Resultats de la cerca
Es mostren 12011 resultats
Muḥammad Tawfīq
Història
Kediv d’Egipte, fill i successor d’Ismā‘īl.
L’impuls del moviment nacionalista, iniciat en temps del seu pare, prengué cos i culminà amb el nomenament d’'Arabī Paixà com a ministre de la guerra Després del bombardeig d’Alexandria i de la victòria britànica a Tell el-Kabir 1882, Egipte restà de fet com a colònia britànica i perdé la sobirania al Sudan 1884
Abū Firās al-Ḥamdānī
Història
Literatura
Poeta àrab i príncep hamdànida d’Alep (Síria).
La seva vida plena d’aventures i d’intrigues polítiques li reportà sis anys de presó a Constantinoble, on escriví una sèrie de poemes coneguts per Rumyyat ‘Bizantins’, de profunda inflexió sentimental, en contrast amb la resta de la seva poesia, molt harmoniosa però freda, que el situa en la línia neoclàssica del primer període abbàssida
Gerberga I de Provença
Història
Comtessa de Provença a Arle, marquesa de Provença, filla de Jofre I i d’Estefania de Marsella i muller de Gilbert I de Millau, vescomte de Gavaldà i de part de Carlat.
Heretà els estats provençals de la seva mare després del 1102 i els del seu marit vers el 1110, i els governà assenyadament Casà la seva filla Dolça amb Ramon Berenguer III de Barcelona, i el 1112 els cedí la major part dels dominis la resta fou per a l’altra filla, Estefania, casada amb Ramon dels Baus
Genoveva
Cristianisme
Patrona de París, d’historicitat incerta.
La llegenda la presenta com una penitent que salvà la ciutat durant la incursió dels huns del 451 Passa com a fundadora de l’abadia de Saint-Denis, i el seu nom resta vinculat a una altra fundació parisenca, Sainte-Geneviève, en un altre temps de canonges regulars La seva festa se celebra el 3 de gener
Joan Garrius
Història
Funcionari reial.
Era fill del tresorer reial Julià Garrius Era escrivà de ració i regent de la tresoreria El 1393 fou nomenat procurador reial En morir Joan I de Catalunya-Aragó restà implicat en el procés del Consell de Joan I , acusat d’extorsions i d’haver emmetzinat la seva muller Era senyor de Formigueres i de Matamala
Antoni Galiana i Moltó
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic.
Es doctorà en teologia i fou catedràtic de filosofia de la Universitat de València 1791-94 Interessat per les matemàtiques, publicà Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios 1799 i ocupà la càtedra de matemàtiques de la mateixa Universitat En restar vacant la de mecànica i física experimental l’ocupà, i hi restà fins a la mort
Francesc I de Mòdena
Història
Duc estense de Mòdena i de Reggio (1629-58).
Fill d’Alfons III, estigué immergit en les rivalitats hispanofranceses i, pel fet d’haver refusat l’aliança francesa, l’any 1635 obtingué de Felip IV el ducat de Correggio, però no aconseguí de recuperar el de Ferrara, ocupat pel papa Passà la resta del seu regnat aliant-se successivament amb un o altre d’ambdós contendents
harmolodia
Música
Teoria desenvolupada per Ornette Coleman al final dels anys setanta del segle XX per a les seves improvisacions amb la banda Prime Time.
La naturalesa i l’aplicació de la improvisació harmolòdica en la música de Coleman resta poc clara Fins on les explicacions d’aquest poden ser enteses, sembla que impliqui el so simultani, en diferents tonalitats, d’una línia melòdica El procediment produeix una mena d’heterofonia De manera general, la teoria fa seus els principis establerts pel free-jazz
música de Gàmbia
Música
Música desenvolupada a Gàmbia.
Gàmbia és una societat multiètnica i multicultural Els grups manding, wòlof, serer i diola conviuen en una extensió de territori relativament petita Les llengües més esteses són el manding i el wòlof La majoria de la població és musulmana Àfrica musulmana i la resta es reparteix entre el catolicisme, el protestantisme i les religions animistes Àfrica negra
Claudi II
Història
Emperador romà (268-270).
Fou elegit pels conjurats que, a Milà, donaren mort al seu antecessor Galliè Guanyà el sobrenom d' el Gòtic per la gran victòria que aconseguí a Niš anihilant una irrupció de gots Durant un segle el poder d’aquest poble restà atenuat, la qual cosa permeté una relativa reorganització imperial Morí víctima de la pesta i el succeí Aurelià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina