Resultats de la cerca
Es mostren 6973 resultats
àguila bicèfala
Àguila bicèfala de l’escut de l’emperador Carles V, segons un gravat contemporani
Pragmàtica Sanció
Història
Disposició de l’emperador Carles VI convinguda el 19 d’abril de 1713 —però no publicada fins al naixement de la seva filla Maria Teresa (1717)—, que anul·là la de Leopold I (1703) i establí la successió al tron imperial sense distinció de sexes, a partir dels fills de l’emperador mateix.
Bé que generalment reconeguda en vida de Carles VI, en morir aquest 1740 fou posada en pràctica, i això menà a la guerra de Successió d'Àustria
art carolingi
Art
Art de la cort imperial que florí principalment entre els regnats de Carlemany (mort el 814) i Carles el Calb (mort el 877).
Es caracteritza pel retorn a formes clàssiques, per la persistència de temes merovingis, l’adaptació de temes irlandesos i l’assimilació d’idees provinents de Bizanci i d’Orient pel nord d’Itàlia En arquitectura, l’art carolingi introduí les esglésies amb pòrtic i torres frontals Corvey, Westfàlia, 885, les criptes situades quasi al mateix nivell de la nau Saint-Germain d’Auxerre, els deambulatoris i els pilars cruciformes que preparen la volta Cal destacar la capella rodona d’Aquisgrà i les basíliques de Saint-Denis 775, Fulda 819 i Centula Saint-Riquier, Picardia, 799 No s’ha conservat cap…
batalla de Wagram
Història
Militar
Batalla que tingué lloc els dies 5 i 6 de juliol de 1809, a la plana de Marchfeld, prop de Wagram (Baixa Àustria), entre les tropes franceses de Napoleó (ajudades per l’exèrcit d’Itàlia, comandat del príncep Eugeni, i el cos saxó de Bernadotte) i l’exèrcit austríac, dirigit per l’arxiduc Carles.
Napoleó derrotà els austríacs, que fugiren devers la Moràvia al cap de pocs dies, a Znaim, l’arxiduc Carles demanà l’armistici
James Scott
Història
Fill natural de Carles II d’Anglaterra.
Duc de Monmouth 1663-85, aspirà a succeir el seu pare, però aquest deixà el tron al seu germà Jaume Participà en la conjura de Rye House 1683, cosa que l’obligà a exiliar-se El 1685 tornà a Anglaterra, on organitzà un exèrcit, que fou derrotat per Jaume II Capturat, fou executat
la Ràpita
Castell
Antic castell i terme del S del delta de l’Ebre, al fons del port dels Alfacs, a l’indret de l’actual població de Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Fortalesa d’origen islàmic, Ramon Berenguer III la concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès en la projectada campanya contra Tortosa del 1097 alou de la Ràpita del Cascall a la conquesta definitiva del territori, Ramon Berenguer IV exceptuà aquest terme de la donació que féu als hospitalers del terme d’Amposta 1149 i els benedictins hi establiren el monestir de la Ràpita a redós de la mateixa fortalesa, des del qual iniciaren el repoblament i la colonització del sector al llarg del s XIII la Punta de Benifallim o Benifallim i el mateix nucli pròxim a la fortalesa obtingueren carta de…
pau de Cambrai
Història
Tractat de reconciliació signat a Cambrai el 5 d’agost de 1529 per Lluïsa de Savoia en nom del seu fill Francesc I de França i per Margarida d’Àustria en el del seu nebot Carles V, conegut per això també amb el nom de pau de les Dames.
Juntament amb l’anterior pau de Barcelona , posà fi a la guerra amb la lliga de Cognac Essencialment, confirmava la renúncia per part del rei de França a les seves aspiracions sobre Milà, Gènova i Nàpols i a la sobirania sobre Flandes i Artois establerta pel tractat de Madrid 1525, a canvi, tanmateix, del reconeixement per part de Carles V de la sobirania francesa sobre Borgonya
marquesat de Cullera
Història
Títol senyorial concedit el 1705 sobre la vila de Cullera (Ribera Baixa), juntament amb la senyoria de l’Albufera, pel rei arxiduc Carles III a la mare del general Joan Baptista Basset i Ramos com a mèrit per l’entrada d’aquest a València al començament de la guerra de Successió.
El 1707 fou concedit, d’altra banda, per Felip V de Castella a Cristóbal de Moscoso y Zayas mort el 1749, comte de Las Torres de Alcorrín i primer duc d’Algete, virrei de Navarra, en record de la conquesta de la vila als austriacistes el 1705 La senyoria de l’Albufera fou reincorporada a la corona per Carles III, fill de Felip V El títol ha passat als Osorio, ducs d’Alburquerque
saqueig de Roma
Història
Assalt i saqueig de la ciutat de Roma dut a terme el 6 de maig de 1527 per l’exèrcit imperial durant la guerra entre l’emperador Carles V i Francesc I de França pel predomini a Itàlia.
Carles III de Borbó, que comandava l’exèrcit imperial, aprofità les dificultats en què es trobaven els membres de la lliga de Cognac Francesc I, el papa, els estats italians El papa Climent VII, tot i la seva capitulació el 1526 a Hug de Montcada, havia persistit a ajudar la lliga, fet que decidí el conestable de Borbó, com a represàlia, a atacar Roma Morí, però, al primer assalt, i aquest fet provocà la venjança dels seus soldats el papa es refugià al castell Sant'Angelo, la seva guàrdia de suïssos fou exterminada i els soldats imperials es lliuraren a un saqueig implacable i…
diner de la cara
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al País Valencià a les monedes de coure amb el retrat de Carles III i Carles IV.