Resultats de la cerca

Fill de colons portuguesos establerts a Angola el 1938 Empresonat en 1961-72 al camp de concentració de Tarrafal Cap Verd per la seva participació en el MPLA Movimento Popular de Liberaçao de Angola, la concessió d’un premi a la seva novella de denúncia Luuanda 1965 fou el motiu adduït per a prohibir l’Associació d’Escriptors Portuguesos Ha publicat altres novelles i narracions de temàtica similar A cidade e a infãncia 1960, A vida verdadeira de Domingos Xavier 1971, Vidas novas 1974, No antigamente, na vida 1974, Nós, os de makalusu 1975, Macandumba 1978, João Vêncio os seus amores 1979 i…

Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari 1745 i s’ordenà de sacerdot 1758 Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari 1762-73 més tard ocupà càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se Probablement s’establí a Barcelona Redactà dos volums en català, titulats Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’Assemblada o convenció…

Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l’administració borbònica a Catalunya El mariscal duc de Berwick i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l’elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomar 27 de gener de 1716 Abans de l’establiment del règim corregimental a Catalunya sollicitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després 1718 li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona El 26 de setembre del mateix any el primer corregidor de Barcelona, José Carrillo de Albornoz, comte…

Professor mercantil, treballà a Veneçuela 1954-63 Fou director general del Grup d’Hotels del Mediterrani i president de la patronal mallorquina ASIMA 1970-83 Senador de UCD per Mallorca 1977-79 i president regional de l’esmentat partit, el 1978 ocupà la presidència del Consell General Interinsular de les Illes Balears, l’organisme preautonòmic balear, i el 1979 la presidència del Consell de Mallorca, càrrecs que renuncià el setembre del 1982 per tal de crear un nou partit de centre autonomista, Unió Mallorquina Després d’un pacte postelectoral amb Alianza Popular, ocupà de nou, en 1983-86,…

Nasqué al començament del segle XII Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī ‘príncep’ L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica , traduïda al llatí per Plató de Tívoli 1145 versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931 És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres , d’ El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental Com a filòsof, marcadament neoplatònic, escriví Hegyon…

Fundador, el 1938, de la Conferència Musulmana de Caixmir, esdevinguda posteriorment Conferència Nacional de Caixmir, moviment que propugnava un govern representatiu al seu país El 1947, en separar-se el Pakistan i l’Índia, el xeic Abdullah, que tot i ésser musulmà fou en principi favorable a l’Índia, esdevingué cap del govern provisional del Caixmir i, més tard, 1948-53 primer ministre La seva actitud favorable a un Caixmir independent li motivà, a partir del 1953, llargs i successius empresonaments ordenats pel govern de l’Índia Exiliat entre el 1971 i el 1972, tornà a ésser després primer…

Director de la Universitat d’Arkansas 1939-41, el 1942 fou membre del Congrés pel partit demòcrata i, en 1945-74, senador demòcrata per Arkansas 1945 L’any 1946 elaborà la llei Fulbright act que aplicava el producte de la venda dels estocs de guerra al finançament d’intercanvis culturals internacionals creació de les beques Fulbright i el 1954 s’oposà a la política anticomunista duta a terme pel senador McCarthy President del comitè senatorial per als afers estrangers 1959-74, preconitzà el reconeixement de la Xina Popular i més tard atacà la política nord-americana al Vietnam El 1974 cessà…

Sota la protecció de Madame de Pompadour inicià la carrera diplomàtica el 1753 fou ambaixador al Vaticà i a Viena 1757 El 1758, durant la guerra dels Set Anys, fou nomenat secretari d’afers estrangers, i dirigí, de fet, la política francesa fins el 1770 des de diversos càrrecs secretari de guerra i de marina Afavorí l’aliança amb Àustria, conclogué el Pacte de Família del 1761 amb els Borbó d’Espanya, refeu l’exèrcit i l’armada després de la pau de París, incrementà el comerç amb les Índies Occidentals, assegurà la possessió de Còrsega 1768, incorporà la Lorena 1766 i feu expulsar els…

El 1929 s’afilià al partit comunista, i fou empresonat pels nazis 1935-45 Acabada la Segona Guerra Mundial i creada la RD Alemanya esdevingué membre del comitè central 1946, del politburó 1958, primer secretari 1971-76 i secretari general del partit 1976 L’any 1976 fou nomenat president del consell d’estat Polític pragmàtic, endurí el règim després d’uns anys de liberalització moderada, però al mateix temps intensificà les relacions econòmiques amb el món capitalista i afavorí un acostament a la República Federal d’Alemanya El 1989 dimití tots els seus càrrecs oficials i fou expulsat del…

Del 1958 al 1974 ocupà diversos càrrecs militars a les colònies Caigut el règim salazarista 1974, contribuí a dominar l’intent revolucionari del novembre del 1975 El mateix any fou ascendit a general i fet cap d’estat major de l’exèrcit Elegit 1976 i reelegit 1980 president de la república, sovint topà amb els successius caps de govern a causa de la seva visió personal de la política portuguesa Cap al final del seu mandat presidencial 1985, promogué el naixement del Partido Renovador Democrático, que esdevingué la tercera força política del país a les eleccions legislatives del 1985 L’any…