Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
rave rusticà
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 60 a 120 cm d’alçària, amb la soca i l’arrel engruixides i carnoses, amb fulles basals molt grosses, oblongues i crenades, i amb fulles caulinars lanceolades creuades o pinnatífides, amb flors blanques, en raïm, i amb fruits en silícula.
Procedeix d’Ucraïna i és conreada per les arrels, consumides com a condiment i com a remei, amb propietats antiescorbútiques, aperitives, diürètiques, antiraquítiques i antiescrofuloses
rapa mosquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, de 30 a 60 cm d’alt, amb un gros tubercle arrodonit, amb fulles pedatisectes i embeinadores, i amb flors disposades en un espàdix d’eix purpuri negrós i guarnit de llargs filaments, i d’espata violada i vellosa per dins.
Es fa en màquies i en terrenys pedregosos, a les Illes Balears, a Còrsega i a Sardenya
viudes bordes
Botànica
Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les dipsacàcies, pubescent, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles basals generalment enteres i de fulles caulinars lirades o pinnatisectes, de flors violàcies o rosades, aplegades en capítols hemisfèrics solitaris, i de fruits secs indehiscents, amb vuit dents apicals.
Prospera en pasturatges, en una gran part d’Europa Presenta propietats detersives, vulneràries i sudorífiques
trèvol pudent
Glomèrul florit del trèvol pudent
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 30 a 100 cm d’alçada, pubescent i glandulosa, amb una forta olor de betum, de fulles compostes de tres folíols lanceolats, de flors d’un blau violaci, en glomèruls llargament pedunculats, i de fruits indehiscents, monosperms, ovoides i rostrats.
Es fa en fenassars, a la regió mediterrània
trèvol femella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 15 a 50 cm d’alçària, amb fulles compostes de tres folíols lanceolats i serrats, amb flors petites, d’un groc pàl·lid, arranjades en raïms densos i llargs, i amb fruits indehiscents, penjants, reticulats, glabres i de color gris blanquinós.
Es fa en indrets alterats, a la terra baixa i a la muntanya mitjana
clavell d’agost
Clavell d’agost
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, oriünda de Mèxic, de 60 a 90 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes amb els folíols serrats i flors de color groc o ataronjat i d’olor penetrant, agrupades en capítols globulars el peduncle dels quals és inflat vers la part alta.
Els clavells d’agost són molt decoratius i tenen molta anomenada en jardineria Floreixen del juliol al setembre
fenigrec
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 60 cm, de tija dreta i ramificada, amb fulles compostes de tres folíols oblongs denticulats a l’àpex, amb flors blanquinoses, solitàries o geminades, sèssils i amb llegums falciformes de 6 a 9 cm, proveïts d’un bec llarg.
Fa una olor forta molt característica És oriünd de l’Àsia sud-occidental, on és conreat com a planta farratgera, com també al nord d’Àfrica i, com més va menys, als països mediterranis europeus Les llavors són oficinals, amb propietats reconstituents, emollients i antihemorroidals
curripeus
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les geraniàcies, de 10 a 60 cm d’alçària, pubescent, una mica fètida; de fulles pinnatisectes de segments pinnatipartits i umbel·les de flors amb cinc pètals, de color de rosa o purpuris, dos dels quals són més amples i presenten sovint una taca basal.
Es fa als prats secs i a les terres de conreu
Les valls d’Andorra
L’estany petit de Juclà, a la capçalera de la vall del mateix nom, presidit pel pic d’Escobes Ernest Costa Les valls d’Andorra 15, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Principat d’Andorra és situat al bell mig dels Pirineus axials De 468 km 2 d’extensió, és integrat per la conca del riu Valira, encara que el sector més baix d’aquesta pertany a la comarca de l’Alt Urgell A l’alçada de les Escaldes la vall de la Gran Valira es parteix en dues, les quals són recorregudes pels rius Valira del Nord i Valira d’Orient i al seu torn subdividides en…
La vall de Benasc
El pic d’Aneto i part de la seva glacera, mostrant diferents esquerdes Ernest Costa La vall de Benasc 11, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La vall de Benasc coincideix amb el curs alt de l’Essera i comprèn els relleus més alts i vigorosos dels Pirineus centrals S’articula en diferents valls afluents entre les quals destaquen la d’Estós, pel marge dret, i la de Vallhiverna, per l’esquerra Al nord limita amb l’imponent alineació muntanyosa que fa la divisòria d’aigües entre els dos vessants dels Pirineus i que s’estén aproximadament des de la Forca de la…