Habitada per pobles cèltics i germànics, fou conquerida per Cèsar (57 aC) i parcialment romanitzada; arran de les migracions germàniques dels s. III-IV s’hi establiren els francs i els alamans; formà part del regne d’Austràsia, i Carlemany reconegué el seu paper preeminent dins l’Imperi en fixar la capital a Aquisgrà. Pel tractat de Verdun (843) passà a formar part de la Lotaríngia, i pel de Mersen (870) s’incorporà al regne de Germània. A partir del s. XI, com a les altres regions de l’imperi Germànic, a Renània el feudalisme comportà la constitució de nombrosos principats, seculars (Palatinat, Kleve, etc. ) o eclesiàstics (Magúncia, Trèveris, Colònia). El pas d’algunes de les rutes comercials entre Itàlia i la mar del Nord i l’activitat dels mercaders hanseàtics animaren la vida econòmica als s. XII-XV. Bé que la Reforma protestant aconseguí adeptes (primera meitat del s. XVI), la majoria de la població de Renània restà catòlica. El tractat de Xanten (1614), que atorgava als Hohenzollern de Brandenburg part de les possessions del duc Joan Guillem de Jülich-Kleve (mort el 1609), posà les bases per a la futura expansió de Prússia a les terres renanes. L’afebliment de l’autoritat imperial com a conseqüència de la guerra dels Trenta Anys i de la pau de Westfàlia (1648) facilità els projectes expansionistes de la França de Lluís XIV, que, invocant la teoria de les fronteres naturals, tractà de situar en el Rin el seu límit oriental alternant la guerra amb les “reunions” o annexions pacífiques de ciutats d’Alsàcia i de Lorena. La Revolució, des del 1793, féu —temporalment— realitat el vell desig francès de domini de la riba esquerra del Rin, on foren creats quatre departaments: Roer, Rin i Mosel·la, Mort-Tonnerre i Sarre, mentre àmplies zones de la riba dreta s’incorporaven a la Confederació del Rin. El congrés de Viena (1815) atribuí a Prússia quasi tota la Renània alemanya, que en el curs del s. XIX tingué un extraordinari desenvolupament industrial. La guerra Francoprussiana (1870-71) donà Alsàcia i el NE de Lorena al II Reich, i la derrota d’aquest durant la Primera Guerra Mundial comportà la seva restitució a França i l’ocupació temporal i la desmilitarització de la Renània alemanya, que fou remilitaritzada per Hitler a partir del 1936; ocupada pels aliats en l’última fase de la Segona Guerra Mundial (març-abril del 1945), s’incorporà el 1946 a la República Federal Alemanya formant els länder de Rin del Nord-Westfàlia i de Renània-Palatinat.