Resultats de la cerca
Es mostren 871 resultats
Saxònia
Geografia històrica
Regió històrica de l’Alemanya centreoriental, limitada al S per les muntanyes Metal·líferes i travessada, en direcció NW-SE, per l’Elba, origen de la seva prosperitat.
Al N, els seus límits han variat al llarg de la història Habitada per les tribus saxones, que li donaren el nom saxó, comprenia, fins el 1180, un territori immens que arribava fins a la mar del Nord i, a banda i banda, era comprès, més o menys, entre l’Ems i el curs baix de l’Elba territoris que corresponen, en part, als länder actuals de Slesvig-Holstein i de la Baixa Saxònia A la segona meitat del segle IX hi fou creat el ducat de Saxònia casa de Saxònia, que, el 1356, fou convertit en electorat Durant la guerra dels Trenta Anys la Saxònia electoral fou gradualment superada per Prússia-…
Nikolaus Harnoncourt
Música
Nom amb el qual fou conegut el director d’orquestra i violoncel·lista austríac Johann Nicolaus Graf de la Fontaine und d’Harnoncourt-Unverzagt.
Cresqué a Graz Àustria, i estudià a la Wiener Musikakademie Fou violoncellista de l’Orquestra Simfònica de Viena des del 1952 fins al 1969, sota la direcció de Herbert von Karajan Contràriament a la inclinació d’aquest, dominant a l’època, es dedicà intensament a l’estudi i a la interpretació d’obres amb criteris historicistes i instruments d’època Amb aquest objectiu, el 1953 fundà amb la seva muller, Alice Hoffelner, el Concentus Musicus de Viena, dedicat sobretot a la interpretació de peces que van des de l’alta edat mitjana fins a l’època barroca, amb instruments originals Amb la mateixa…
,
Wettin
Llinatge alemany que regnà a Mísnia, Turíngia i Saxònia des del 1130 al 1918.
El seu genearca conegut és Burcard I Bucco, o Buzic, marcgravi de la Marca Soràbica i comte de Grabfeld mort el 908, possiblement besavi de Teodoric I de la tribu dels Buzici mort abans del 976, comte de Hassengau, el qual fou pare de Dedo I mort el 1009, comte de Hassengau, que engrandí els seus territoris cap a l’E a expenses dels eslaus El seu fill Teodoric II mort l’any 1034, comte de Hassengau i Eilenburg es casà amb l’hereva del marcgraviat de Mísnia Tingué dos fills, Dedo II d’Eilenburg mort el 1075, comte d’Eilenburg, que obtingué 1046 del rei germànic la Marca Oriental Saxona Ostmark…
Renània
Història
Regió històrica que comprèn les terres solcades pel curs mitjà del Rin.
Habitada per pobles cèltics i germànics, fou conquerida per Cèsar 57 aC i parcialment romanitzada arran de les migracions germàniques dels s III-IV s’hi establiren els francs i els alamans formà part del regne d’Austràsia, i Carlemany reconegué el seu paper preeminent dins l’Imperi en fixar la capital a Aquisgrà Pel tractat de Verdun 843 passà a formar part de la Lotaríngia, i pel de Mersen 870 s’incorporà al regne de Germània A partir del s XI, com a les altres regions de l’imperi Germànic, a Renània el feudalisme comportà la constitució de nombrosos principats, seculars…
Sumpf Spremberg
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls del riu Spremberg al land de Brandenburg (Alemanya).
Frankfurt de l’Oder
Ciutat
Ciutat del land de Brandenburg, Alemanya, a la vora de l’Oder.
És una antiga ciutat hanseàtica, avui fronterera amb Polònia, a la qual fou cedida el 1945 una anterior àrea suburbana Dammvorstad, actualment Slubice de la vora dreta del riu Nucli industrial, amb port interior al canal Oder-Spree, 10 km al sud de la ciutat indústria química, fàbriques de maquinària, de mobles, de sabates, indústries tèxtils i de conserves alimentàries
Schwarze Elster
Riu
Riu que travessa els lands de Saxònia, Brandenburg i Saxònia-Anhalt (Alemanya).
Eisenhüttenstadt
Ciutat
Ciutat del land de Brandenburg, Alemanya, a la vora del canal Oder-Spree.
Fundada el 1950 com un combinat, constitueix un important centre siderúrgic
Frederic I de Prússia
Història
Elector de Brandenburg (Frederic III) (1688-1713) i rei de Prússia (1701-13).
Es proclamà hereu únic, en contra del testament del seu pare, Frederic Guillem I Sostingué l’emperador Leopold I contra França i Espanya, i en premi rebé el títol reial Dugué a terme una política d’assimilació dels protestants i creà a Berlín una cort fastuosa a imitació de Versalles, on s’aplegaven artistes i literats El govern dels favorits i les guerres contra França i Suècia arruïnaren Prússia
arc de triomf

L’arc de triomf de Constantí (segle IV), a Roma
Lelê Breveglieri (CC BY 2.0)
Art
Monument típic de l’arquitectura romana, sense precedents coneguts.
Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època, fora més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria de les vegades no foren elevats per commemorar victòries militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a ponts és el cas del pont del Diable de Martorell, per commemorar un esdeveniment o un personatge El més corrents són d’un arc, els més grans, de tres Són rars els de dos arcs o de planta quadrada amb quatre quadrifrons Originaris de la ciutat de Roma, s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del segle I aC ençà La majoria foren construïts durant els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina