Resultats de la cerca

Ben comunicada, és un centre comercial important té indústries alimentàries, del cuir, tèxtils mantes, del vi i de la ceràmica És seu episcopal Habitada ja pels vacceus, fou més tard romanitzada i convertida en nucli de comunicacions hi passava la via Argenta, que anava de Mèrida a Astorga, i la que unia Saragossa i Braga El nom de Zamora arrenca possiblement de l’època goda Durant l’edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati , i en algunes ocasions Numància /> Durant la reconquesta fou un baluard fronterer molt valuós Després de la seva restauració 893, feta fer per Alfons III,…

El problema de la necessitat de desvincular, que ja s’havien plantejat els illustrats, tingué les primeres repercussions pràctiques els anys 1798 i 1799, quan hom permeté la venda de predis vinculats sempre que el producte de les vendes fos ingressat a la caixa d’amortització El primer plantejament coherent del problema no arribà, però, fins a les corts de Cadis, que decretaren l’abolició de les senyories jurisdiccionals 6 d’agost de 1811 La durada d’aquestes mesures fou molt efímera, puix que foren anullades amb la tornada de Ferran VII Durant el Trienni Constitucional hom…

Formada per Ferran de Castella mort el 1275, conegut amb el sobrenom d' El de la Cerda , primogènit baró d’Alfons X, i pels seus fills, Alfons de la Cerda i Ferran de la Cerda a la península Ibèrica i de Castella o d’Espanya, a França, coneguts com els infants de la Cerda Refugiats als dominis de Pere II de Catalunya-Aragó 1277 arran de les lluites per a la successió a la corona castellana, foren emprats per Pere II i pels seus fills Alfons II i Jaume II com a arma per a obtenir avantatges, especialment la sobirania del regne de Múrcia, ja fos diplomàticament, ja fos…

El 1319 hi nasqué el futur Pere III de Catalunya-Aragó Després de la conquesta cristiana hi fou construïda la residència dels comtes d’Urgell dita Castellformós i l’església de Santa Maria de la Suda , destruïdes durant el setge que posà el 1413 Ferran I de Catalunya-Aragó al comte Jaume II d’Urgell Les seves restes han estat objecte de consolidació i restauració

Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona-Manresa aquests dos units a Barcelona El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges

El govern de la Generalitat nomena nou cap dels mossos d'esquadra Miquel Esquius, el qual substitueix en el càrrec Ferran López, nomenat arran de l'aplicació de l'article 155 El nomenament d'Esquius no es fa en qualitat de major del cos, càrrec que encara manté Josep Lluís Trapero, cessat i acusat de diversos delictes arran del referèndum de l'1 d'octubre

Era filla de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’Elionor d’Alburquerque, de qui heretà la senyoria de Montalbán Fou casada 1420, a Àvila, amb el seu cosí germà Joan II de Castella les esposalles, però, s’havien celebrat el 1418, a Medina del Campo Intervingué poc en la política Fou mare d’Enric VI de Castella Fou sepultada al monestir de Guadalupe

Al servei de Ferran VII d’Espanya, lluità contra Napoleó a la guerra del Francès Fou capità general interí de Catalunya 1809, però no ajudà els barcelonins a revoltar-se contra l’ocupació En 1812-20 fou capità general de Mallorca Com a tal, hagué de fer executar el general Lacy 1817, fet pel qual hagué d’abandonar Mallorca en proclamar-se el règim constitucional 1820

Donà un fort impuls a les obres del monestir El 1194 gestionà amb Alfons I de Catalunya-Aragó la fundació del monestir de Piedra Aragó, en un castell que el rei cedí a Poblet, i l’entrada de l’infant Ferran a Poblet El rei decidí aleshores d’ésser enterrat a Poblet i el nomenà marmessor seu Morí pocs mesos després d’haver mort el rei

Al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó, lluità contra Carles VIII de França 1492 i intervingué en la batalla de la Pulla 1500 i en la defensa de Barletta 1503 Empresonat a Nàpols 1505, en recuperar la llibertat es traslladà a la península Ibèrica Massimo d’Azeglio 1798-1866 s’inspirà en la seva vida per escriure la novella històrica Ettore Fieramosca 1833