Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
Sant Cristòfol de Vinyoles

Vista general de l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Cava (Alt Urgell), al N del terme, a la dreta de la vall del riu de Cadí i prop un torrent que hi desguassa, al lloc avui dit Vinyoles per la masia que hi ha.
L’església, romànica, té la nau capçada per un absis semicircular la façana de ponent, amb el portal de tres arquivoltes, una finestra de doble biaix i campanar de paret al capdamunt, sembla una reforma de la fi del segle XI o primeria del XIII La volta de la nau és en part esfondrada L’església és a prop del castell i del mas de Vinyoles Una primera menció documental és del 1085 Segurament aquesta església devia ser la del castell de Sant Cristòfol o de Vinyoles, del qual resten pocs vestigis al cim d’un tossal Als segles XIII i XIV el castell era dels Santmartí, tot i que el domini…
Salselles

Reclosa propera al mas del Camp de Salselles, on es poden observar els forats fruit de l’erosió
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Borredà (Berguedà), a la vall de Merlès, a l’esquerra de la riera, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, dedicada fins al segle XVI a Sant Pere, pertanyent al bisbat de Vic.
Pertanyia a la sotsvegueria de Lluçanès
coll de Poses
Collada
Coll (690 m) de la Serralada Prelitoral Catalana, per on passa la carretera de Caldes de Montbui a Moià, entre els cingles de Gallifa, a l’W, i la vall engorjada de la riera de Tenes, a l’E.
És termenal dels municipis de Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines Vallès Oriental
Polpís
Castell
Antic castell de Polpís del municipi de Santa Magdalena de Polpís (Baix Maestrat), situat al vessant nord-occidental de la serra d’Irta, a 336 m alt., dominant la vall de la rambla d’Alcalà (o barranc de Polpís).
Aquest castell fou donat el 1189 per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers, que l’havien conquerit recuperat per les forces islàmiques, fou expugnat a la campanya de Jaume I, que el lliurà als calatravers el 1280 retornà a mans dels templers El 1316, finalment, esdevingué possessió del nou orde de Montesa
Olocau
L’església d'Olocau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb l’Alt Palància, a la vall del barranc de Carraixet (o barranc d’Olocau), que travessa el terme de N a S, accidentat pels contraforts occidentals de la serralada de Portaceli.
És drenat, a més, pel barranc de Pedralbilla, afluent per l’esquerra del barranc de Carraixet El bosc ocupa unes 600 ha, i els matollars i pasturatges unes 1500 ha L’agricultura és gairebé tota de secà garrofers, oliveres, vinya i ametllers Les hortes són prop de la vila, al costat del barranc hortalisses, tarongers i arbres fruiters Hom aprofita jaciments de terra per als rajolars d’Alfara i Montcada de l’Horta han estat abandonades les mines de plom Des del 1910 ha perdut més de la meitat de la població i des del 1965 s’ha estabilitzat S’ha desenvolupat força l’estiueig La vila 574 h agl…
Montcorbison

Vista del Montcorbison des de la Bassa d’Oles
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la Vall d’Aran que culmina als pics de Montcorbison (2.176 m alt.) i de Letasi (2.173 m alt.), que ocupa una bona part de l’antic terme de Gausac, a l’esquerra de la Garona.
És cobert d’espessos boscs de la Varicauba, de Socascarra i de Beusa, al N de Sobèrado, a l’W de Suquero i de Piusa, a l’E Als seus vessants hi ha els oratoris de la Mare de Déu de les Neus a Gèles, d’Et Sentet de Casau i d’Et Sentet d’Arròs
Armènia Major
Geografia històrica
Nom amb el qual fou coneguda en l’antiguitat la part d’ Armènia
a l’est de l’Eufrates, el nucli de la qual fou el regne fundat per Artàxies el 189 aC, a la vall de l’Araxes.
tuc dels Tres Comtes
Cim
Cim (2 675 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà (terme d’Alt Àneu) de Coserans, a l’E de coma Gireta, que limita amb la Vall d’Aran.
el Tossal
Poble
Poble (387m alt) del municipi de Ponts (Noguera), situat en una vall tributària, per l’esquerra, del Segre, sota el cingle d’Estany; de l’església parroquial (Sant Bartomeu) depèn l’ermita de Sant Domènec, al S del poble.
Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, també, els pobles de la Força d’Estany amb l’església i casa d’ Estany i de Torreblanca i l’església i castell de Sant Joan
Bufali
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, a la dreta del riu Clariana, prop de la seva confluència amb el riu d’Albaida, que travessa el terme pel sud i rep aigües del barranc de Iunda, límit meridional del terme.
Predomina l’agricultura de secà, amb conreus de cereals, garrofers, vinya i oliveres, sobre la de regadiu hortalisses, blat, que aprofita les aigües de la font del Palomar Les terres de conreu són explotades pels propietaris Hi ha bestiar porcí i cabrum El poble 202 h agl 2006, bufalitans 239 m alt, sobre un turó prop del riu d’Albaida i del barranc de Iunda, formà part del marquesat d’Albaida Lloc de moriscs, era habitat per 96 famílies el 1609 Des del 1535 fou rectoria de moriscs, amb Colata, dependent de Montaverner i parròquia independent des del 1574, dedicada a la Mare de…