Resultats de la cerca
Es mostren 1148 resultats
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…
curripeus
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les geraniàcies, de 10 a 60 cm d’alçària, pubescent, una mica fètida; de fulles pinnatisectes de segments pinnatipartits i umbel·les de flors amb cinc pètals, de color de rosa o purpuris, dos dels quals són més amples i presenten sovint una taca basal.
Es fa als prats secs i a les terres de conreu
París
En primer terme, la torre Eiffel; al fons, el barri de La Défense
Ciutat
Capital de l’Estat francès i de la regió administrativa de l’Illa de França, forma un departament independent.
La geografia Seu del govern i principal centre intellectual, artístic i economicofinancer, que amb el seu prestigi ultrapassa la funció de capital estatal per assumir la de metròpoli mundial Situada a la confluència de les valls de l’Oise, Marne i Sena, al centre de l’Illa de França i propera a regions diverses Beauce, Brie, Valois Moltes són les causes que han afavorit l’expansió de París disponibilitat d’una via fluvial Sena que facilita les relacions amb la mar i en un punt òptim per a la construcció d’un port encreuament d’aquesta via fluvial amb vies terrestres que han assolit…
serverola
Flor de serverola
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes, amb folíols grans, ovals i serrats, i amb folíols petits intercalats, d’estípules amplexicaules, de flors grogues, reunides en raïms llargs, i de fruits aqueniformes, turbinats i coronats per un anell de cerres.
Es fa en llocs herbosos i humits, a quasi tot Europa És oficinal, amb virtuts astringents i vulneràries
tell
Branca florida de tell ( Tilia platyphyllos )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les tiliàcies, fins de 30 m d’alçària, de fulles simples, cordiformes, lleugerament asimètriques, serrades, amb estípules caduques; de flors groguenques o blanquinoses, fragants, reunides en petites cimes, el peduncle de les quals és adnat inferiorment a una bràctea lanceolada, i de fruits en núcula.
Les flors constitueixen la tilla El tell argentat Ttomentosa , de fulles amb el revers blanc tomentós, és propi de la península balcànica i és plantat en jardins El tell de fulla gran Tplatyphyllos , de fulles de 6 a 9 cm i de fruits costats, es fa a la muntanya mitjana El tell de fulla petita Tcordata , de fulles de 3 a 8 cm i de fruits llisos, creix en sòls profunds, a les comarques més septentrionals dels Països Catalans
talipot
Botànica
Arbre monocàrpic, de la família de les palmes, en forma de palmera, fins de 25 m d’alçària, de fulles en forma de ventall, d’un verd brillant i amb el pecíol espinós, de flors blanquinoses, arranjades en inflorescències molt grosses, piramidals i terminals, i de fruits bacciformes d’un verd d’oliva.
Es troba a Sri Lanka i a l’Índia meridional
clavell de pastor
Calvell de pastor
Lino Veronesi (CC BY-NC-ND)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, cespitosa, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges ascendents, fulles linears, acuminades, trinervades, i flors de calze llarg, recobert per les cinc o sis esquames subulades del calicle, i corol·la purpúria o rosàcia, sovint amb un cercle de taques més fosques entorn del centre.
Es fa en pastures seques de muntanya
ceba
Bulb de la ceba
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, potencialment biennal, amb un únic bulb gran, de forma ovoide, rodona o deprimida segons les varietats; amb fulles cilíndriques fistuloses i tija florífera de 60 a 120 cm d’alçària, dreta, fistulosa, fusiforme, que duu a l’àpex una umbel·la globulosa de flors blanques llargament pedicellades.
En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva La ceba és una de les plantes més conegudes i apreciades als països mediterranis, on el bulb entra en la composició de la majoria dels menjars i és pres de moltes maneres sofregit, estofat, bullit, escalivat, cru, etc també té fama com a planta medicinal, i ha estat usada en el tractament de l’asma, l’ascites, la diabetis, la hidropesia, la hipertensió, etc Originària de l’Àsia central, ja era conreada pels caldeus vers el 2000 aC Planta de fàcil conreu, prefereix els climes càlids…
nonier
Botànica
Agronomia
Arbre petit de la família de les rubiàcies, originari de l’Índia i d’Austràlia, de 2 a 6 metres d’alçària, tronc recte, fulles perennes, simples, de limbe el·líptic, grans, de color verd fosc, brillants i amb la nervadura ben marcada, flors blanques de forma tubular, i fruits (noni) carnosos múltiples de color blanquinós.
Gualba
Vista parcial de Gualba (Vallès Oriental), a la dreta s’observa l’església de Sant Vicenç
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat al massís del Montseny, als vessants meridionals dels turons de Santa Elena i de Morou (1.300 m).
Situació i presentació Ocupa l’extrem NE de la comarca i limita al S amb Sant Celoni, a l’W amb Campins i Fogars de Montclús i a l’E amb el terme selvatà de Riells i Viabrea És un municipi totalment montsenyenc que s’allarga des del cim del turó de Morou 1 307 m a l’extrem N, fins a la Tordera, que és el seu límit meridional, a uns 150 m d’altitud Té com a eix la riera de Gualba, l’antiga Aqua Alba , que li ha donat el nom, que neix a la vall de Santa Fe i desguassa a la Tordera, prop de Gualba de Baix, i a la qual conflueixen torrents i rierals com el del Sot de les Pedreres, el d’en Cinto o…