Resultats de la cerca

Estudià medicina a la Universitat de Gant i posteriorment a les de París, Lausana, Viena i Londres El 1922 fou nomenat professor de farmacodinàmica a la Universitat de Gant i l’any 1930 substituí el seu pare en la càtedra de farmacologia i en la direcció de l’Institut JF Heymans Els seus estudis se centraren en els receptors del sistema vascular que permeten al sistema nerviós vegetatiu regular la pressió arterial El 1929 descobrí la sensibilitat de les artèries a certes variacions químiques de la sang, cosa que permet regular la respiració de manera que arribi la quantitat…

Aquesta església, la construcció de la qual s’hauria de situar entre la darreria del segle XII i l’inici del XIII, es troba a l’actual plaça del Rei actualment, de la seva fàbrica romànica no conserva cap vestigi, car l’edifici fou totalment remodelat al darrer terç del segle XVI i avui dia és la seu de la congregació de la Puríssima Sang De la seva antiguitat, n’ha restat testimoni en una sentència datada el 1214 arran d’un plet mantingut entre l’arquebisbe Ramon de Rocabertí i la ciutat de Tarragona en l’esmentada sentència es manà que el clergat de la catedral, per tal d’…

La septicèmia o sèpsia sanguínia és la infecció massiva de la sang per diversos microorganismes, especialment bacteris El xoc sèptic és un trastorn caracteritzat per una davallada sobtada i persistent de la irrigació sanguínia d’òrgans vitals, com el cervell i els ronyons, que es produeix en casos greus de septicèmia o quan, en el transcurs de diversos processos infecciosos, les toxines elaborades pels bacteris causants del xoc es precipiten massivament en la circulació sanguínia La septicèmia i el xoc sèptic sovint es produeixen a partir de focus infecciosos que no són evidents…

Estudià a Barcelona i fou titular de la plaça de metge de Caldes de Montbui Relacionat amb els metges més eminents del seu temps, defensà la teoria de la circulació de la sang de Harvey i fou un dels propulsors de les injeccions intravenoses, la transfusió sanguínia i l’anatomia cardiovascular Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor i catedràtic de la facultat de Medicina de Barcelona 1670-95 Collaborà amb les autoritats municipals en assumptes de sanitat pública i actuà amb abnegació durant les epidèmies És autor de Disputationes urinis 1701, Medica et legalis…

Doctor de filologia catalana i professor de teoria de la literatura UdG en aquest àmbit ha publicat Anàlisi crítica d’ “ Ofrena “ de Josep Carner 1997, L’estètica de Josep Carner la poesia de tema amorós 2000 i Literatura, crítica, interpretació 2000 Com a autor dramàtic, ha publicat també Quan arriba el migdia premi Ignasi Iglésias 1994, Un somni d’abril 2001, Variacions sobre el sentit de la vida 1995, premi Nit Literària Andorrana 2001, La ciutat es desperta radiant 2006, premi Recull-Josep Ametller de teatre 2005 i Puzle 2008, premi Ciutat de Sagunt 2007 Ha rebut el premi Josep M de…

Enviat pel seu pare a Catalunya, estudià medicina a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1780, i hi romangué probablement fins el 1793 En tornar a Buenos Aires, tot seguit s’integrà al Colegio de Medicina y Cirugía El 1794 fou nomenat primer examinador del Protomedicat Durant les invasions britàniques 1806-07 prestà serveis en els hospitals de sang Defensà al Cabildo Abierto 1810 la independència de Buenos Aires Amb els canvis del 1810, cresqué el seu protagonisme i intervingué en l’organització i promoció de l’ensenyament de medicina, sobretot a la nova facultat mèdica i…

La principal és la somatotropina, de naturalesa peptídica i sintetitzada per les cèllules somatotropes de l’adenohipòfisi Altres causes hiperglucemiants són la diabetis mellitus , la bulímia nerviosa i el consum de determinats medicaments com diürètics i corticoesteroides

Les xifres normals de velocitat de sedimentació globular representada abreujadament per VSG són fins a 10 mm de columna a la primera hora i fins a 24 mm a la segona hora L’augment d’aquesta xifra, llevat de determinades situacions fisiològiques, com l’embaràs, etc, és sempre patològic

En la coagulació, els monòmers de fibrina procedents de la hidròlisi del fibrinogen es polimeritzen mitjançant unions encreuades entre els extrems laterals Els coàguls intravasculars o extravasculars desapareixen amb el temps això és degut, en part, a la formació de plasmina , enzim proteolític que hidrolitza la fibrina