Resultats de la cerca
Es mostren 2028 resultats
Josef Willem Mengelberg
Música
Director d’orquestra neerlandès.
Estudià a la seva ciutat natal amb R Hol, MW Petri i A Averkamp Posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Colònia i guanyà diversos premis de piano, composició i direcció orquestral El 1891 li fou concedida la direcció de l’Orquestra Municipal de Lucerna Quatre anys més tard dirigí l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, amb la qual treballà durant quasi cinquanta anys A partir del 1897 dirigí cada any la Passió segons sant Mateu , amb el cor Toonkunst d’Amsterdam També dirigí a Frankfurt 1907-20 i a Nova York, on entre el 1921 i el 1929 estigué al capdavant de…
John Pritchard
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià violí amb el seu pare, que era violinista, i més tard viatjà a Itàlia Quan tornà dirigí l’Orquestra de Cordes de Derby 1943-45 i el 1947 fou assistent de F Busch al Festival de Glyndebourne, on quatre anys després debutà com a director amb l’òpera Don Giovanni , de WA Mozart Director de música al Festival de Glyndebourne entre el 1969 i el 1978, hi dirigí un extens repertori, especialment centrat en Mozart -sobretot Idomeneo , que enregistrà en repetides ocasions- i en autors del segle XX El 1951 actuà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Covent Garden de Londres El 1962 fou…
Horst Stein
Música
Director d’orquestra alemany.
Acabada la seva formació musical a la Musikochschule de Colònia, començà a dirigir l’orquestra del Teatre Municipal de Wuppertal, la qual cosa li donà experiència suficient per a assumir el càrrec de kapellmeister a la Staatsoper d’Hamburg el 1951 Posteriorment exercí el mateix càrrec a la Staatsoper de Berlín 1955-61 El 1963 fou nomenat director general de música de Mannheim, on romangué fins el 1970, any en què obtingué el càrrec de director principal de l’Òpera de Viena Fou director general de música d’Hamburg 1971-79, titular de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg 1973-76 i…
Karl Elmendorff
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a Colònia, i debutà a la seva ciutat natal abans de convertir-se en director de l’Òpera de Berlín, càrrec que exercí entre el 1925 i el 1932 Establert posteriorment a Munic, compaginà la seva tasca al capdavant de l’Òpera de la ciutat bavaresa amb actuacions a Bayreuth, on dirigí entre el 1927 i el 1942 En 1932-44 ho feu als teatres d’òpera de Wiesbaden, Mannheim i Dresden, on el 1943 substituí Karl Böhm El mateix any dirigí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la Tetralogia wagneriana L’or del Rin , La valquíria , Sigfrid i El capvespre dels déus Després de la…
Andreas Staier
Música
Clavicembalista alemany.
Estudià piano i clavicèmbal a Hannover i Amsterdam Del 1983 al 1986 fou membre del Musica Antiqua de Colònia, abans d’iniciar la carrera de solista al clavicèmbal i al fortepiano Interpreta un repertori de música molt ampli que abraça del segle XVII al XIX Ha collaborat amb altres músics, com Anner Bylsma i Fabio Biondi, i ha acompanyat cantants com Christoph Prégardien, amb qui ha enregistrat alguns lieder de L van Beethoven, J Brahms i F Schubert De la seva discografia, que inclou obres de Bach, Haydn, Mozart, Dušek i Mendelssohn, entre d’altres, es pot destacar un disc…
llamborda de memòria
Història
Dret
Llamborda coberta amb una placa de bronze o de llautó on es graven el nom i les dades més rellevants d'una persona que ha estat víctima del nazisme.
La llamborda de memòria, denominació en català de l’original alemany Stolperstein , que significa literalment ‘pedra que fa ensopegar’, es colloca al terra de davant de la casa on havia viscut la víctima en senyal de respecte i homenatge Fou ideada per l’artista alemany Gunter Demnig, que en collocà la primera l’any 1992 davant de l’ajuntament de Colònia, on Heinrich Himmler ordenà l’inici de les deportacions als camps de concentració A Catalunya la primera llamborda de memòria fou collocada a Navàs Bages en record de cinc deportats d’aquesta població El 2020 al conjunt de…
Botswana 2017
Estat
L’anunciada visita del dalai-lama a Gaborone, prevista per al mes d’agost, va deteriorar les relacions entre els governs de Botswana i de la Xina En fer-se públic que el president Ian Khama rebria el líder espiritual dels tibetans, que viu exiliat a l’Índia, el Ministeri d’Afers Estran-gers xinès va difondre un comunicat en el qual acusava el dalai-lama de fer “activitats separatistes antixineses amb la cobertura de la religió” Una setmana abans del viatge, el dalai-lama el va anullar, per recomanació mèdica, segons la nota oficial, anullació que no va rebaixar la tensió entre els dos països…
Edith Stein

Edith Stein
© Fototeca.cat
Filosofia
Pensadora alemanya.
Filla d’un comerciant jueu i deixebla i assistent de Husserl, el 1922 es convertí al catolicisme, fou professora 1922-31 al convent de dominicanes d’Espira i a l’institut de pedagogia de Münster 1932 El 1933 ingressà, a Colònia, en l’orde de les carmelitanes, on adoptà el nom de Teresia Benedicta a Cruce el 1938 es traslladà al convent d’Echt Holanda, d’on el 1942 fou deportada al camp de concentració d’Auschwitz En la seva obra, pòstuma, Endliches und ewiges Sein ‘Ésser finit i etern’, 1950 cercà de fonamentar fenomenològicament la concepció tomista Altres obres seves són Eine…
Leo Spitzer
Lingüística i sociolingüística
Filòleg austríac.
Professor a les universitats de Viena 1913, Bonn 1918, Marburg 1925 i Colònia 1930, el 1933 hagué d’abandonar Alemanya, fou professor a Istanbul i el 1936 passà a Baltimore Format a l’escola de Meyer-Lübke, el seu interès s’estengué a tota la Romània Lingüista i historiador de la literatura, anà decantant-se cada cop més vers els estudis d’estilística concebuts principalment en el vessant lingüístic i amb fortes influències, durant molt de temps, de Freud D’entre les seves nombroses obres cal destacar Die Wortbildung als stilistisches Mittel exemplifiziert an Rabelais 1910,…
Lluís Alfons Sedó i Guichard
Història
Industrial i polític.
Advocat, es féu càrrec aviat de la fàbrica cotonera familiar d’Esparreguera colònia Sedó i alhora inicià una intensa vida política Fou elegit diputat a corts el 1899 i secretari del Foment del Treball Nacional el 1901 el 1911 en fou president Compaginà una actuació corporativa en defensa dels interessos econòmics industrials amb una activitat política vinculada a la Lliga Regionalista Senador a partir del 1911, fou assessor econòmic de Canalejas l’any 1912, participà en diverses comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l’estudi de l’autonomia de Catalunya el 1913 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina