Resultats de la cerca

Vida Estudià a l’Escola d’Orgue de Praga 1879-82 empès pel seu pare, que era organista, mestre de cor i una figura important en la renovació de la música religiosa a Bohèmia Succeí A Dvorák, a qui conegué personalment, com a organista de l’església de Sant Vojtech 1882-88, activitat que compaginà amb la de crític musical i la de professor de cant a diverses escoles de Praga Casat el 1888 amb la cantant Berta Lauterová, l’acompanyà quan aquesta, contractada per la Stadtsoper, es traslladà a Hamburg 1893 Förster continuà donant classes en aquesta ciutat i exercint de crític en la premsa local,…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare, que era organista, i el 1843 entrà al Conservatori de Milà, on estudià fins el 1854 amb A Angeleri, A Mazzucato i L Rossi, entre d’altres Durant l’època d’estudiant ja mostrà unes aptituds excepcionals per a la composició, que li valgueren el sobrenom de genietto Essent estudiant collaborà en la composició d’una opereta Il sindaco babbeo , 1851 i escriví la seva primera obra orquestral Scena campestre , 1852 Una vegada acabats els seus estudis treballà com a organista A tan sols vint-i-dos anys presentà al Teatre Concordia de Cremona la…

Vida Seguint la idea del seu pare, la seva formació fou principalment autodidàctica, malgrat que seguí els ensenyaments d’aquest i de J Rey pel que fa a la composició Posteriorment, Andrea Sacchini l’ajudà a millorar el seu estil De Sacchini adoptà la gràcia de l’estil italià, que influí clarament la seva obra, tret que sovint s’ha confós amb una falsa influència mozartiana De molt jove entrà com a violinista a l’Orquestra de l’Òpera de París, i aviat es dedicà a la composició Els seus primers treballs foren cantates escrites per als Concerts Spirituels, però la major part de la seva…

Vida Tingué una formació autodidàctica i, a més de tocar l’orgue i dirigir corals, treballà de mestre Inicià la seva activitat compositiva tardanament el seu opus 1 és del 1912 La majoria de les seves obres primerenques, properes pel que fa al seu llenguatge a les obres dels mateixos anys de Schönberg, són peces per a piano o lieder A poc a poc cresqué el seu interès pels aspectes teòrics i especulatius de la música i, l’any 1919, descobrí un sistema de composició amb dotze sons, que emprà en les seves obres a partir de llavors Aquest aspecte resulta especialment rellevant per les possibles…

Aquesta definició, molt general, no és tanmateix potser prou, car pressuposa que és possible de fer una distinció neta entre els constituents nominals i els verbals, i, si bé és molt versemblant que aquesta distinció es dóna a totes les llengües, no ha estat demostrat que sigui un fet cert Limitant-nos a les llengües ben estudiades, hom pot dir que la manifestació del cas pot ésser donada per mitjà de la flexió com en el llatí, i com en els pronoms catalans o bé per mitjà de mots auxiliars, del tipus de les preposicions com en el xinès, i com en els substantius catalans És va, de tota manera…

Vida i obra Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment Del s XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis que historià…

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València El 1933 s’introduí en els ambients cinematogràfics i polítics d’avantguarda de la mà del crític Joan Piqueras, i l’any següent fundà el Cineclub Universitari de València El 1937 ja començà a escriure sobre cinema a la revista "Frente Universitario" Després d’anys de clandestinitat i presó, el 1949 s’inicià en la professió cinematogràfica ingressant en una de les primeres promocions de la branca de producció de l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques Madrid 1950 El mateix any inicià la pàgina…

Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret 1864-70 i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del segle XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica i collaborador de La Veu del Montserrat entre el 1878 i el 1893 Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista No concursà, pel que sembla, als Jocs Florals de Barcelona en fou mantenidor el 1876, i…

Es formà a la facultat de dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola i Sánchez Sarto Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i política internacional el 1929 a L’Opinió Més tard formà part, juntament amb alguns dels seus mestres, de l’equip de redacció d’ Economia i Finances Entre el 1934 i el 1939 fou professor ajudant de ciències econòmiques de la Universitat Autònoma Resultat dels seus treballs a l’Institut d…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1933, publicà aleshores els seus primers versos 1933-36, en català, en diaris i revistes com Diario de Ibiza , L’Almanac de les Lletres  i La Nostra Terra , entre d’altres El 1935 inicià els estudis de lletres, que abandonà en ser destinat al front l’any 1938, però completà magisteri Fou mestre 1942-67, primer a Palma 1942-43 i a Cornellà de Llobregat 1943-46 i després al poble de Sant Miquel, a Eivissa En la seva obra, eminentment poètica i d’un gran rigor formal, s’identificava amb el paisatge i els homes de les Pitiüses en una meditació…