Resultats de la cerca
Es mostren 10936 resultats
Canàries

Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…
cartoixa de Valldemossa

Aspecte de la cartoixa de Valldemossa
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antiga cartoixa (Jesús Natzarè) de la vila de Valldemossa (Mallorca) fundada l’any 1399 per Martí I l’Humà, que cedí als cartoixans el palau reial que segons tradició havia fet construir el rei Sanç de Mallorca vers el 1321.
El seu primer prior fou Pere Pujol, cartoixà de Portaceli, i els primers monjos, cartoixans mallorquins de Valldecrist Sogorb, que instaren la fundació El prior Miquel Oliver 1505-25 feu construir el claustre, i entre els anys 1717 i 1812 fou bastida l’església actual, que reemplaçà la primitiva erigida el 1446 Prop de la cartoixa i abans de la seva fundació hi hagué al lloc un nucli d’eremites que revitalitzà el cartoixà Miquel Montserrat Geli mort el 1678 De fet, la popularitat de la cartoixa, àdhuc arreu del món, començà després de l’exclaustració del 1835, gràcies a les estades més o…
els Aspres
Vista de la part alta dels Aspres
© Fototeca.cat
Zona muntanyosa al SW del Rosselló limitada al N pel Riberal, a l’W pel Conflent i al S pel Vallespir, constituïda per les formacions terminals paleozoiques de la zona axial pirinenca i el seu contacte amb la plana rossellonesa del Terciari superior que en aquest lloc forma una sèrie de plataformes seques (d’aquí el seu nom) aixecades entre els 40 i els 140 m d’altitud a causa de moviments tectònics recents.
La vinya és el conreu dominant i una riquesa important, bé que recentment hom hi ha introduït el conreu d’albercoquers resten encara claps d’alzines sureres, que abans cobrien aquesta regió muntanyosa, i algunes oliveres La vinya dels Aspres és esmerçada en l’elaboració d’aperitius i de vins generosos amb la denominació de Rosselló dels Aspres és coneguda una zona del Rosselló i del Vallespir amb una petita part del Conflent al voltant de Vinçà, entre la Tet i l’Albera, exclosa la Marenda, que ocupava 1964 9 980 ha, el 1980 descendí a 560 ha i que produeix vi de qualitat superior el vi dolç…
els Alfacs

Muscleres en el port natural dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita
© Fototeca.cat
Aiguamoll
Terra baixa, pantanosa, a la part meridional del delta de l’Ebre, coberta, en gran part, de joncars i d’estanys o albuferes, compresa entre Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i la desembocadura del riu.
Era un antic banc de sorra, conegut en un principi amb el nom de l' Alfac , que, acrescut pels alluvions aportats per un dels braços de l’Ebre que desembocava en aquest indret la boca de l’Alfac , convertí l’antic port Fangós en una albufera Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la Banya, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador, formà un nou port natural, el port dels Alfacs el 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja fou concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s’havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la…
parc natural del cap de Creus

Aspecte del cap de Creus
© C.I.C - Moià
Espai natural
Espai natural protegit a l’extrem oriental dels Pirineus, a l’Alt Empordà.
Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i cap de Norfeu i marina illa…
Joan Barril i Cuixart

Joan Barril
Periodisme
Periodista i escriptor.
Cursà estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona Treballà i collaborà en diversos mitjans escrits, com El País , La Vanguardia , El Periódico on, des del 1996 fou columnista regular, el setmanari El Món , del qual fou director en 1983-85, i Diari de Barcelona , on fou cap d’opinió Fou també molt destacada la seva participació a la televisió i, sobretot, a la ràdio collaborà a les emissores Ràdio 4, COM Ràdio, en la qual conduí el programa R-pública del 2001 al 2005, i Catalunya Ràdio, on des d’aquest any fins a l’octubre del 2014 dirigí i conduí El Cafè de la República ,…
,
José Rafael Moneo Vallés

Rafael Moneo
Universidad de Navarra
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’escola universitària de Madrid i treballà amb Jørn Utzon a Dinamarca 1961-62 Fou catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona 1971-81 i Madrid 1981-84 i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard De les seves obres destaquen els habitatges Urumea, a Sant Sebastià 1969-71, l’edifici de Bankinter a Madrid amb R Bescos, 1973-76, el nou ajuntament de Logronyo 1973-81, el Museu d’Art Romà de Mèrida 1980-86, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid 1984-92, la seu del Collegi d’Arquitectes a Tarragona 1985-92, l’edifici de l’Illa…
,
Valerià Weyler i Nicolau
Valerià Weyler i Nicolau
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Fill de Fernando Weyler y Laviña Diplomat d’estat major, el 1862 n'era ja comandant Fou enviat aquest any a Cuba i més tard a Santo Domingo 1863-64, durant l’efímera reversió d’aquesta illa a la sobirania espanyola arran d’aquesta darrera intervenció, fou condecorat amb la “Laureada de San Fernando” Tornà a la península Ibèrica, i combaté els carlins durant la tercera guerra Carlina Es distingí en l’acció de Bocairent i en diverses accions al Principat El 1878, a quaranta anys, ja era tinent general Com a home públic, estigué molt vinculat a Catalunya, de la qual fou capità…
Vidiadhur Surajprasad Naipaul

Vidiadhur Surajprasad Naipaul
Faizul Latif Chowdhury (CC BY-SA 4.0)
Literatura anglesa
Escriptor d’origen indi en llengua anglesa.
Nascut en una família d’immigrants indis a Trinitat, estudià al Queen’s Royal College de l’illa, i el 1950 anà a Oxford, on estudià becat a la universitat Establert a Londres, es dedicà professionalment al treball editorial i periodístic collaborant en diversos diaris i a la ràdio, mentre escrivia les primeres novelles The Mystic Masseur 1957, The Suffrage of Elvira 1958 i Miguel Street 1959, premi Somerset Maugham 1961 El 1961 publicà A House for Mr Biswas , que el projectà a la fama D’acusat caràcter autobiogràfic, hi descriu les difícils relacions d’un pare amb el seu fill…
Roger de Montcada i de Lloria
Història
Magnat i camarlenc reial.
Fill petit de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Per la seva muller, Beatriu de Milany, fou senyor de la baronia de Milany i de Vallfogona, Tudela i Cartellà El 1354 anà amb Pere III a l’expedició de Sardenya, i el 1363 destacà en la guerra contra Castella Executà la missió més delicada i famosa entre el 1378 i el 1380, quan, per ordre de Pere III, guardà la reina Maria de Sicília, segrestada pels nobles de l’illa i rescatada per Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d’Agosta Roger prengué la jove reina i la guardà als castells de Licata i d’Agosta, contra els nobles…