Resultats de la cerca

El 1918 s’establí a París, on fou alumne de Ravel Influït al principi per Skr'abin, adoptà posteriorment una línia clarament avantguardista La seva obra principal és l’òpera Le libre de la vie 1925 Inventà també un nou instrument electrònic, la croix sonore , i un sistema dodecatònic diferent del de Schönberg

Bisbe de Condom 1760 i arquebisbe de Tolosa 1763 A l’assemblea de notables 1787 criticà asprament la gestió financera de Calonne, que substituí com a ministre de finances Tanmateix, hagué de continuar la mateixa línia del seu predecessor impost territorial i hagué de convocar els Estats Generals 1788 Dimití el mateix any

André de Gouveia, el primer director, reuní al seu voltant humanistes que difongueren les idees d’Erasme, Guillaume Budé, etc Posteriorment, el Colégio, sota la dependència dels jesuïtes, es decantà vers una línia més ortodoxa, sobretot després del 1564, que foren promulgades a Portugal, sense cap restricció, les decisions del concili de Trento

El videotext és format bàsicament per una base de dades accessible a l’usuari, una xarxa de transport de la informació generalment la línia telefònica i l’aparell de l’abonat Molt estès a França, sobretot en el sistema anomenat Minitel , des de la meitat dels anys noranta ha estat substituït per internet

El 1984 fou adquirit per l’editorial Prensa Alicantina SA De línia independent, democràtica i marcadament progressista, es difon essencialment en les comarques d’Alacant i en nuclis urbans de València i Múrcia El diari té una difusió d’uns 40 000 exemplars en dies feiners L’actual director és Francisco Esquivel Morales

Situada els primers anys al carrer Fussina, des de l’any 1989 estigué al carrer de Comerç fins al seu tancament l’any 1977 Mantingué una línia dedicada a l’art contemporani, especialment el dels artistes més joves, i organitzà també activitats interdisciplinàries, intercanvis amb galeries estrangeres i edità la revista Artual

Seguidor del naturalisme, evolucionà cap a la línia de Guy de Maupassant Fou un dels fundadors de la revista “Van Nu en Straks” 1893, que contribuí a la consolidació de la cultura flamenca Entre les seves novelles destaquen Het recht van den sterkste ‘El dret del més fort’, 1893 i Sursum corda 1894

Estudià a Madrid, on treballà amb Francisco Jareño Alarcón director de l’escola d’arquitectura, que influí sobre seu, dins la línia d’un constructivisme racionalista i historicista, patent en l’escorxador municipal de València 1902, la seva millor obra Practicà també un Modernisme de tipus francès molt acceptable Hotel Reina Victòria

El 1904 es decantà cap al maurisme Durant la Segona República es mantingué dins la línia monàrquica i amb simpaties envers la CEDA Per l’agost del 1936 passà a les Agrupacions Socialistes menorquines, es fusionà amb el setmanari socialista “Justicia Social” i desaparegué Del 1927 al 1936 publicà “Pàgina menorquina”, bilingüe

Influït per Rubens, posà en relleu el color, la llum i les carnacions i determinà en certa manera la línia de l’art francès del s XVIII Decorà la capella de la Mare de Déu a Saint-Sulpice París i el Saló d’Hèrcules de Versalles 1733-36 Fou primer pintor del rei