Resultats de la cerca
Es mostren 7453 resultats
preromànic

Església de San Miguel de Lillo, Oviedo, construïda durant el regnat de Ramir I d’Astúries (segle IX), una de les expressions més característiques de l'art preromànic
© Jaume Ferrández
Art
Dit del conjunt de moviments artístics apareguts a Europa des de la integració assolida amb Carlemany fins a la introducció del romànic (segles IX-XI).
Són designats diversament per raó de les circumstàncies que els configuraren art carolingi en els nuclis centrals de l’imperi, l’art de la renaixença carolíngia a Itàlia com a retorn i reviscolament de l’art romà a la península Ibèrica hom distingeix l’art asturià, que creà monuments singulars, i l’art mossàrab, empeltat en les obres d’aplicació de l’arc de ferradura Tots amb un procés que deriva de les anteriors formes tradicionals, encaminat a l’evolució d’aquestes amb nous assaigs d’estructures, no arribaren a aconseguir una dinàmica en la plenitud ni en l’extensió fins que foren ofegades…
pahlavi
Lingüística i sociolingüística
Dit de la llengua indoeuropea occidental, anomenada també persa mitjà, que constituí l’idioma oficial, religiós i literari de l’imperi sassànida (segles III-VII).
El sistema d’escriptura, derivat de l’alfabet arameu i d’estructura molt complexa, ha estat la causa del retard de la seva lectura i comprensió Les obres literàries més notables són el Llibre de la Creació , una mena de cosmogonia del mazdaisme, el Memorial de Zarir Ayātkar-i Zarērān , epopeia d’un heroi persa sorgit en una guerra contra Turan, i diversos poemes d’inspiració religiosa
In nomine
Música
Composició instrumental anglesa dels segles XVI i XVII que utilitza l’antífona Glo ria tibi Trinitas, inclosa en el ritu Sarum, com a cantus firmus.
El seu origen parteix de l' In nomine Domini del Benedictus de la missa de John Taverner 1520 La ràpida circulació de la música de Taverner com a peça independent i els múltiples arranjaments i composicions que partien d’aquella, utilitzant majoritàriament com a títol les paraules de la secció de la missa, portaren a consolidar, al final de la dècada del 1550, la tradició compositiva de peces d’aquest tipus, de les quals han sobreviscut uns 150 exemples Generalment són obres per a conjunt instrumental, tot i haver-hi exemples per a llaüt o teclat Els dos darrers exemples els compongué H…
gesellschaftlied
Música
Cançó polifònica alemanya dels segles XVI i XVII destinada a gent de classe social mitjana, en contraposició a volkslied (cançó popular) i hoflied (cançó cortesana).
Vegeu cançó
les Feixes

Masia de les Feixes (Coaner).
© Isidre Suñé
Masia
Edifici del nucli de Coaner, en el municipi de Sant Mateu de Bages (Bages), exemple molt remarcable de casa senyorial fortificada, dels segles XVI-XVII.
Es té constància des del segle XII La construcció aixecada a partir del segle XVI és de cinc nivells, tres de soterranis, on hi havia els cellers, graners, estables i planta baixa, i dos nivells de visibles a l'exterior La masia compta amb un pou de glaç de 3 metres de diàmetre per 7 o 8 d'alçada, al qual s'accedeix per un passadís d'uns 8 metres, on s'emmagatzemava gel que es portava a vendre fins a Barcelona
necròpolis de Pertegàs

Necròpolis de Pertegàs (Calders)
© C.I.C. - Moià
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic al SW del municipi de Calders (Moianès).
Se situa prop del mas enrunat de Pertegàs, al capdamunt d’una cresta que davalla pel vessant N del serrat del Vintró Coneguda d’antic, la necròpolis ocupa uns 350 m 2 , dels quals se n'han excavat uns 250 m 2 durant les tres intervencions realitzades entre el 2007 i el 2009 Formada per 37 tombes datades entre els segles VI i VIII, s’han recuperat algunes troballes sivella de ferro, anell de bronze i gerra petita de ceràmica
Antigors
Poblat megalític al terme municipal de ses Salines (Mallorca).
Fou habitat fins a l’arribada dels romans segle III aC Rodejat d’una muralla de la qual, actualment, es conserven alguns panys, els anys vint del segle XX conservava tres talaiots que hi eren inserits Adossat a la muralla s’hi troba el talaiot més gran, anomenat sa Talaia Joana, construït els segles V-IV aC, de planta circular, una alçada de 5,5 m i un diàmetre de 14 m Les primeres excavacions foren dutes a terme per Josep Colominas
Sant Sebastià

Interior del santuari de Sant Sebastià
Pitu Garcia Batlle (Arxiu d'imatges del Museu del Suro de Palafrugell)
Santuari
Santuari del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), situat a la costa, dalt el promontori que forma el cap de Sant Sebastià, que tanca per l’E la cala de Llafranc.
Modernament hi ha estat bastit el far de Sant Sebastià Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona l’edifici del santuari fou renovat el 1770 Prop seu hi ha una hostatgeria i un jaciment ibèric segles VI a I aC recentment consolidat i senyalitzat L’antic altar barroc fou destruït el 1936 S'hi celebren diversos aplecs
Santa Justa

Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
turó del Montgròs
Poblat ibèric i del període del bronze final del terme municipal del Brull (Osona).
És situat sobre una península de 746 m d’altitud als contraforts occidentals del Montseny De superfície plana i d’unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el segle IV aC una potent muralla de 150 m de longitud L’interior de l’assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla Sota les construccions ibèriques s’ha detectat un assentament del bronze final datat als segles X-IX aC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina