Resultats de la cerca

Introduí reformes en el cant pla segons el criteri que exposa en El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas Barcelona, 1851 Deixà escrites nombroses composicions d’església, com és ara un Miserere, el Repertorio de misas a toda orquesta, dues farses 1832 i 1838 i una òpera titulada La fidanzata corsa 1846

Se'n conserven una missa a nou veus tres cors i instruments, un villancico a quatre veus i dues obres per a orgue un Tiento a dos tiples Gaitilla i una Gaitilla para mano derecha

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sogetel i Studio Canal + Madrid, Enrique López Lavigne associat ARGUMENT I GUIÓ ICoixet, Joan Potau FOTOGRAFIA Paco Femenía color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Botella MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Alfonso Vilallonga SO Miguel Rejas INTERPRETACIÓ Olalla Moreno Matilde, Monica Belluci Valeria, Patxi Freylez mestre, Gary Piquer Martín, Julio Núñez mestre, Amanda García Armancia, Christopher Thompson León, Albert Pla Jonás jove, Juan Manuel Chiapella Jonás gran ESTRENA Barcelona i Madrid, 23101998 PREMIS Ciutat de Barcelona…

La localització documental del terme en el marc ibèric se circumscriu d’una manera especial a la cort de Portugal i a l’àmbit geogràfic de la Corona d’Aragó, entre la primera dècada del segle XV i el primer terç del XVI El teòric M Praetorius encara en fa esment al principi del segle XVII Tot i que avui es desconeix la tipologia d’aquest tipus de veu, el seu àmbit tessitural i les seves prestacions, cal pensar en una probable identificació amb la part del tenor sobre la qual s’articulava la polifonia des del període gòtic Tanmateix, en el decurs del segle XV, la designació sembla obeir a les…

Deixeble de Pere Rabassa, fou mestre de capella a Albarassí, a l’església parroquial dels Sants Joans Fou nomenat mestre de capella del Collegi del Corpus Christi cap al 1750 Algunes de les seves obres conservades són Salve Regina, a vuit veus, Magnificat , a dotze veus, Laudate Dominum , a disset veus, Dixit Dominus , a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum , a set veus

Fou tenor de la catedral de València des del 1597 L’any 1598 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sogorb, on romangué fins el 1600 Tornà a València, on fou contractat de nou com a cantor i, a partir del 1601, exercí ocasionalment com a organista de la catedral ocupant la vacant de Josep Isasi L’any 1621 substituí el mestre de capella Vicenç Garcia Compongué diversos motets, villancets i algunes passions

Fou cantoret a la seu de Sogorb i més tard cantor 1618, contralt 1624 i mestre de capella el 1626, any en què s’ordenà de sacerdot El 1630 fou nomenat contralt de la capella del Patriarca de València i el 1632 substituí Comes com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la mort Hom en conserva quatre obres un motet a la Mare de Déu, una Salve Regina , un Magnificat i un Dixit Dominus

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble d’Anselm Viola i de Jacint Boada Guanyà la plaça de mestre de capella de música de Martorell Actuà com a cantant a les catedrals de Santiago de Compostella, Segòvia, Burgos i Palència i fou mestre de capella a Lerma i a Lleó Obtingué per oposició la plaça d’organista de l’església de San Isidro de Madrid És autor de nombroses obres musicals de tècnica avançada

Estudià, a València, orgue amb JMÚbeda i composició amb JBPastor Passà a Madrid, on fou mestre concertador del Teatro Real, i més tard a Barcelona, on fou mestre de capella de Sant Josep Oriol i director artístic de la Sala Aeolian Escriví nombroses obres religioses, serenates i danses, i conreà la sarsuela, amb obres cèlebres, com ara Cançó d’amor i de guerra 1926, La legió d’honor 1930, La duquesita i L’àliga roja 1932

La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi…