Resultats de la cerca
Es mostren 102501 resultats
Amador Rojas Aguinaco
Amador Rojas Aguinaco (amb la pilota)
Fundació Bàsquet Català / Arxiu Conde Ramos / Massip
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Començà a jugar als Maristes de la seva població natal Posteriorment jugà amb el Sant Joan a les competicions diocesanes i també al CC Badalona L’any 1956 fitxà pel Joventut de Badalona, on jugà fins el 1967, i formant part de l’equip que guanyà la primera lliga del club Posteriorment s’incorporà al CD Mataró 1967-70 i a l’Ademar de Badalona 1970-71 Fou internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola Formà part de la junta directiva del Joventut 1982-95
pollancreda
Pollancreda amb pollancres joves en primer terme i amb pollancres vells al darrere
HermannFalkner/sokol (CC BY-NC-SA 2.0)
Plantació o arbreda de pollancres.
Callosa de Segura
El passeig de Callosa de Segura amb l’església al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al vessant occidental de la serra de Callosa la major part del terme ocupa la dilatada plana litoral, formada per la coalescència dels deltes interiors del Segura i del Vinalopó, que han deixat un gran nombre d’aiguamolls, en part bonificats Comprèn també l’enclavament del camp de Callosilla Manca el bosc, i la garriga és gairebé inexistent Hom conrea el 87% del terme 2 150 ha, un 85% del qual és de regadiu, que aprofita l’aigua del Segura a través del sistema de doble circulació la séquia de Callosa, que pren l’aigua a la ciutat d’Oriola, i les assarbs de La Anguililla i de Susana L’…
abscissa
L’abcissa del punt P respecte a l’origen O, amb la unitat u, és 4
Matemàtiques
Fent referència a un punt sobre una recta, distància mesurada amb la unitat adoptada des d’un punt fixat per endavant, anomenat origen, fins al punt considerat.
oxitall
oxitallament de planxes d’acer amb una màquina automàtica de quatre capçals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procediment de tallament de planxes metàl·liques mitjançant una oxidació local a alta temperatura.
Generalment hom el realitza amb un bufador oxiacetilènic especial, proveït d’un bec per on hom fa sortir oxigen a alta pressió un cop la zona a tallar ha estat convenientment escalfada per la flama oxiacetilènica Pot realitzar-se manualment, resseguint amb el bec del bufador el traçat prèviament realitzat sobre la planxa, o bé automàticament oxitallament a màquina, procediment en el qual el bufador o bufadors va muntat sobre un capçal que es desplaça sobre la superfície de la planxa seguint les ordres de comandament que rep d’un sistema copiador resseguint…
el Prat de Llobregat
La Casa de la Vila del Prat de Llobregat amb ornamentació neogòtica
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional del Baix Llobregat i al capdavall de la riba dreta del Llobregat A la sortida de l’estuari o vall fluvial, entre Sant Boi i Cornellà, els alluvions del riu han format un delta de gairebé 100 km 2 que s’estén de Montjuïc al massís de Garraf al centre d’aquest delta hi ha el municipi del Prat, que totalitza 31,17 km 2 A través del riu limita a llevant amb Barcelona Zona Franca, al nord amb l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat, i a ponent té Sant Boi de Llobregat i Viladecans El cantó de migdia és ocupat per la mar Terra d’…
Vallbona de les Monges
Aspecte del poble de Vallbona de les Monges amb el monestir
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional de la comarca El 1970 s’annexà el municipi de Rocallaura, que ja havia format part de Vallbona en 1920-30 Limita amb Sant Martí de Riucorb, Nalec i Ciutadilla N, amb Maldà i els Omells de na Gaia W, i des d’aquest punt amb una sèrie de municipis que formen el límit meridional i oriental, tots ells pertanyents a la comarca de la Conca de Barberà Senan, l’Espluga de Francolí, Blancafort, Solivella, i Passanant La capçalera de la riera del Maldanell, afluent del Riu Corb, s’estén pels vessants septentrionals de la serra del Tallat la vall és…
el Tibidabo
Vista del cim del Tibidabo amb el temple del Sagrat Cor i les instal·lacions del parc d’atraccions
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (512 m alt.) de la serra de Collserola, entre els colls de Vallvidrera i Serola, dins el municipi de Barcelona (fins el 1897, del de Sant Gervasi de Cassoles), molt a prop del límit amb el de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Separa el pla de Barcelona de les valls de Vallvidrera i de Sant Medir El nom actual és modern, relacionat amb el passatge bíblic de les temptacions de Jesús, donat, probablement, pels monjos del proper monestir de la Vall d’Hebron El 1874 hi fou inaugurat el nou edifici del manicomi de la Nova Betlem, construït al vessant meridional, però el cim restà sense urbanitzar fins al començament del s XX El 1886 fou oferta a Giovanni Bosco la peça de terra del cim per tal que hi alcés un temple dedicat al Sagrat Cor encara que de moment hi erigiren un senzill oratori el 1888 fou esplanada una…
Adam
Recipient per a vi, amb pedestal, d’estil Adam
© Fototeca.cat - R. Manent
Arquitectura
Família d’arquitectes i, especialment, de decoradors escocesos del segle XVIII, que donen nom a un estil ornamental (estil Adam) derivat de l’antiguitat clàssica i del Renaixement.
Foren quatre germans, Robert Kirkcaldy, Escòcia 1728 — Londres 1792, James Kirkcaldy 1730 — Londres 1794, William i John , fills de William Adam 1688 — 1748, arquitecte d’Edimburg Sostinguts per la noblesa d’Anglaterra, embelliren antigues residències o n’edificaren de noves, tot prodigant a l’interior sobretot entre els anys 1759-75 ornamentacions d’una gràcia exquisida Llur estil s’escampà àmpliament per Anglaterra i pel continent, i inspirà les arts del disseny fins a la fi de l’època napoleònica Robert viatjà per Itàlia, estudià el palau de Dioclecià a Split Dalmàcia i s’establí a Londres…
Joan Rosembach
Portada del Sedulii Paschale (1515), amb l’escut realitzat per Joan Rosembach
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Residí a València entre el 1490 i el 1492, any en què llogà unes cases a Barcelona, on passà la major part de la seva vida Feu algunes estades a Tarragona 1499-1500, a Perpinyà 1500-03 i 1512 i a Montserrat 1518-22 Imprimí un nombre respectable de llibres litúrgics, d’entre els quals són importants els cinc missals conservats Vic en collaboració amb Joan Luschner, 1496, Tarragona 1499, Elna 1511, Montserrat 1521 i Tortosa 1524 A més publicà a Barcelona un Missale parvum 1509 Altres edicions notables seves són el Flos sanctorum 1494, el Libre dels àngels i el Libre de les dones ,…
,