Formada per Ferran de Castella (mort el 1275), conegut amb el sobrenom d'El de la Cerda, primogènit baró d’Alfons X, i pels seus fills, Alfons de la Cerda i Ferran de la Cerda a la península Ibèrica (i de Castella o d’Espanya, a França), coneguts com els infants de la Cerda. Refugiats als dominis de Pere II de Catalunya-Aragó (1277) arran de les lluites per a la successió a la corona castellana, foren emprats per Pere II i pels seus fills Alfons II i Jaume II com a arma per a obtenir avantatges, especialment la sobirania del regne de Múrcia, ja fos diplomàticament, ja fos sostenint militarment els drets del primogènit a la corona castellana (guerra dels Infants de la Cerda). La successió legítima d’aquesta família acabà amb la filla de Lluís de la Cerda, Isabel, casada amb Bernat de Foix, dit bastard de Bearn, primer comte de Medinaceli, fill de Gastó III de Foix (X de Bearn). Llur fill Gastó de la Cerda (mort el 1404), segon comte de Medinaceli, inicià la segona família dels la Cerda, que tingué diferents branques: la dels ducs de Medinaceli (extingida el 1711), a la qual pertanyia Juan Francisco de la Cerda y Enríquez de Ribera, la dels comtes de Paredes de Nava (extingida el 1811), la dels comtes i ducs de Parcent (la branca primogènita dels quals s’extingí el 1955), la dels marquesos de La Adrada (extingida el 1731), i la dels marquesos de La Rosa (extingida el 1828).