Resultats de la cerca
Es mostren 26374 resultats
Antoni Besses i Bonet
Música
Pianista i compositor.
Estudià primer al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de J Gibert, J Zamacois i J Massià, i després amplià estudis a París, amb P Sancan i O Messiaen, i a Anvers Bèlgica, amb P Gevers Amb un repertori molt extens des del barroc fins als autor contemporanis, ha actuat per tot Europa, sovint amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncellista Radu Aldulescu Com a compositor cal destacar la seva obra per a piano Seguit 1972, potser la més significativa, així com Música 17 1974, Joc de cadires , que fou executada al Festival de Música de Barcelona de 1980, o el Concert…
Bahā’ Allāh
Islamisme
Nom que adoptà Mīrzā Ḥusayn ‘Alī Nūrī i que significa ‘esplendor de Déu’, continuador del babisme.
Fill d’una família rica i molt influent al país, fou deportat a Bagdad, acusat d’haver participat, amb un grup de babistes, en un atemptat contra el xa 1852 El 1863 es presentà com el salvador anunciat pel Bāb i s’enfrontà amb Yahyà Nūrī, germà seu, el qual havia estat designat successor pel mateix Bāb Bahā Allāh aconseguí nombrosos adeptes, i a partir d’ell el babisme prengué el nom de bahaisme Els desordres politicoreligiosos que provocaren les seves doctrines motivaren que fos enviat a Istanbul i a Edirne 1864, i més tard a ‘Akkō, on morí En un període de 30 anys publicà un centenar de…
Mateu Bruguera i Lladó
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic.
En plena Renaixença, les seves obres constituïren un exemple de la consciència de l’època sobre l’estreta vinculació entre història i identitat collectiva El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Cronicón de Barcelona Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia 1861, Historia general de la religiosa y militar orden de los caballeros del Temple desde su origen hasta su extinción , en tres volums 1888-89, i, la seva obra més important, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de…
,
Paul Bourget
Literatura francesa
Novel·lista i crític francès.
Format dins el positivisme i seguidor de Taine, començà publicant poesia Edel 1878 i Les aveux 1883 El seu primer èxit fou Essais de psychologie contemporaine 1883-85 Sobresortí tot seguit com a autor de novelles psicològiques, en plena època naturalista Però l’anàlisi de base científica de les seves primeres novelles, com Cruelle énigme 1885, André Cornélis 1886, etc, evolucionà aviat cap a una actitud moralista, de defensa dels valors tradicionals l’ordre, la família, etc i de denúncia del positivisme, del materialisme, de la lluita de classes, etc Le disciple, 1889 Cosmopolis , 1893 L’…
Eusebi Millán i Alonso

Eusebi Millán i Alonso
© FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ – ARXIU CONDE
Basquetbol
Cristianisme
Sacerdot escolapi iniciador del bàsquet a Catalunya.
Traslladat des de petit a Barcelona, ingressà a l’orde dels escolapis Després d’uns quants anys a Cuba, on tingué oportunitat de conèixer l’esport del bàsquet i fins i tot el seu creador, retornà a Catalunya i introduí el bàsquet entre els alumnes de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona 1922, com a mitjà pedagògic de formació dels joves alumnes i antics alumnes, i amb ells formà el primer club de bàsquet, el Laietà Bàsquet Club Organitzà partits amistosos amb altres entitats i també el primer Campionat de Catalunya, disputat el 1923 Fou, igualment, un dels precursors de la primera…
,
Wilhelm Meyer-Lübke
Lingüística i sociolingüística
Indoeuropeista i romanista suís.
Professor de romanística a Jena, Viena i Bonn És autor de les darreres grans obres de síntesi de la lingüística romànica Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1890-1902 i Romanisches etymologisches Wörterbuch ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1911 3a edició, 1935 Fundà la revista Wörter und Sachen ‘Paraules i coses’ La seva darrera obra, Das Katalanische ‘El català’, 1925, és un estudi del català comparat amb el castellà i amb l’occità en què, tot abandonant la posició primitiva de considerar el català com un dialecte de l’occità, posa…
Castell de Bragacolls (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Hi ha notícia de l’existència d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existència d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb exactitud l’emplaçament exacte…
Castell de Bragacolls (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Hi ha notícia de l’existçncia d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existçncia d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb exactitud l’emplaçament exacte…
Castell de Vilamitjana (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Tot i que hi ha notícies de Vilamitjana des de l’any 999, la primera referència al seu castell ja és del segle XI Segons un document del 1029 esmentat per Miret i Sans, Guillem, senyor de Castellbò, va reconèixer a favor de Duran, abat de Santa Cecília d’Elins, certs drets sobre el castell de Vilamitjana, a la solana de la vall de Castellbò, molt a prop del priorat de Santa Maria de Costoja Aquesta fortalesa fou una de les que va refer el vescomte Arnau vers el 1190 Com a part integrant del vescomtat de Castellbò, Vilamitjana es trobava inclosa dins el quarter de Castellbò No hi ha cap…
Camí de Castellbò a Aubet (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Vell camí medieval, en part empedrat i en part excavat a la roca ECSA – A Villaró Aubet és un dels pobles de la solana de la vall de Castellbò, en la direcció de Sant Joan de l’Erm Mapa 34–10215 Situació 31TCG624962 Per a arribar-hi, cal prendre, des de Castellbò, la pista que ressegueix tota la solana de la vall, que és la de la dreta a la cruïlla amb la pista de Carmeniu Les restes del camí són molt visibles just abans d’arribar a Aubet, a l’esquerra de la pista Camí Es tracta d’un camí excavat a la roca, molt semblant al de Solanell, que tot seguit descriurem En alguns indrets hi…