Resultats de la cerca

Aquest defecte pot ésser degut a una mala distribució de la càrrega o a una construcció defectuosa

Situació Vista aèria dels pocs vestigis que resten d’aquest castell, situat sobre la vila de Ponts i prop de la canònica de Sant Pere ECSA - M Catalán Les restes del castell són situades al cim de la muntanya dita de Sant Pere 510 m, sobre la vila de Ponts i damunt la confluència del Llobregós amb el Segre El castell fou construït sobre una cinglera que protegeix els costats sud i oest de la vila als altres dos costats hi ha dos circuits de murs defensius Mapa 34-13 329 Situació 31TCG504424 Des de la vila de Ponts surt una pista de terra que, fent la volta al turó de les Forques i al de Sant…

Situació Els escassos vestigis d’aquest castell foren reaprofitats en bastir-se el gran casal senyorial renaixentista que centra la població ECSA - JI Rodríguez Els vestigis d’aquest castell medieval, consistents en les ruïnes d’una torre, són al costat nord-oest del gran casal senyorial renaixentista que centra el poble de Baells, situat a 610 m d’altitud, en una petita plana entre Montdevalls i el Volterol, drenada per la riera de la Coma Mapa 31-13 326 Situació 31TBG895479 S’arriba a Baells per un brancal que surt a mà esquerra de la carretera N-230, que comunica Lleida amb Benavarri JBP…

Situació Fragment de muralla d’aquest castell, situat prop l’església de la vila ECSA - J Giralt Les poques restes del que nosaltres considerem el castell de Butsènit es troben a la cinglera que hi ha a la cara meridional de l’església parroquial de la vila Mapa 33-14360 Situació 31TCG333297 Per a arribar-hi cal anar fins a la plaça de l’església i des d’allí, per sota de la primera casa de la banda meridional, surt un carreró cobert que desemboca a la part exterior de la fortificació CAT-CCA-JGB Història Una de les primeres referències escrites que es coneix del lloc de Butsènit és de l’any…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, amb l’interior de la nau i la capçalera al fons J M Melció Les ruïnes de l’església de Sant Julià de Bestracà es troben al costat dels murs enderrocats de l’antic castell, al cim del puig del Bestracà, a 1044 m d’altitud, el qual culmina l’encinglerada serra de Bestracà, que separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a la seva confluència És un lloc des del qual hom domina una impressionant panoràmica sobre el cantó ponentí de la Garrotxa Aquest indret pertanyia a l’antic municipi garrotxí de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al…

Situació Església parroquial en ruïna irreversible situada als afores del poble ECSA - A Roig L’antiga església de Sant Romà es troba als afores del poble d’Useu Mapa 33-11252 Situació 31TCG427861 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior, i un cop arribats a Useu, s’ha d’agafar un fressat corriol en direcció a llevant, i en uns cinc minuts ens trobarem al davant dels antics fossat i església de Sant Romà ARD Història La vila d’Useu apareix vinculada a la jurisdicció del monestir de Gerri en els documents coneguts com falsos I, II, IV i en la…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografíes catalanes Sèrie històrica num 1, Barcelona 1965 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , col-I “Coneguem Catalunya”, Els Uibres de la Frontera, 16, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Notas sobre iglesias prerrománicas , “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, vol IV, 3-4, Barcelona 1948, pàgs 313-320 Albert i Coep,…

Aquesta paraula sol anar tot sovint acompanyada de diverses determinacions poeta líric, poeta èpic, poeta satíric, poeta romàntic que indiquen el gènere o l’escola que caracteritzen l’essencial de l’estil de cada autor S'oposa a versificador, que designa l’habilitat tècnica mentre que el mot poeta tendeix a incloure en el seu significat, ultra la creació absoluta poeta , de ποιητἠς, vol dir ‘creador’, la possessió de la força del sentiment i la robustesa de la fantasia

De vol vibrant, tenen el cos molsut i les ales allargades, de colors vius i metàllics, indicadors de llur toxicitat Fins i tot les erugues, de cap retràctil, són també tòxiques, ja que secreten composts derivats del cianur La família integra més d’un miler d’espècies, de les quals viuen a Europa una seixantena i trenta-dues als Països Catalans Els dos gèneres més importants són Zygaena de colors blau, vermell i blanc i Procris de color verd

De cos cepat i antenes en forma de maça, són papallones diürnes de vol ràpid les larves, proveïdes de tubercles i espines, es nodreixen de certes plantes cards, llúpol, salzes Als Països Catalans destaquen Vanessa atalanta 50-70 mm, d’ales negroses amb taques blanques, blaves i vermelles, Vantiopa 70-85 mm però inclosa en el gènere Nymphalis , Vcardui 50-65 mm però inclosa en el gènere Cynthia o vanessa dels cards i Vio actualment dins del gènere Cynthia