Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Elio Petri
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
S'inicià com a realitzador amb films policíacs com L’assassino 1961, La decima vittima 1965 i derivà posteriorment vers un thriller polític de caràcter populista Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto 1969 La classe operaia va in paradiso 1971, Todo Modo 1976, Buone notizie 1980 i altres
John Christopher Pepusch
Música
Compositor anglès d’origen alemany.
S'establí a Londres vers el 1700 i ingressà a l’orquestra del teatre Drury Lane Compongué l’obertura i alguna peça, i arranjà la major part de la música de The Beggar's Opera 1728, sobre el text de John Gay, obra que satiritzava el gènere italià i que encara és representada
Màxim Tirà
Història
Emperador romà usurpador proclamat el 409 a Barcelona per les tropes.
Vençut el 411 per les tropes del legítim emperador, Honori, fou reproclamat vers el 418 i vençut, finalment, a Bracara Braga i executat 422 Féu encunyar moneda a nom seu, a Barcelona, amb les lletres SMBA Sacra Moneta Barcininensis En baté d’argent síliqua i de bronze de dos tipus i valors diferents
Wiligelmo
Escultura
Escultor italià.
Era actiu a Mòdena vers l’any 1106, on executà els relleus de la façana de la catedral Històries del Gènesi Hom ignora la seva formació, malgrat que l’accentuació de la massa de les figures mostra el coneixement que tingué de l’escultura francesa i occitana, en particular de la tolosana
Niccolò da Foligno
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Niccolò Alunno
.
Actiu a l’Úmbria i a les Marques El seu estil, pietós i càndid Políptic de Cagli , 1461-65 Pinacoteca Brera, Milà, evolucionà, arran de l’influx que rebé del venecià CCrivelli, vers un art més sòlid i de dibuix més rigorós Mare de Déu del Bon Socors , 1492 Galleria Colonna, Roma
Colégio das Artes
Centre fundat a Coïmbra (1547) per difondre les idees del Renaixement a Portugal.
André de Gouveia, el primer director, reuní al seu voltant humanistes que difongueren les idees d’Erasme, Guillaume Budé, etc Posteriorment, el Colégio, sota la dependència dels jesuïtes, es decantà vers una línia més ortodoxa, sobretot després del 1564, que foren promulgades a Portugal, sense cap restricció, les decisions del concili de Trento
daner
Etnografia
Individu d’un poble escandinau del sud de Jutlàndia.
Hom creu que els daner procedien dels svea i que ocuparen, vers l’any 500, Suècia i les illes dels voltants Els danesos en reberen el nom, que fou aplicat indiferenciadament, juntament amb el de normands , a tots els vikings De fet, però, daner no significà danès fins a l’edat mitjana
xaturanga
Jocs
Joc indi consistent a fer moure damunt un tauler escacat unes figures que representen un rei, un elefant, un carro de combat i quatre peons.
En el joc primitiu hom en coneix l’existència vers el 570 els moviments de les figures eren determinats per les diverses posicions d’un dau, el qual fou abandonat posteriorment El joc, amb modificacions i evolucions, és a l’origen tant dels escacs orientals xinesos i japonesos com dels europeus escac 3
baronia de Montmagastre
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que comprenia les parròquies d’Anya, Montargull, Alentorn, Folquer, Comiols, la Vedrenya i Sant Joan, i la quadra de Vall-llebrera.
El 1570 Miquel Josep de Vilalba i de Guinard mort vers el 1583, senyor del castell de Vilalba, permutà aquest castell amb l’abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre Dels Vilalba passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac òlim de Meca, barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola
Jerg Ratgeb
Pintura
Pintor alemany, eminentment retratista.
Treballà a Stuttgart, a Frankfurt i a Herrenberg A conseqüència d’un viatge a Itàlia vers el 1500, el seu estil sofrí una forta italianització La seva obra més important és el Retaule de Herrenberg 1519, Staatsgalerie, Stuttgart, amb escenes de la Passió, d’un fort realisme i una gran riquesa cromàtica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina