Resultats de la cerca
Es mostren 9730 resultats
Klondike
Riu
Riu del Canadà, afluent per la dreta del Yukon (160 km).
Neix a les Ogilvie Mountains i desguassa al Yukon a Dawson City El 1896 fou descobert un jaciment d’or a la seva vall, fet que accelerà la colonització La Consolidated Yukon Corporation fou l’encarregada d’explotar aquest jaciment i de construir una central elèctrica al riu
Tisza
Riu
Riu de l’Europa central, un dels principals afluents del Danubi (976 km).
Neix als Carpats septentrionals, a Ucraïna, i discorre en direcció W forma en un petit tram el límit fronterer entre Romania i Ucraïna Continua en direcció W i entra a Hongria, on ja és un riu de plana després flueix en direcció N fins al punt de trobada de les fronteres d’Ucraïna, Eslovàquia i Hongria, i tot seguit pren la direcció S Travessa Hongria de N a S en una longitud de 600 km i rega la gran plana agrícola de l’Alföld després de passar per Szeged, entra a Iugoslàvia, on rega la Vojvodina, i desemboca al Danubi per l’esquerra, uns 45 km al N de Belgrad És un riu de plana, el règim del…
Daniel Cervera Martí

Daniel Cervera Martí
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Jugador de bitlles catalanes i promotor de jocs tradicionals, especialment de bitlles i de bòlit.
Guanyà la Lliga territorial de Tarragona 1993, 1999 Fundador del Club de Birles la Sénia 1988, n’assumí la presidència l’any 2003 Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling 1988-2001 i del comitè tècnic de bitlles catalanes que treballà per a la unificació del material de joc
Josep Clapés i Juan
Literatura catalana
Narrador, poeta i historiador.
Fou militar de professió Creà Los Archivos de Ibiza 1902-05, on publicà estudis històrics com “S’església de Santa Eulària”, escrit el 1891, i algun relat de costums extret del llibre inèdit Històries de pagesos , recopilat el 1890 Publicà poemes deutors de la tradició humorística dialectal i altres de tema i tractament cultes com “A Eivissa”, publicat a Almanaque balear para el año 1888 i una Biblioteca ebusitana 1902, recull de biografies
Alcosser

Municipi
Municipi del Comtat, estès a les dues bandes del riu d’Alcoi, prop de la confluència amb el riu d’Agres.
La gran part de les terres de conreu són de secà cereals, vinya, oliverars Al regadiu, poc extens, són conreades 59 ha de cereals Les terres, molt repartides, són explotades pels propietaris La població s’ha estabilitzat El poble 113 h 2006, alcosserins 350 m alt és assentat a l’esquerra del riu d’Alcoi Conserva encara les runes d’un antic castell d’època islàmica després de la conquesta mantingué la població musulmana 60 famílies el 1609 Formava part de l’antic comtat de Cocentaina El 1535 passà de la parròquia de Cocentaina a la de Gaianes, de la qual s’independitzà…
l’Onyar
Vista de Girona vora l' Onyar
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Gironès, afluent del Ter per la dreta.
Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries muntanya de Santa Bàrbara, 854 m al municipi de Brunyola Selva S'enfondeix en el massís, canviant la direcció E que segueix, fins passat Brunyola, per la SE Vilobí d’Onyar ja a la depressió de la Selva Un cop al fons de la depressió el curs, vacillant, gira al NE a Riudellots de la Selva, fins que gira decididament al N per Campllong Passa per Fornells de la Selva i Quart abans d’entrar a Girona per Palau-sacosta, deixant la ciutat vella a la dreta, i a l’esquerra l’eixample i la ciutat nova…
Mosa
Riu
Riu del nord d’Europa, tributari de la mar del Nord (950 km).
Neix a l’altiplà de Langres França, i corre cap al N encaixat en les calcàries que formen l’extrem oriental de la conca de París Côtes de la Meuse, entre la Xampanya i la Lorena Passa per Verdun, Sedan i Mézières, i, ja a Bèlgica, travessa el massís hercinià de les Ardenes tallant el rocam en profunds congosts i formant alhora una vall sinuosa A Namur rep el seu afluent principal, el Sambre, i flueix cap al NE mentre recorre la principal conca carbonífera de Bèlgica, i, a Maastricht, on comença el seu sector fronterer, es converteix en un riu de plana i s’endinsa als Països…
el Cogul
el Cogul
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, estès a banda i banda del riu de Set.
Situació i presentació El terme municipal del Cogul, de reduïda extensió 17,51 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs d’Aspa N, Alfés NW i Alcanó W, i amb els garriguencs de Granyena de les Garrigues SW, el Soleràs S, l’Albagés E i Castelldans NE El poble del Cogul és l’únic nucli de població del municipi El riu de Set travessa el territori pel sector NE i rep petites rieres, com la de Baladró, la vall del Vedat i la vall del Saladar, que davallen entre petits altiplans i tossals, i configuren un territori ondulat…
serra d’Horno
Serra
Contrafort N del massís del port de Viella (Vall d’Aran), que separa les valls del riu Nere i del seu afluent, per la dreta, el riu d’Hònt Hereda.
Al seu peu hi ha el güell d’Horno , ressurgència de l’aigua de l’estany Nere que dóna origen al riu Nere
Forcall

Vista del poble de Forcall
© CIC-Moià
Municipi
Municipi dels Ports, a la confluència del riu de Calders (dit també riu de Forcall
) i de la rambla de Cantavella amb el Bergantes.
Drena també el terme el riu de Xiva El territori, molt accidentat comes de la Fatarella, mola de Miró, és ocupat en una bona part unes 2 600 ha per alzines, pins i matollar L’agricultura és predominantment de secà cereals 500 ha i vinya el regadiu unes 100 ha és destinat a cereals, hortalisses i farratge Hi ha cria de bestiar porcí i avicultura Hi té tradició l’espardenyeria, avui en regressió La vila 513 h agl 2006, forcallans 699 m alt és a l’enforcament que formen el riu de Calders i la rambla de Cantavella abans de desembocar al Bergantes La plaça major és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina