Resultats de la cerca

S'inicià com a realitzador amb films policíacs com L’assassino 1961, La decima vittima 1965 i derivà posteriorment vers un thriller polític de caràcter populista Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto 1969 La classe operaia va in paradiso 1971, Todo Modo 1976, Buone notizie 1980 i altres

Inicià els estudis artístics a Lleida, amb Frederic Trias De molt jove es traslladà a Barcelona, on continuà treballant Fou alumne de Llotja, i perfeccionà el seu estil a l’estudi de Simó Gómez El 1878 entrà al taller escenogràfic de Soler i Rovirosa El 1883 establí una acadèmia particular Obtingué diversos premis

Amb Nyinger 1907 inicià el seu renom Si la seva obra primerenca delata interès per la vida amable i deseixida, progressivament s’anà interessant pels seus misteris Traductor de Heine, del qual rebé un influx important, escriví encara, entre altres obres, Kjærtegn ‘Moixaines’, 1916, Høtens lyre ‘Lira tardoral’, 1931 i Filomele 1942

Arran del canvi polític del 1868 es traslladà al Perú on acabà els estudis i inicià els treballs de missioner popular i a Terra Santa 1878, d’on fou procurador general Anà també a Xipre i a Turquia Nomenat definidor general de l’orde, no ocupà aquest càrrec per motius de salut

Féu dos viatges el 1482 i el 1484 per la costa occidental d’Àfrica En el curs del primer descobrí la desembocadura del riu Congo i inicià les relacions de Portugal amb el rei del Congo prosseguí fins al cap de Santa Maria Durant el segon arribà fins al cap de Creu

Fou metge del capítol de Tarragona Refugiat a Mallorca durant la Guerra del Francès, hi publicà diversos opuscles sobre qüestions polítiques i militars en contra dels afrancesats 1811-12 El 1813 inicià la publicació d’un periòdic antiliberal, “Nuevo Diario de Palma intitulado El Liberal Napoleón” en oposició a “La Aurora Patriótica Mallorquina”

Fill de Francesc Rius i Taulet i segon marquès d’Olèrdola S’inicià en la política en el Centre Nacionalista Republicà, influït per Jaume Carner, però aviat es decantà cap a un liberalisme de signe espanyolista Fou alcalde de Barcelona 1916-17 i, més tard, un dels inspiradors de la Unión Monárquica Nacional

Inicià la seva obra abans del cinema sonor amb La hermana San Sulpicio 1927, interpretat per l’actriu Imperio Argentina, amb qui després es casà, i realitzà el millor film espanyol d’aquest període La aldea maldita 1929 Posteriorment treballà a l’estranger i decaigué en la postguerra amb films patriòtics i folklòrics

El 1739 inicià una brillant carrera a Londres, on el 1761 fou nomenat pintor del rei Jordi III Excellí principalment com a retratista Jordi III National Portrait Gallery, Londres, La reina Carlota Musée du Louvre, París, Sir John Tyrell National Gallery, Dublín i Jean-Jacques Rousseau amb vestit armeni National Gallery, Edimburg

Des del 1944 sofrí un període de decadència, fins que fou adquirit per Miquel Samaranch i Amat 1957, que, amb l’assessorament d’un grup representat per JGrau i Garriga, canvià l’orientació tècnica i artística de la producció i inicià un nou estil, el qual originà l’escola catalana de tapisseria