Resultats de la cerca
Es mostren 2402 resultats
manifest dels Trenta
Història
Escrit signat per trenta anarcosindicalistes de Catalunya a l’agost del 1931.
Significà un esforç per a fixar una posició constructiva envers el paper del moviment obrer dins la Segona República i alhora era tot un programa contra el predomini de la FAI dins la CNT Hom assenyalava els recursos de poder i resistència de l’estat i de la classe capitalista i recriminava els intents d’unes minories enfront de la seva proposta d’una preparació sindical a llarg terme El manifest sembla que fou redactat per Àngel Pestaña, i entre els signants cal destacar Joan López, Agustí Gibanel, Ricard Fornells, Progreso Alfarache, Camil Piñón, Joaquim Cortès, Pere Massoni, Francesc Arias…
Museo delle Terme
Museu
Museu de Roma, també anomenat Museo Nazionale Romano.
Ocupa una bona part de l’antiga cartoixa, potser obra de Miquel Àngel, de Santa Maria degli Angeli, construïda sobre restes de les grans termes de Dioclecià 298-306, i recull una de les millors colleccions del món de mosaic, pintura mural i, sobretot, escultura antiga Inaugurat el 1889 amb el nucli aplegat a l’Antiquario del Palatino i els materials descoberts des del 1870, fou ampliat, successivament, el 1901 amb la collecció Ludovisi-Buoncompagni i la Kirche i el 1923 amb la de Gnecchi, ultra nombroses peces d’excavacions Cal destacar-ne el Tron Ludovisi , original grec del segle V aC, el…
Gaietà Soler i Perejoan
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889 Començà collaborant a publicacions de Badalona i a La Veu del Montserrat de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany El Missatger del Sagrat Cor de Jesús 1893 i dirigí La Tradició Catalana 1893 Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo 1899, Las soluciones prácticas del problema social 1902, La Solidaridad Catalana y la conciencia católica 1907 i La Iglesia separada del estado 1911 Conreà també la literatura catalana novella…
,
Luca Signorelli
Pintura
Pintor italià.
Les primeres obres assenyalen l’influx de Pdella Francesca i de l’escola florentina, en particular d’APollaiolo i FLippi, dels quals recollí principalment el concepte escultòric de la figura, el sentit estàtic del moviment i un cert ànim dramàtic Flagellació , 1481, Galleria degli Uffizi, Florència Els primers dies de Moisès , Capella Sixtina, Vaticà frescs a la sagristia del santuari de Loreto Entre el 1482 i el 1497 pintà obres com Epifania Musée du Louvre, París, Educació de Pan ~1488, perduda, Anunciació 1491, Palazzo dei Priori, Volterra, Sant Sebastià 1493, Palazzo Vitelli, Città di…
sainet
Música
Peça de teatre en un sol acte, de caràcter còmic i popular, que generalment era representada entre els actes o a la fi d’una obra de més extensió.
Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A Catalunya…
Olivia Colman

Olivia Colman
Cinematografia
Actriu anglesa.
Formada a la Bristol Old Vic Theatre School, on es graduà el 1999, s’inicià en la televisió, on assolí un gran reconeixement en telefilms i sèries, entre els quals cal destacar Peep Show 2003-15, Exile 2011, Mr Sloane 2014, Flowers 2016, Broadchurch 2013-17, premi BAFTA a la millor actriu principal i The Night Manager 2016-18, Globus d’Or a la millor actriu secundària Debutà en el cinema amb Buried Alive 2005, d’Adam James Bromley, i en aquest camp cal destacar les actuacions a Tyrannosaur 2011, de Paddy Considine Hyde Park on Hudson 2012, de Roger Michell The Suspicions of Mr Whicher The…
Núria Puig Barata
Esquí
Sociologia
Esquiadora especialitzada en esquí alpí i sociòloga de l’esport.
Sòcia del Club Alpí Núria-Masella, formà part de la selecció espanyola 1968-71 i disputà el Campionat del Món 1971 i la Universíada 1971, 1973 Professora de sociologia de l’esport a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC de Barcelona, l’any 2000 obtingué la càtedra d’aquesta mateixa disciplina Presidí l’Asociación Española de Investigación Social Aplicada al Deporte 1990-96 Coordina el Grup d’Investigació Social i Educativa en Activitat Física i Esport GISEAFE de l’INEFC i codirigeix, des del 2006, l’Observatori Català de l’Esport Collabora en programes de gestió esportiva…
Antoni Guinaldo Segurado
Boxa
Boxejador.
Competí representant el Club de Boxa Barcelona i el Club de Boxa Experimental, on entrenà amb el preparador Alfons Arias i el tècnic Robert Oliver Debutà com a amateur el 1972 Després de dos intents frustrats guanyà el Campionat d’Europa de pes superlleuger en vèncer per KO l’italià Giuseppe Martinese 1980 Retingué aquest títol fins el 1981 També es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes ploma 1975, 1976 i dues vegades en la de pes superlleuger 1979, 1980 Aconseguí el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en les categories de pes gall 1972 i ploma 1973 Rebé el…
Toni Arbonès Escoda
Escalada
Escalador.
Oberturista que ha escalat en estil lliure diferents massissos del món Cal destacar l’obertura de les vies Jamiro al Taghia Mar-roc, 1997, Mundo perdido al Tepuy Roraima Veneçuela, 1998 i Clandestina a les Torres del Brujo, Patagònia xilena 1999 Escalà la Free Rider, al Salathé Wall d’El Capitan, EUA 2002, la via Eternal flame de la Torre Sense Nom a la regió del Baltoro, Karakoram 2003 i el Salto Angel a Veneçuela 2006, integrat en un equip internacional d’escaladors A Catalunya ha obert vies a Siurana, Montsant i muntanyes de Prades i fou guarda del refugi Ciríac Bonet a…
Gemma Lienas i Massot

Gemma Lienas i Massot (2010)
© Departament de Treball (Generalitat de Catalunya)
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, després d’estar vinculada al món editorial 1983-98 i a l’ensenyament, es dedicà a escriure Gran part de la seva obra va destinada als infants i els adolescents Per al públic infantil ha escrit, entre d’altres, La lluna en un cove 1987, premi Francesc Puig i Llensa 1987, El maximal 1993, L’Emi i en Max 1999, a partir del qual creà una sèrie, Finisterre 2000, Busco una mare 2005, premi White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munic 2006, Un tió amb vista 2007, Mala sort o bona sort 2008 i Un mirall al cor…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina