Resultats de la cerca
Es mostren 45043 resultats
Josep Antoni Ramos Huete
Futbol
Futbolista i entrenador conegut amb el nom de Pepito Ramos.
Lateral dret, començà al Club Esportiu Mataró Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1971-76, amb el qual jugà 124 partits de Lliga i assolí la internacionalitat Passà al Futbol Club Barcelona 1976-82 i disputà 212 partits i guanyà dues Recopes d’Europa 1979, 1982 i dues Copes del Rei 1978, 1981 Acabà la seva trajectòria al Cartagena 1982-83 Fou quatre vegades internacional absolut i tres olímpic Jugà dues vegades amb la selecció catalana Com a entrenador ha dirigit, entre d’altres, la Unió Esportiva Vic, el Futbol Club Santboià, l’Associació Esportiva Prat, el Gimnàstic de…
Jaume Rius Solé
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
S’inicià collaborant en premsa i ràdio al principi dels anys seixanta Fou fundador i redactor del diari Sport 1979 i del departament d’esports de Televisió de Catalunya 1983, on treballà fins el 2012 i cobrí informacions de bàsquet i futbol especialment Ha escrit llibres, com Chichi Creus El petit gegant del bàsquet 1997, Joventut de la crisi a la copa 1997, La manipulació del futbol català 2005, Vint-i-set anys d’esports Els secrets de la teva 2011 i n’ha editat d’altres a través de l’Editorial Jaume Rius Rebé la insígnia d’or de l’ACB i de la Federació Catalana de…
Eva Rius Massot
Caça
Caçadora esportiva.
Des de l’any 2003, practica la caça major i les modalitats de caça menor amb gos i Sant Hubert És sòcia de dues societats de Zamora i de l’Associació de Caça El Mosquetón de Sant Climent Sescebes, a la qual representa en els campionats territorials El 2004 guanyà la Copa Generalitat de compak sporting en categoria femenina Ha estat campiona de Catalunya de recorreguts de caça 2005, compak sporting 2005, caça menor amb gos 2009 i Sant Hubert 2010, 2011 En aquesta darrera modalitat també fou campiona d’Espanya 2011 Ha participat en dos Campionats del Món de Sant Hubert…
José Luis Fernández García

José Luis Fernández García (a l’esquerra) ARXIU J.L. FERNÁNDEZ
Arxiu J. L. Fernández
Escacs
Jugador d’escacs.
Milità a la Unió Gracienca d’Escacs i es proclamà campió de Catalunya el 1982 Guanyà el Campionat d’Espanya 1989 i en quatre ocasions en fou subcampió 1977, 1978, 1985, 1995 Té el títol de Gran Mestre i ha aconseguit nombrosos èxits internacionals, com els primers llocs compartits a l’Havana 1990, amb M Gurevich i Buenos Aires 1990, amb Smislov També ha participat, representant Espanya, en sis Olimpíades d’escacs entre els anys 1982 i 1992 amb un total de 37 punts de 63 partides, un 58,7% A la llista d’Elo de la FIDE, arribà a un màxim de 2500 punts al juliol del…
Noèlia González Delgado
Judo
Judoka.
Competí representant el Club Gimnàs Bushido de Barcelona En categories inferiors ha aconseguit multitud de medalles, com el Campionat d’Espanya sub-23 en la categoria de +78 kg 2010 o els de Catalunya sub-20 2007, 2008, 2009 i sub-23 2007, 2009, 2010, 2011 en la categoria de +78 kg En competició sènior, en la categoria de +78 kg aconseguí la medalla de bronze 2009, 2010, 2011 i l’or 2009 en els Campionats estatals, i tres argents 2008, 2010, 2011 en el Campionat de Catalunya Ha estat internacional absoluta, sub-20 i sub-17 per Espanya i també amb la selecció catalana…
Miquel Àngel Iglesias Guerrero
Ciclisme
Ciclista.
Fou professional entre el 1982 i el 1992 S’imposà a la Volta a Lleida 1982 És el ciclista que més vegades ha guanyat la classificació de les metes volants a la Vuelta a Espanya, un total de cinc, i a més de forma consecutiva 1987-91 També guanyà tres etapes de la mateixa ronda Formà part del Kelme 1982-86, el Colchón CR 1987, l’Helios CR 1988-89 i el Puertas Mavisa 1990-92 Una vegada retirat fou comentarista de curses ciclistes en català per TVE i responsable de la web de la Vuelta a España També ha pres part en proves de bicicleta de muntanya com ara la Titan Desert
Can Pons

Vista parcial de les naus de la colònia industrial tèxtil Can Pons i de l’esglèsia neogòtica de Sant Josep
© Fototeca.cat
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial tèxtil (Manufactures Pons) del municipi de Puig-reig (Berguedà).
Fou fundada el 1880 per Josep Pons i Enrich Des d’un punt de vista arquitectònic i urbanístic és molt interessant Hi ha un impressionant bosc i un jardí que envolta les dues torres neomedievals dels propietaris la vella, construïda abans del 1885, i la nova, inaugurada el 1897, el xalet del director, l’església neogòtica de grans dimensions de Sant Josep 1887 i el panteó familiar 1907 —ambdues obra de l’arquitecte modernista Josep Torres i Argullol—, l’escola, la casa convent 1893 i el teatre Prop de la fàbrica hi ha els habitatges plurifamiliars i la zona de…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit de les boscanes decídues
Una part força important de les boscanes decídues i dels boscos mixtos que s’han tractat en aquest volum es troba als països més rics i desenvolupats del món, on hi ha una llarga tradició de protecció dels boscos i de recerca naturalística Paradoxalment, però, durant els darrers anys, la sensibilització i el debat sobre els boscos i el medi ambient s’han centrat, quasi exclusivament, en els recursos dels boscos tropicals i les amenaces que pesen sobre la seva flora i la seva fauna, mentre que la protecció de les boscanes decídues i la seva biodiversitat, igualment important i única, s’ha…
Saus, Camallera i Llampaies
Saus
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Saus és situat al SW de l’Alt Empordà, al límit amb el Baix Empordà i el Gironès, format pels pobles de Camallera, Saus i Llampaies El territori, d’11,37 km 2 , és lleugerament accidentat per les serres de formes suaus que caracteritzen el límit ponentí de la plana alluvial empordanesa, i que en aquests paratges, on els cursos del Ter i del Fluvià són més apropats, marquen la partió d’aigües entre ambdós rius La part més gran del terme pertany a la conca del Fluvià A llevant del poble de Camallera, al fons d’una cassoleta voltada de pujols, hi havia el…
l’Alguer

Vista parcial de l’Alguer
© B.Llebaria
Municipi de Sardenya, Itàlia, a la zona litoral situada al S de la regió de la Nurra, a l’extrem NW de l’illa.
La geografia La part plana del municipi és constituïda per dipòsits alluvials, quaternaris les zones muntanyoses, en part aïllades, situades sobretot al NW i al S del terme, són formades de materials calcaris mesozoics, que a l’extrem meridional són en contacte amb les laves traquítiques del Logudor Diversos cims ultrapassen els 300 m el més elevat és el mont Dolla 437 De S a N, el litoral es desplega en una costa d’uns 90 km, des del cap de Pòllina fins passada la punta de la Guixera, on hi ha una setena part de platges i la resta és rocosa La primera part, fins a la ciutat de l’Alguer, té…