Resultats de la cerca
Es mostren 1992 resultats
torrent de Sant Jordi
Barranc
Curs d’aigua intermitent del municipi de Pollença (Mallorca), que neix a l’W del terme, a la Cuculla de Fartàritx, i el travessa d’W a E, i passa per l’indret on hi havia l’antiga església de Sant Jordi
.
La seva vall, aigua amunt de la vila, s’anomena vall d’en Marc i aigua avall, la vall deSantuïri Desemboca al centre de la badia de Pollença, vora la possessió de Llanaira
Benigembla

Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall de Pop, a la conca alta del riu de Gorgos (o riu de Benigembla
), que travessa el terme en direcció oest-est encaixat entre la serra de Laguar i les muntanyes de coll de Rates.
Hom conrea el 30% del terme, amb un predomini del secà cereals, seguit d’oliveres, vinya per a panses, ametllers i garrofers El conreu és directe La població minvà gradualment fins als anys noranta El poble 334 h agl 2006 314 m alt és a la dreta del riu de Gorgos Pertangué al comte de Parcent Lloc de moriscs, es rebellà, com altres pobles veïns de la Marina, contra l’expulsió del 1609 L’església parroquial Sant Josep neoclàssica el 1536 fou agregada a la de Parcent Incou el despoblat de Vernissa i les restes del castell de Pop
canal de Corint

Canal de Corint
Andrew and Annemarie (CC BY-SA 2.0)
Canal de navegació
Canal artificial de Grècia, construït en 1882-93, que travessa l’istme de Corint i posa en comunicació la mar Jònica amb l’Egea; té 6,34 km de llargada, entre 21 i 22 m d’amplada i 8 m de profunditat.
canal Marne-Saona
Canal de la Xampanya, França, que comença a Pontaillet-sur-Saône, travessa, en direcció nord, l’altiplà de Langres i, des de Vitry-le-François (on un ramal l’uneix amb el Rin), continua en el denominat canal lateral del Marne
(209 km).
camp de mitjana il·luminació
Física
Part del camp de definició d’un instrument òptic que conté els punts que determinen amb la pupil·la d’entrada del sistema òptic feixos la meitat dels quals no travessa el sistema per tal com és obstruïda per la llucana d’entrada.
extinció
Mineralogia i petrografia
Fenomen pel qual, en un microscopi petrogràfic, la llum que travessa un mineral no arriba a l’ocular, per tal com les direccions de vibració dels raigs ordinari i extraordinari del mineral anisòtrop són paral·lels a les direccions de vibració de les polars.
Hom diu que el mineral és en extinció
efecte Tyndall
Química
Fenomen descobert per M. Faraday l’any 1857 en analitzar les propietats òptiques de dispersions col·loidals d’or, i estudiat per J. Tyndall l’any 1869, consistent en la dispersió de la llum quan un feix de raigs lluminosos travessa un col·loide.
Hom pot fer una anàlisi de la llum dispersada mitjançant dos mètodes l’ús de l’ultramicroscopi, que permet l’observació de la llum difractada per un volum determinat de solució colloidal en una direcció perpendicular a la del feix incident, i el compte de les partícules contingudes en l’esmentat volum, o bé per l’estudi i la mesura de la quantitat de llum difractada en diferents direccions, atesa la relació existent entre aquesta i la quantitat i la forma de les partícules
Sant Joan de Mollet
Sant Joan de Mollet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, estès a la dreta del Ter, entre els termes de Bordils i de Flaçà.
Situació i presentació El Ter fa de límit septentrional al municipi, també conegut com Mollet de Ter per tal de distingir-lo de Mollet d’Empordà i Mollet del Vallès Al N confronta amb els termes de Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls, a l’E amb Flaçà, al S amb Sant Martí Vell i a l’W amb Bordils És un terme pla, que només presenta algun relleu en el sector ponentí, sense passar dels 75 m Travessa el petit municipi la carretera comarcal C-66 de Girona a Palafrugell per la Bisbal, que passa pel mig de la població i, més o menys parallela, hi passa també la via del ferrocarril de…
Santa Fe del Penedès
Santa Fe del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a la plana, al N de Vilafranca del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Santa Fe del Penedès 3,48 km 2 és situat a la part central de la comarca A septentrió, la riera del Romaní, afluent de la de Lavernó, separa el terme dels del Pla del Penedès i Subirats, a llevant confronta amb Avinyonet del Penedès, a migdia amb la Granada i a ponent amb Font-rubí Travessa el municipi una carretera local que passa pel poble de la Granada i les carreteres comarcals que van d’Igualada a Vilafranca del Penedès i de Martorell a Vilafranca El terreny és més aviat pla, suaument ondulat i inclinat de S a N El punt més alt del…
Ossó de Sió

Poble d’Ossó de Sió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Es troba a l’extrem NE de la comarca, en contacte amb la Segarra i la Noguera Limita a l’W amb el terme de Puigverd d’Agramunt, al S amb el de Tàrrega, a l’E amb els Plans de Sió i Torrefeta Segarra, i al N amb el d’Oliola Noguera La vall del Sió ocupa una tercera part del terme, al seu sector septentrional, i el territori restant és format per un altiplà que fa de partió entre les valls del Sió i del riu d’Ondara El Sió travessa el terme en direcció E-N i en una petita part n’és el límit septentrional a la banda esquerra, i parallela al curs del riu, s’alça una petita…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina