Bodega Bohèmia de Barcelona, amb el nom d' Oh Gran Gilbert Intervingué en el film Juguetes rotos 1966, de Manuel Summers

Llicenciada a Barcelona 1927, es doctorà a Madrid 1931, amb l’estudi Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II 1943 S'especialitzà en la corona catalanoaragonesa a la baixa edat mitjana, tema sobre el qual publicà articles a Hispania , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Anuario de Historia del Derecho Español , Boletín de la Real Academia de Buenas Letras i Analecta Sacra Tarraconensia Destaquen els llibres La Corona de Aragón y los estados del norte de África 1951, sobre la política de Jaume II i Alfons III al nord d’Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell 1956, en…

Es doctorà en medicina a Cervera Anà a Madrid, on fou metge de cambra de Carles III Nomenat inspector d’epidèmies del Principat de Catalunya, combaté, amb èxit, la de febres pútrides del 1783 i la de Barbastre de 1784-85, amb un preparat d’opi de la seva invenció opiata Masdevall Aquest fet tingué ressò a Itàlia, on el seu opuscle Relación de las epidemias de calenturas pútridas 1786 fou traduït pel jesuïta PMontaner Presidí l’Academia de Medicina de Cartagena i fou membre de la de Ciències i Arts de Barcelona i d’unes altres entitats científiques Publicà també un Dictamen sobre si las…